Montijo
|
|
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
|
|||
| Municipi d'Extremadura | |||
| La Plaça d'Espanya, a Montijo | |||
| Estat • Comunitat • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Extremadura Província de Badajoz Comarca de Mèrida-Vegas Bajas Montijo |
||
| Gentilici | Montijano/-a | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 119,7 km² | ||
| Altitud | 201 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
16.205 hab. 135,38 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 55′ N, 6° 37′ O / 38.917,-6.617Coord.: 38° 55′ N, 6° 37′ O / 38.917,-6.617 | ||
| Distàncies | 30 km de Mèrida 42 km de Badajoz 105 km de Càceres 270 km de Lisboa 375 km de Madrid |
||
| Dirigents: • Alcalde (2011): |
Alfonso Pantoja Gómez (PP)[2] |
||
| Codi postal | 06480 |
||
| Web | |||
Montijo és una vila i municipi espanyol de la província de Badajoz a Extremadura. Està situat a la comarca de Mèrida-Vegas Bajas. Té una població d'aproximadament 16.236 habitants (2010). La vila es situa a mig camí entre Mèrida i Badajoz. A més, el municipi és la capital de la subcomarca de les Vegas Bajas del Guadiana.
Taula de continguts |
Història[modifica]
Prehistòria i edat antiga[modifica]
Els orígens de Montijo no són del tot clars. Es creu que al Paleolític, l'home habità a un indret conegut com "El Pedregal", on diferents eines prehistòriques han aparegut. A la plaça de Cervantes es trobà al 1984, una sepultura de planta circular excavada en la roca, un vas del període calcolític i un aixovar funerari. La comarca va ser conquistada pels romans en el 25 a.C, la calçada que unia Mèrida i Lisboa sigué construïda, passant pel terme de Montijo i, al costat d'aquestes, numeroses vil·les rurals van crèixer, moltes d'elles dedicades a l'agricultura. Entre elles la de Torreáguila, construïda al 50 d.C. Es creu que també existí, un vicus romà anomenat Agla, que si existí podria ser l'origen del poble.
Edat Mitjana[modifica]
Malgrat això, amb l'arribada dels gots i visigots, aquests aprofitaren aquestes vil·les romanes per construir alqueries i ermites. Actualment, en el que és la plaça d'Espanya, existí un pou de construcció visigoda que donà origen a l'escut de la vila amb dos arbres. Amb l'arribada de les tropes islàmiques a la comarca, els pobladors fugiren a Mèrida per refugiar-se. Al 1230, Mèrida es conquistada per Alfons IX i, això comportà també Montijo. El rei va concebre a l'orde de Sant Jaume l'administració de la zona dels seus pobladors. L'Ordre de Sant Jaume fundà l'encomienda de Montijo, posant al front d'aquesta el primer comendador, Juan Chacón. Els Caballers de l'Ordre nombraren el lloc com "Montejo", per neíxer al peu d'un turonet que li dona el nom i concedeix furs i privilegis per a què la zona sigui repoblada. Es va construir la Casa del Comendador en la part més alta del poble, que després sigué convertida en casa-palau, pels Comtes, enfront de la primera església que va tindre Montijo, la de Sant Isidre. El nucli urbà va anant créixent al voltant de l'església, formant carrers estrets i sinuosos, com el del carrer Peñas, Carnecería, Acinco etcètera.
Edat Moderna[modifica]
Al 1550 la vila fou venuda al Marquès de Villanueva del Fresno, Pedro Portocarrero, que fundaria després el Senyoriu de Montijo. El 13 de Desembre del 1599, per Reial Decret de Felip III de Castella, el Senyoriu es converteix en comtat, siguent el seu primer comte, Juan Manuel Portocarrero y Osorio. Els comtes annexionaren la vila de Puebla de la Calzada. El quart comte edificà la Casa-Graner, el Convent de les Clarises i va fer reformes a l'Església de San Pedro i a la Casa-Palau. A més a més, Francisca de Sales Portocarrero, sisena comtessa de Montijo, que el seu fill fou Cipriano Portocarrero, va tindre dos filles, Eugenia, la cèlebre Eugènia de Montijo, emperadriu de França per matrimoni amb Napoleó III, i Francisca, que es casà amb el Duc d'Alba. A més, al 1569 començà un plet per l'ús de les terres comunals, que durà fins el 1932. Amb motiu de la guerra amb Portugal, el 22 de Maig del 1644, els portugesos varen saquejar i invadir la vila, però quatre díes després festivitat del Corpus Christi, es donà la Batalla de Montijo, on els portuguesos van patir una gran derrota. A inicis del segle XVIII i amb motiu de la Guerra de Successió, s'intervingué de nou amb Portugal. Els començos del segle XIX portaren la guerra del Francès i al juny del 1808, els francesos varen prendre el poble, pel que els locals varen haver d'escapar a Alburquerque. Al 1812, els francesos varen deixar Montijo, quedant un poble desolat i destrossat. Al 1834, Montijo passà a dependre directament del Governador de Badajoz, terminant així la jurisdicció dels Comtes sobre la vila. La desamortització, del 1835 al 1850, suposà que les millors terres subhastades anaren a formar part del més rics. Al 1854, per culpa de les infrahumanes condicions higièniques, s'originà una epidèmia de còlera amb una gran incidència sobre la població. També diferents plages de llagostes i anys de sequia originant per primera vegada els moviments camperols.
