Montgomeryita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMontgomeryita

Cristalls de montgomeryita (verd clars) provinents de la mina Elvira, Bruguers, Barcelona
Fórmula químicaCa₄MgAl₄(PO₄)₆(OH)₄·12H₂O
EpònimArthur Montgomery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusClay canyon, Fairfield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DH.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.DH.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.8.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats, plans en {010} i estriats en [001]; acabats en piràmide; massiu
Estructura cristal·linaa = 10.02Å, b = 24.12Å, c = 6.24Å, β = 91.55°
Colorverd fosc a verd clar, incolora, vermell, groc
Exfoliacióperfecta en {010}, pobre en {100}
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,53 g/cm³ (mesurada), 2,523 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.572 nβ = 1.578 nγ = 1.582
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 75°, calculat: 78°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMgm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La montgomeryita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al subgrup de la montgomeryita.[3] Rep el seu nom del mineralogista nord-americà Arthur Montgomery (1909-1999), qui va recol·lectar el primer espècimen de montgomeryita. Va ser descoberta l'any 1940 a Clay Canyon, Fairfield, Utah, Estats Units.

Característiques[modifica]

La montgomeryita és un fosfat de calci, magnesi i alumini, de fórmula Ca₄MgAl₄(PO₄)₆(OH)₄·12H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats, plans en {010} i estriats en [001]. És un mineral isostructural amb la kingsmountita, el seu anàleg de magnesi. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montgomeryita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba com a mineral secundari en nòduls de fosfats sedimentaris i com a mineral de l'última etapa en els nòduls de fosfat altament oxidats en pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: carbonatofluorapatita, englishita, fairfieldita, mitridatita, robertsita, trifilita o whitlockita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Gavà (Baix Llobregat),[4] a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)[5] i a Caune de l'Arago (Talteüll, Rosselló).[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montgomeryita
  1. «Montgomeryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2015].
  2. «Montgomeryite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 abril 2015].
  3. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, juny 2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
  4. Camprubí, A.; Melgarejo, J.C., Proenza, J.A., Costa, F., Bosch, J., Estrada, A., Borrell, F., Yushkin, N.P., Andreichev, V.L. «Mining and geological knowledge during the Neolithic: a geological study on the variscite mines at Gavà, Catalonia». Episodes, 26, 4, 2003, pàg. 295-301 [Consulta: 26 gener 2024].
  5. Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 26 gener 2024].
  6. Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 26 gener 2024].