Montjuïc (Barcelona)
| Montjuïc | |
|---|---|
 El Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya
|
|
| Cota màxima: | 184,8m msnm |
| Coordenades del cim: | |
| Serralada: | Litoral |
 Accediu al Portal:Geografia |
|
La muntanya de Montjuïc de Barcelona és de constitució neozoica i té el seu cim a una altitud de 184,8 metres.[1] Es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en el mar per la banda del Morrot. Antigament hi hagué nombroses pedreres que subministraven material a la ciutat; de fet, la majoria d'edificis de pedra de Barcelona de fins a mitjans del segle XX són fets amb pedra de Montjuïc. Administrativament es troba dins del districte de Sants-Montjuïc.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia del nom
Pel que fa a l'etimologia del topònim tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant és que sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: «Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius "Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi"».
[modifica] Història
- Segles III i II a.C.: evidències d'un poblat ibèric.
- 26 de gener de 1641: Batalla de Montjuïc de la Guerra dels Segadors en la que les tropes catalanes i franceses van aturar l'exèrcit reial que es dirigia a Barcelona. Un carrer d'Hostafrancs, proper a Montjuïc, duu per nom aquesta data.
- 1705: Batalla de Montjuïc de la Guerra de Successió.
- 1751: construcció de l'actual castell, projectat per Juan Martín Cermeño. Durant la guerra del Francès fou ocupat per les tropes napoleòniques.
- 1842 i 1843: Bombardeig de Barcelona (1842); aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc per posar fi als avalots.
- 1909: la Setmana Tràgica. Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
- 1928: S'enderroquen les Quatre Columnes, símbol catalanista, durant la dictadura de Primo de Rivera.
- 1929: Exposició Internacional a Montjuïc.
- 1936: Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
- 1940: El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Montjuïc.
- 1992: Jocs Olímpics de Barcelona, en què Montjuïc és la seu de moltes disciplines i actes (incloent-hi l'obertura i la cloenda a l'Estadi Olímpic).
[modifica] Actualitat
En l'actualitat, es troba íntimament relacionada amb l'esport, a causa de la gran quantitat d'instal·lacions esportives que acull.
A la seva faldilla es troben les instal·lacions olímpiques que van acollir els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com l'Estadi Olímpic Lluís Companys (al davant del qual es troba el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch), el Palau Sant Jordi dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki, les Piscines Picornell, la Piscina Municipal de Salts i l'antic Palau dels Esports del carrer Lleida, ara reconvertit en el Barcelona Teatre Musical, que acull espectacles teatrals i musicals. L'oferta d'instal·lacions esportives la completen l'estadi Joan Serrahima, i les instal·lacions de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEF Catalunya).
A Montjuïc es troben també llocs d'interès turístic com el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble espanyol, amb les seves places i estrets carrerons, i que està poblat de restaurants, bars, i llocs de lleure i espectacle, a més el torre de telecomunicacions dissenyat per Santiago Calatrava. Antigament també va acollir el famós Parc d'atraccions de Montjuïc, ara convertit en el jardí públic Joan Brossa.
La muntanya és seu també d'importants institucions culturals, así com la seu de nombrosos esdeveniments esportius com el gran premi d'Espanya de Fórmula 1 (1969, 1971, 1973 i 1975) o les importants 24 Hores Motociclistes de Monjuïc. A més de l'esmentat Barcelona Teatre Musical, es troben aquí també el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Grec, el Museu Joan Miró, el CaixaForum Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu etnològic de Barcelona, així com el Jardí Botànic Històric, que disposa d'una col·lecció única de cactus, i el nou Jardí Botànic de Barcelona especialitzat en la flora de les zones mediterrànies del món.
A l'Avinguda María Cristina, entrada principal a la muntanya de Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, es troben els pavellons de la Fira de Barcelona, construïts amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, i que organitza alguns dels salons, mostres i exposicions més importants d'Espanya. Davant els pavellons de la Fira es troben les famoses Fonts de Montjuïc, que durant els divendres, dissabtes i diumenges mostra un espectacle únic al món de llum, música i color.
Montjuïc és també un lloc ideal per al descans i el passeig a causa de les grans extensions de jardins, i les espectaculars vistes que ofereix de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 2006 s'estan recuperant gran part de les escales ornamentals i espais originals de la muntanya durant l'Exposició de 1929. També s'ha remodelat l'antic telefèric per poder pujar fins al cim de la muntanya i des del castell veure una de les més impressionants vistes de Barcelona.
El 2002 l'Ajuntament de Barcelona va rehabilitar els jardins Laribal i l'edifici i l'entorn de la Font del Gat per dedicar-los a centre gestor i d'informació de Montjuïc. Només en l'edifici, que alguns autors atribueixen a Puig i Cadafalch, s'hi va gastar un milió d'euros. Però de centre d'interpretació només en va fer dos anys. Aleshores una part de l'edifici es va cedir a Pau Reventós, fill del polític Joan Reventós, que l'explota com a restaurant.[2]
[modifica] Instal·lacions i edificis
- Castell de Montjuïc i Polvorí de Montjuïc.
- Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
- Fundació Joan Miró.
- Cementiri del Sud-oest.
- CaixaForum Barcelona.
- Palau Sant Jordi.
- Estadi Olímpic Lluís Companys.
- Piscines Picornell.
- Fira de Barcelona.
- Teatre Grec.
- Poble Espanyol.
- Institut Nacional d'Educació Física (INEFC).
- Jardí Botànic Històric.
- Jardí Botànic de Barcelona.
- Jardins de Mossen Cinto Verdaguer.
- Jardins Mossèn Costa i Llobera.
- Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz.
- Camp de Beisbol Pérez de Rozas.
- Mirador del Llobregat.
- Quatre Columnes.
[modifica] Maneres d'arribar-hi i transports turístics
- Funicular de Montjuïc
- Telefèric de Montjuïc
- Telefèric del Port
- Metro de Barcelona: les parades Paral·lel (de les línies 3 i 2) i Espanya (de les línies 1 i 3)
- Bus Montjuïc Turístic
- Autobusos de TMB: línies 13, 23, 50, 55, 61, 107 i PM
- Des de la plaça Espanya es pot accedir a la muntanya a peu fàcilment amb escales mecàniques
[modifica] Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
- ↑ http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/la_font_del_gat_ni_minyona_ni_soldat_79938.php
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