Edat contemporània[modifica]
A finals de segle es creà la Societat "López de Ayala", que el seu objectiu era fomentar el teatre, i al 1895 va aparèixer la primera experiència periodística del poble. Al segle XX el comerç local va tindre un gran impuls. La cultura també, amb diferents centres. No obstant, el 13 d'agost del 1936, el Coronel Yagüe va prendre el poble per les tropes del General Franco. Als anys 50 començà el Pla Badajoz, amb la construcció del Canal de Montijo pels presos polítics encarcelats en les colònies penitenciàries militaritzades.
Avui en dia, Montijo ha superat els 15000 habitants i al 1988 es convertí en capital del seu propi partit judicial.[3]
Montijanos il·lustres[modifica]
- Rafael González Castell, poeta.
- Elvira Quintana, cantant, pintora, poeta, actriu
- Jorge Pérez Del Bosque, president de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya entre el 1976 i el 1982.
- José Antonio Moreno, presentador de televisió.
- Bebe, cantant.
- Javier Cienfuegos, atleta.
Geografia[modifica]
La vila de Montijo es troba al marge dret del riu Guadiana, situada sobre planes i, envoltada d'hortes on es conreen diversos tipus de fruites i verdures. La superfície del terme municipal de Montijo és de 119,7 km², convertint el municipi així, en el més extens de la comarca. El punt més alt del municipi i de la comarca és "La Centinela" amb una altitud de 270 metres sobre el mar. "San Gregorio" amb 264 metres sobre el nivell del mar és el segon punt més alt del municipi. S'ha de remarcar que, la part nord del municipi és més alta que la sud, que toca amb el riu Guadiana. Tot el terme municipal de Montijo gaudeix d'un clima mediterrani continental. Al Juliol, Montijo, té una temperatura mitjana de 24 a 26 graus i, al Gener amb més de vuit graus.
El municipi de Montijo té unes bones connexions de transport, en general, tant per carretera, ferrocarril i avió. L'autovia 5, que connecta Madrid amb Lisboa, es troba a només 9 quilòmetres del nucli principal del municipi, a 5 quilòmetres de Barbanyo i a 16 quilòmetres de Làcara. L'aeroport més pròxim és el de Talavera La Real que es troba a només a uns 24 quilòmetres. El municipi, a més, amb dos parades de tren, una estació, Montijo, i un baixador, Montijo-El Molino.
Limita amb 7 diferents termes municipals:
| Badajoz | Mèrida | Mèrida |
| Badajoz | La Garrovilla- Mèrida | |
| Puebla de la Calzada - Valdelacalzada | Lobón - Mèrida | Torremayor |
Nuclis de població[modifica]
El municipi inclou a més de la vila de Montijo, una entitat local menor, Barbanyo i, una pedania, Làcara.
| Entitat de població | Habitants (2009) |
|---|---|
| Barbaño | 625 |
| Lácara | 253 |
| Montijo | 15358 |
| Font: Municat | |
Demografia[modifica]
Montijo havia experimentat en només 60 anys, entre el 1900 i el 1960, un duplicament de la població. No obstant, a partir d'aquest punt començà el declivi demogràfic potenciat per la falta de treball. Així que molts habitants immigraren a altres parts del país com a Madrid, Catalunya o País Basc. Des del 1991 la població ha anat augmentat molt lentament amb altibaixos.
