Montserrat Torrent i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Montserrat Torrent i Serra
Naixença: 17 d'abril de 1926
Barcelona
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Activitat principal: organista i pedagoga

Montserrat Torrent i Serra (17 d'abril de 1926, Barcelona) és una organista i pedagoga catalana.[1] Va néixer el 1926 a la ciutat de Barcelona. A l'edat de 5 anys inicià la seva formació musical vers el piano sota la direcció de la seva mare, deixeble d'Enric Granados. Va iniciar els seus estudis a l'Acadèmia Marshall, on va estudiar amb Carme Francolí i Frank Marshall. L'any 1939 reprengué els estudis musicals i els finalitzà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Blai Net i Carles Pellicer.

Al 1952 inicià els seus estudis com a organista amb Paul Franck, en aquells moments professor d'orgue de l'Escola Municipal, estudis que acabà amb el premi d'honor i el premi de l'Ajuntament. Més endavant ocupà la plaça vacant de professora a l'Escola Municipal. Per ampliar la seva formació organística va fer cursos a Siena amb Germani i Helmut Rilling, a Harlem amb Tagliavini, també va treballar amb Santiago Kastner i finalment va anar a París on estudià amb Noelie Pierront. Va rebre una beca d'estudis de l'Institut Francès de Barcelona i tres beques de la Fundació Juan March.

Activitat musical[modifica | modifica el codi]

Nomenada catedràtica d'orgue del Conservatori Municipal de Barcelona, inicià la seva activitat docent i concertística realitzant un bon nombre de concerts arreu d'Europa (Alemanya, Suïssa, Itàlia, Londres, Ginebra, Lisboa), Nord-amèrica, Sud-amèrica i Àfrica, amb interès especial en la recuperació de l'orgue com a instrument musical popular.

Gràcies a les Setmanes Catalanes, organitzades a Berlín el 1978, va començar una gira per Alemanya, Dinamarca, Suècia, Itàlia, França i Portugal.

Al 1962 va fundar l'associació Amics de l'Orgue, amb la finalitat de donar a conèixer la música pensada per aquest instrument i la conservació dels orgues històrics. També va col·laborar amb l'"Ars Musicae" de Barcelona, grup pioner dedicat a la interpretació amb criteris històrics.

Cal destacar la seva preocupació per les diferents tècniques històriques d'interpretació. Va gravar amb diferents orgues històrics com ara el de Maó, el del Vendrell, el de la catedral de Segòvia, el d'Évora (Portugal) i a Daroca (Aragó). Aquesta última gravació estava dedicada exclusivament a l'obra de Joan Cabanilles, i va ser premiada amb el Gran Prix du Disque de París l'any 1967.

Va col·laborar en diverses ocasions amb l'Orquesta Nacional de España, sota la direcció de Rafael Frühbeck de Burgos i també amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

Va estrenar diverses obres per orgue de Olivier Messiaen i Arnold Schoenberg. Al 1973, Albert Sardà, Carles Guinovart i Albert Soler, tres compositors catalans, li van dedicar l'obra Le Tombeau d'Aubrey Beardsley, estrenada en el II Encontre Internacional de Compositors, a Montserrat.

Docència[modifica | modifica el codi]

A més de la seva activitat com a intèrpret, va exercir la docència al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va ser la catedràtica d'orgue des del 1958 fins al 1991, quan va ser nomenada catedràtica emèrita. Van passar per la seva aula alumnes com: María Teresa Martínez, Josep Maria Mas Bonet, Jordi Alcaraz, Jordi Vergés, Maria Nacy (actual professora d'orgue del conservatori) i Salvador Mas, entre altres. També va ser professora d'orgue al Conservatori Municipal de Badalona.

Va participar com a docent en diversos cursos internacionals com ara a Compostela, Salamanca i a Mallorca. També va donar classes magistrals per Europa i Amèrica i va formar part de diferents jurats a Nüremberg (Alemanya), Chartres (França), Lausanne (Suïssa), Ávila i Bolton (Anglaterra).

Premis[modifica | modifica el codi]

Ha obtingut nombrosos premis i reconeixements, entre ells:

Discografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. X. Sociedad General de Autores y Editores. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2002. ISBN 84-8048-313-X. 
  • Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. V. De la postguerra als nostres dies. edicions 62, 2002. ISBN 84-297-4700-1. 
  • Gran Enciclopèdia de la Música. VIII. Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Montserrat Torrent i Serra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]