Montserrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Montserrat (desambiguació)».
Montserrat
Serralada
none  La muntanya de Montserrat des de Manresa
La muntanya de Montserrat des de Manresa
País Catalunya
Comarques Bages, Anoia, Baix Llobregat
Altitud màxima Sant Jeroni
 - altitud 1.236 m
 - coordenades 41° 35′ 49.05″ N, 1° 49′ 51.38″ E / 41.5969583°N,1.8309389°E / 41.5969583; 1.8309389
Altitud mínima Riera Marganell
 - altitud 140 m
Llargada 10 km
Amplada km

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.

El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt. També és anomenada així l'illa de Montserrat situada al Carib, anomenada per Cristòfol Colom el 1493, la qual també té una serralada extensa de muntanyes.

Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.

La muntanya de Montserrat[modifica | modifica el codi]

Vista general del massís de Montserrat
Vista general del massís de Montserrat

És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.[1] Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la Serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància
Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la Serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància

L'espiritualitat[modifica | modifica el codi]

Des de la troballa de la talla, segons la llegenda la imatge de la Mare de Déu fou descoberta per uns nens aproximadament el 880 a la Santa Cova, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d'ermites com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.[2]

La Mare de Déu, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta del final del segle XII; el seu color és el resultat de la transformació del vernís a causa del pas del temps.

La festivitat[modifica | modifica el codi]

El dia 27 d'abril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

El monestir[modifica | modifica el codi]

Monestir de Montserrat
Article principal: Monestir de Montserrat.

Entre les diverses construccions del monestir de monjos benedictins, la sala capitular, el claustre neoromànic i el refetor hi destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitectònic, renovat el 1925 per Josep Puig i Cadafalch.

La comunitat actual de Montserrat està formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). L'objectiu principal de la comunitat és continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregària.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La cultura també forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, una escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil més antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.

El monestir de Montserrat és a l'origen d'iniciatives del món editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.

Activitats al medi natural[modifica | modifica el codi]

Porció superior de Montserrat
Escalador a Montserrat

Per les seves característiques úniques, Montserrat és el lloc idoni per practicar activitats a l'aire lliure. L'esport per excel·lència d'aquesta cadena muntanyosa és l'escalada, i en els últims temps, les vies ferrades. Montserrat també és un punt de partida de moltes excursions a peu o senderisme. Les vies més importants i famoses són:

  • Escalada: La zona de les Agulles és un lloc mític de l'escalada a Catalunya, on pots escalar desenes d'agulles de diferents dificultats. La zona superior al Monestir (Gorros i St. Benet) és una de les més concorregudes. El cavall Bernat és una de les escalades més interessants i emblemàtiques de Montserrat, juntament amb les Parets del vessant nord, especialment el Serrat del Moro conegut o la "Paret de l'Aeri" (l'antic aeri del vessant N es va desballestar definitivament els anys 90).
  • Vies ferrades: Les grans parets i torrenteres que s'han format a Montserrat han originat l'aparició de vies ferrades. La Via ferrada Teresina i el Joc de l'Oca són les més concorregudes. Tot i així, a causa dels grans desnivells, hi ha cordes i ferros per progressar en molts indrets de Montserrat.
  • Senderisme: Els múltiples senders i corriols fan possible realitzar des de petites excursions a grans caminades per tota Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Es pot pujar a Sant Jeroni des del Monestir (1 h 30 min), o fer la Trans-Montserratina (de Can Maçana fins al Monestir) en 7 hores. També es pot realitzar el GR172 (camí de gran recorregut), que creua Montserrat per la cara nord.

Accessos i transports[modifica | modifica el codi]

Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen des de Monistrol un telefèric (l'Aeri de Montserrat) i un tren cremallera pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A aquesta empresa pública de transports pertanyen també els dos funiculars que surten des del monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan. La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i altres de secundaris.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Marimón, Silvia. «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]