Montfort-l'Amaury
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Ajuntament | |||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Illa de França Yvelines Rambouillet Montfort-l'Amaury |
||
| Superfície | 5,71 km² | ||
| Altitud | 98 - 183 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
3.115 hab. 545,53 hab/km² |
||
| Coordenades | 48° 46′ 38″ N, 1° 48′ 33″ E / 48.7772,1.8092Coord.: 48° 46′ 38″ N, 1° 48′ 33″ E / 48.7772,1.8092 | ||
| Codi postal | 78490 |
||
| Codi INSEE | 78420 |
||
| Web | |||
Montfort-L'Amaury és una població francesa del districte de Rambouillet, al departament d'Yvelines i a la regió Illa de França.
Compren 28 municipis. La seva capçalera és la població del mateix nom, situada a 100 metres d'alçada sobre el nivell del mar, en la pendent d'un turó que domina el Mauldre, afluent del Sena. Posseeix una església d'estil Renaixement en la que hi ha un bella sala d'orgue del regnat de Francesc I, i bells vitralls del segle XVI.
Un altre monument notable és el portal Bardou, al peu de les ruïnes d'un castell del que solament en resten la massa informe de la torre de l'homenatge, les restes d'una capella romànica i una bella torrassa d'escala, del temps de Carles VIII.
En el cementiri també hi ha galeries de pedra i fusta del segle XVII, la casa feudal de Montfort era en els segles XI, XII i XIII, una de les més poderoses de França. Durant molt de temps tingué vinculat el comtat d'Evreux i va estendre llurs ramificacions fins Anglaterra, on donà origen al comtat de Leicester.
Als voltants de París assolí a posseir nombrosos castells i, finalment, d'elles es derivà l'última dinastia ducal de Bretanya. Simó de Montfort cap de a croada contra els albigesos, i el seu fill el conestable Amaurí, són els membres més coneguts de la família de Montfort.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montfort-l'Amaury |
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- Tom núm. 36 pàg. 663 de l'enciclopèdia Espasa.