Montserrat Abelló i Soler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montserrat Abelló i Soler
03.- Montserrat Abelló.jpg
Mural, a Manresa, del pintor Benvi Parrilla.
Naixement 1 de febrer de 1918 (1918-02-01) (95 anys)
Tarragona (Tarragonès)
Activitat Escriptora i traductora
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Gèneres Poesia
Premis Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1999)
Premi Lletra d'Or (2003)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008)

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918) és una poeta i traductora catalana.

Taula de continguts

Biografia[modifica]

Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare. Va estudiar a Barcelona on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida es va exagerar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile).[1] En aquest país sudamericà va viure-hi uns vint anys.

Torna a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant a la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.[1] A part d'escriure, en aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influència. En aquell temps, comença a publicar els seus poemaris. També ha traduït a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany.[2] És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).[2]

Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, ha col·laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i ha estat una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.[2]

El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.[3] El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».[4]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • 1963 Vida diària
  • 1981 Vida diària. Paraules no dites
  • 1986 El blat del temps
  • 1990 Foc a les mans
  • 1995 L'arrel de l'aigua
  • 1995 Són màscares que m'emprovo...
  • 1998 Dins l'esfera del temps
  • 2002 Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002
  • 2004 Asseguda escrivint
  • 2006 Memòria de tu i de mi
  • 2009 El fred íntim del silenci

Estudis literaris[modifica]

  • 1993 Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
  • 1999 Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX

Premis artístics i honors[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]