Montserrat Carulla i Ventura
  |
||
|---|---|---|
 Montserrat Carulla. |
||
| Nom real: | Montserrat Carulla i Ventura | |
| Naixença: | 19 de setembre de 1930 Barcelona, Barcelonès |
|
| Nacionalitat: |  Catalunya |
|
| Cònjuge/s: | Felip Peña (durant 16 anys)[1] | |
| Fills: | Vicky Peña | |
| Premis Gaudí | ||
| Gaudí d'Honor 2013 - Trajectòria cinematogràfica |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Montserrat Carulla a IMDb | ||
Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930) és una actriu catalana, esposa de Felip Peña i mare de Vicky Peña.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Començà fent teatre amateur, i estudià alguns cursos a l'Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins el 1960 no començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, El fiscal Recasens i l'adaptació de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra. Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d'aleshores ençà ha participat en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com Secrets de família (1995), Dones d'aigua (1997) o El cor de la ciutat (2000) de TV3 o Hospital Central de Telecinco.
També va cursar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al català i castellà en films estrangers. L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. També és medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria artística.
Representacions [modifica]
Teatre [modifica]
- L'enterrament és a les quatre, de Joan Vila Casas
- Mort de Dama, de Llorenç Villalonga
- La filla del mar, d'Àngel Guimerà
- Pigmalió, de George Bernard Shaw, adaptació de Joan Oliver i direcció d'Antoni Chic. Teatre Romea (Barcelona)
- La viuda trapella, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany
- Hamlet (1980) de Shakespeare, dirigit per Pere Planella
- Primera història d'Esther (1982) de Salvador Espriu
- El temps i els Conway (1992) de J. B. Priestley
- Guys & Dolls (1998) de Mario Gas
- A Little Night Music (Música per a una nit d'estiu) de Stephen Sondheim
- El quadern gris (2010) de Josep Pla[2]
Televisió [modifica]
- La saga dels Rius (1976-1977) TVE
- Oh! Europa (1994)
- Secrets de família (1995). Telenovel·la de TV3
- Oh! Espanya (1996-1997)
- Dones d'aigua (1997). Telenovel·la de TV3
- Laberint d'ombres (1998). Telenovel·la de TV3.
- El cor de la ciutat (2000). Telenovel·la de TV3
- El Convidat (2010). amb Albert Om[3]
- Crematorio (2011) Canal +
- La Riera (2012). Telenovel·la de TV3
Cinema [modifica]
- Surcos (1951) de José Antonio Nieves Conde
- Vida de familia(1963) de José Luis Font
- Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda
- Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa
- El vicari d'Olot (1982) de Ventura Pons
- El pianista (1998) de Mario Gas
- La ciutat dels prodigis (1999) de Mario Camus
- El orfanato (2007) de Juan Antonio Bayona
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- 2013. Gaudí d'Honor
Referències [modifica]
- ↑ «Montserrat Carulla, l'actriu que se sincera». VilaWeb.cat, 3 de febrer de 2013. [Consulta: 22 de març de 2013].
- ↑ «El quadern gris de Joan Ollé». Fundació Josep Pla.
- ↑ Blog de "El Convidat"
Enllaços externs [modifica]
|
||||||||
