Montserrat Tura i Camafreita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montserrat Tura i Camafreita
Montserrat Tura i Camafreita

Mandat
16 de desembre de 2010 – 2 d'octubre de 2012
Precedida per Antoni Castellà i Clavé
Succeïda per Pere Calbó i Roca

Mandat
29 de novembre de 2006 – 29 de desembre de 2010
Precedida per Josep Maria Vallès i Casadevall
Succeïda per Pilar Fernández i Bozal

Mandat
17 de desembre de 2003 – 29 de novembre de 2006
Precedida per Núria de Gispert i Català
Succeïda per Joan Saura i Laporta

Mandat
1987 – 2003
Precedida per Carme Coll i Truyol
Succeïda per Josep Monràs i Galindo

Naixement 6 de novembre de 1954 (1954-11-06) (59 anys)
Mollet del Vallès
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Professió Metgessa

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 6 de novembre de 1954),[1] política catalana del PSC, ha estat consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya (2006-2010), consellera d'Interior (2003-2006), alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003)[2] i escollida diputada al Parlament de Catalunya en la V, VI, VII, VIII i IX legislatures.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Nascuda en una família pagesa procedent de Sant Feliu de Codines i establerta el segle XIX a Mollet del Vallès, única nena de quatre germans,[1] néta de Feliu Tura i Valldeoriola, que fou alcalde de Mollet durant els anys 1930 amb el Centre Catalanista Republicà (1931)[3] i amb ERC (1936), i besnéta de Joan Tura i Pedragosa, qui fou militant del partit conservador la Lliga Regionalista i alcalde de Mollet de 1914 a 1915.[1] També té parentiu amb l'ex-ministre Jordi Solé i Tura, cosí germà del seu pare.[2] En la seva joventut Montserrat Tura va militar en organitzacions clandestines d'oposició al règim franquista com Organització d'Esquerra Comunista i Plataforma Anticapitalista, i l'any 1979 es féu membre del PSC.[2] Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Va ser metgessa de l'Hospital Clínic de Barcelona, directora de l'Hospital Comarcal de Palamós l'any 1982, on s'especialitzà en gestió sanitària,[2] i membre dels col·legis de metges de Barcelona i de Girona.[4] Té dues filles.[5]

Alcaldessa de Mollet i diputada[modifica | modifica el codi]

Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès des de 1987 fins al 21 de desembre de 2003.[5] Va impulsar importants millores urbanístiques a la ciutat, va dinamitzar i diversificar l'economia i va dotar a Mollet d'equipaments socials i ciutadans.

Dinamització econòmica[modifica | modifica el codi]

Quan va arribar a l'alcaldia de Mollet, l'any 1987, el municipi arrossegava els efectes d'una crisi econòmica que havia afectat molt al sector industrial tèxtil. Per redreçar la situació, Tura va diversificar el teixit industrial per tal de tornar-lo més robust enfront a vaivens macroeconòmics i generar així llocs de treball més estables. Va atraure molta indústria química i farmacèutica i va aconseguir que s'instal·lessin a Mollet empreses punteres al sector, com Merck. Durant el període en què ella va ser Alcaldessa, l'atur a Mollet del Vallès va disminuir un 70%.[6]

Al mateix temps que diversificava la indústria, també es tenia cura del comerç més tradicional, amb l'obertura d'una oficina comercial que ajudés a dinamitzar el teixit i impulsant fires especialitzades, com el Mercat de Vehicle d'Ocasió, Firamollet i la Fira d'Artesans de Mollet.

Reformes urbanístiques i equipaments per a la ciutadania[modifica | modifica el codi]

A més, durant els primers 8 anys com a alcaldessa va portar a terme l'illa de vianants del centre de Mollet, la reconstrucció de can Mulà, la variant de la N-152, l'acord per construir el centre cívic de can Pantiquet, la rambla de la Unió i la biblioteca de Can Mulà, l'obertura de la pista d'atletisme de la Pedra Salvadora, la plaça Mercè Rodoreda, l'escola taller del Medi Ambient, la rambla Pompeu Fabra i els equipaments de salut i serveis socials a la masia de can Lledó.[2] Segurament, la reconversió de Can Mulà va ser un dels projectes més singulars de Montserrat Tura al front de Mollet. Can Mulà havia estat una fàbrica tèxtil al segle XIX situada al bell mig de la ciutat. Tura va decidir emprar aquest espai emblemàtic que havia quedat en desús per dotar al nucli històric de Mollet d'equipaments públics, la Casa de la Vila, una biblioteca, edificis de vivendes i un gran mercat cobert, tot al voltant d'una plaça i zones per vianants. La reconversió de Can Mulà va obtenir el Premi Europeu d'espai públic urbà 2000.