| Evolució demogràfica de Montijo entre 1900 i 2007 | ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | ||||||||||||||||
| 7.644 | 9.507 | 9.110 | 9.671 | 11.133 | 12.100 | 14.961 | 12.530 | 13.124 | ||||||||||||||||
| 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | |||||||||||||||||
| 14.531 | 14.626 | 14.788 | 14.919 | 15.083 | 15.008 | 15.035 | 15.220 | |||||||||||||||||
| 1994 | 1995 | 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | |||||||||||||||||
| 15.233 | 15.340 | 15.480 | 15.498 | 15.332 | 15.314 | 15.408 | 15.453 | |||||||||||||||||
| 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | |||||||||||||||||
| 15.422 | 15.512 | 15.620 | 15.648 | 15.711 | 15.973 | 16.236 | 16.279
|
|||||||||||||||||
Política[modifica]
Eleccions municipals del 2011[modifica]
El partit més votat a Montijo ha sigut el PP, guanyant la majoria absoluta, obtenint 9 regidors, seguit del PSOE amb 7 i, Izquierda Unida amb 1. Per tant, surt com a candidat més votat i alcalde, Alfonso Pantoja Gómez.[4]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Alfonso Pantoja Gómez | 4307 | 9 | 47,85 | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | Manuel Gómez Rodríguez | 3549 | 7 | 39,43 | |
| Izquierda Unida - Verds - Socialistes Independents d'Extremadura | Alonso Rodríguez Gómez | 925 | 1 | 10,28 | |
| nul | 147 | 1,14 | |||
| vot blanc | 220 | 1,70 | |||
| Total | 12892 | 17 | 100 | ||
Alcaldes de la democràcia[modifica]
| Legislatura | Nom de l'alcalde | Partit Polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Carlos Molano Gragera | PCE |
| 1983 - 1987 | Juan Carlos Molano Gragera | PCE |
| 1987 - 1991 | ? | ? |
| 1991 - 1995 | ? | ? |
| 1995 - 1999 | ? | ? |
| 1999 - 2003 | ? | ? |
| 2003 - 2007 | Maria Mercedes Molina Blanco | PSOE |
| 2007 - 2011 | Alfonso Pantoja Gómez | PP |
| 2011 - 2015 | Alfonso Pantoja Gómez | PP |
Llocs d'interès[modifica]
- Vil·la Romana de Torreáguila, restes romanes de l'any 50 dC
- Església Parroquial de San Pedro Apóstol
- Ermita de Nuestra Señora de Barbaño
Equipaments municipals[modifica]
Centres educatius
- C.E.I El Alborada, Montijo.
- CP Torre águila, Barbanyo.
- CP Padre Manjón, Montijo.
- CP Príncipe de Asturias, Montijo.
- CP Virgen de Barbaño, Montijo.
- Col·legi Santo Tomás de Aquino, Montijo.
- CEE Ponce de León, Montijo.
- IES Vegas Bajas, Montijo.
- IES Extremadura, Montijo.
Gastronomia[modifica]
L'entorn que rodeja a Montijo, proporciona a la seva gastronomia peculiars ingredients amb els que preparar senzills i gustosos plats. Alguns plats molt típics són les mandonguilles, "migas", caldereta extremenya... No obstant això, hi ha plats que són exclusivament de Montijo. Alguns d'ells, poden ser la gallina en pepitoria, les mandonguilles escaldás del "siño" Pedro Martínez, perrunillas, refrito de cerdo...
Entorn natural[modifica]
Àrea natural Las Cabezas: Situada a 1500 quilòmetres de la localitat, amb una extensió de 61 hectàrees, aquesta zona natural ha sigut recuperada per a que la població pugui gaudir d'un espai natural fins ara abandonat i molt deteriorat. Actualment, s'ha repoblat la zona amb arbres autòctons i s'han col·locat bancs.
La Centinela i San Gregorio: La Centinela es denomina així per l'ús que se li donà a partir dels segles XIV i XV, per la protecció del poble i la comarca. Té 270 metres d'altitud i és una de les muntanyes més altes de la comarca. És un punt privilegiat d'observació, veient-se a l'oest la frontera hispano-portuguesa, cap al nord, la Sierra de San Pedro, la Roca de la Sierra i la Nava de Santiago, i al sud Lobón i Guadajira.
Pantà de Los Canchales: Situat sobre el riu Lácara, a uns 15 quilòmetres al nord-oest de Montijo, entre els termes municipals de Mèrida, la Garrovilla i Montijo. Fou construida a finals dels anys 80 en un entorn de devesa. A més a més, la presa, ha servit de refugi per aus com cigonyes, ànecs...
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Alcaldes elecciones municipales 2011» (en castellà). [Consulta: 10 de setembre de 2011].
- ↑ Història de Montijo, Diputació de Badajoz,
- ↑ El PP guanya de nou la majoria