A més d'aquests projectes, Montserrat Tura també va facilitar la instal·lació a Mollet d'equipaments com l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola Universitària d'Estudis Mediambientals. En els darrers anys com alcaldessa inaugurà equipaments com la comissaria dels Mossos d'Esquadra, el Parc dels Colors (última obra realitzada per l'arquitecte Enric Miralles i que va rebre el premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme), les piscines i el complex esportiu de Ca n'Arimon i el Museu Abelló. També feu una promoció pública d'habitatges a Can Borrell.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Montserrat Tura sempre va encapçalar les llistes del PSC a l'Alcaldia de Mollet del Vallès, resultant guanyadora en totes les eleccions municipals des de 1987 fins al 2003. L'any 1987 la candidatura de Montserrat Tura al front del PSC va ser l'opció més votada, amb 6.296 vots. L'any 1991, va obtenir 6.813 vots; les següents eleccions, el 1995 la van votar 7.523 persones i el 1999, 9.808 persones. A les darreres eleccions municipals que es va presentar, Montserrat Tura, al capdavant del PSC, va guanyar de nou l'Alcaldia amb 9.505 vots. Entre 1987 i el 2003, Montserrat Tura va aconseguir incrementar el nombre de votants socialistes en un 51%.[7]

Malgrat haver defensat la protecció d'algunes zones verdes, va tenir enfrontaments amb alguns col·lectius com el grup ecologista local Cànem o l'oposició d'esquerres vinculada a EUiA.[2] En les eleccions municipals de 2003 encapçalà la candidatura del PSC per Mollet. Va perdre la majoria absoluta i tornà a sortir escollida com Alcaldessa formant govern amb CiU.[2]

Diputada al Parlament de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Fou diputada al Parlament de Catalunya des del 1995 fins al gener de 2004.[5] Durant la VI legislatura (1999-2003) fou portaveu adjunta del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, i formà part de la seva direcció, a més de portar els temes de Medi Ambient en el govern a l'ombra de Pasqual Maragall. També va tenir un paper destacat en la campanya contra els peatges de la A-17.[2]

Consellera d'Interior (2003-2006)[modifica | modifica el codi]

Amb la constitució del primer govern tripartit encapçalat per Pasqual Maragall, el 22 de desembre de 2003 prengué possessió com a nova consellera d'Interior en substitució de la democratacristiana Núria de Gispert, que havia estat consellera de Justícia i Interior des del 5 de novembre de 2002.

El 29 de desembre de 2003 comunicà la renúncia al seu escó al Parlament de Catalunya en el marc d'una decisió conjunta de la majoria de consellers i alts càrrecs de la Generalitat del PSC per renovar el grup parlamentari. Com a consellera d'Interior va continuar el desplegament dels mossos d'esquadra per Catalunya, destacant l'arribada a Barcelona l'1 de novembre del 2005.

Consellera de Justícia (2006-2010)[modifica | modifica el codi]

El 2006, amb José Montilla com a President de la Generalitat, Montserrat Tura va prendre possessió del càrrec de consellera de Justícia, i va passar el relleu en la consellera d'Interior a Joan Saura (ICV-EUiA). Va rebutjar informes del Síndic de Greuges on es denunciaven maltractaments recurrents a les presons catalanes, acusant Rafael Ribó de no aportar cap prova del que deia.[cal citació] Posteriorment, va declarar innocents uns Mossos d'Esquadra condemnats per tortura a un immigrant romanès.[cal citació] Quan el Tribunal Suprem confirmà la sentència, Tura insistí en la innocència dels policies. El desembre de 2010 va deixar el govern i passà a l'oposició.[cal citació]

A la Mesa del Parlament (2010-2012)[modifica | modifica el codi]

Amb la constitució del Ple del Parlament de la IX legislatura, el 16 de desembre de 2010, fou escollida secretaria segona del Parlament de Catalunya. Abandonà el càrrec el 2 d'octubre de 2012, al final de la legislatura.

Candidatura a cap de llista del PSC a l'alcadia de Barcelona (2011)[modifica | modifica el codi]

El 12 de gener del 2011 va presentar la seva candidatura per ser elegida com a cap de llista per Barcelona pel PSC a les eleccions municipals, disputant aquesta posició a Jordi Hereu, alcalde de la ciutat. Després d'unes eleccions primàries entre militants i simpatitzants socialistes, la candidatura de Montserrat Tura va perdre, obtenint 1669 vots davant els 2484 obtinguts per Jordi Hereu.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Revista del Vallès, MONTSERRAT TURA: Me gustaría ser la mejor endocrinóloga del mundo (castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental: Montserrat Tura
  3. La Segona República a Mollet, Maria Àngela Massaguer i Arimón
  4. Biografia, Directori del PSC
  5. 5,0 5,1 5,2 Biografia, Generalitat de Catalunya
  6. Dades d'atur registrat a Mollet del Vallès
  7. Resultats electorals a Mollet del Vallès
  8. Diari Avui, Hereu s'imposa a Tura en les primàries del PSC a Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Montserrat Tura i Camafreita


Precedida per:
Antoni Castellà i Clavé
Secretària segona del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2010-2012
Succeïda per:
Pere Calbó i Roca
Precedida per:
Josep Maria Vallès i Casadevall
Consellera de Justícia
Senyal de la Generalitat de Catalunya

29 de novembre de 200629 de desembre de 2010
Succeïda per:
Pilar Fernández i Bozal
Precedida per:
Núria de Gispert i Català
Consellera d'Interior
Senyal de la Generalitat de Catalunya

20032006
Succeïda per:
Joan Saura i Laporta
Precedida per:
Carme Coll i Truyol
Alcaldessa de Mollet del Vallès
Escut de Mollet del Vallès

19872003
Succeïda per:
Josep Monràs i Galindo