Montserrat (Ribera Alta)
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Ribera Alta  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.312 (2023) (204,21 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Montserratí, montserratina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 45,6 km² | ||||
| Altitud | 169 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Assumpció de Maria i Sant Roc | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Maria Mas i García | ||||
| Pressupost | 8.794.438,20 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46192 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46172 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46172 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | montserrat.es | ||||
Montserrat, també conegut com a Montserrat d'Alcalà, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Situat als peus de la muntanya del Castellet, en un xicotet tossal que s'anomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal es troba en la denominada Vall dels Alcalans: antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. Aquesta estava formada pels municipis de Montserrat, Montroi, Real de Montroi, Llombai, Torís, Alfarb i Catadau.
El riu Magre serveix de límit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aigües al riu Xúquer.
La tipografia oscil·la entre les quotes de 130 i 235 metres sobre el nivell del mar.
S'hi accedeix a aquest poble des de València, a través de la CV-405.
El terme municipal de Montserrat limita amb Llombai, Montroi, Real de Montroi i Turís (a la mateixa comarca); i amb Picassent i Torrent (a l'Horta Sud).
Història
A la serra del Castellet i a ambdós costats del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans; alqueria i fortalesa islàmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximén de Tovià, segons consta en el Llibre del Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu; en 1245 Joan Brusca li atorga la carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins a 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví; en 1599 el rei Felip III va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l'expulsió, vint moriscs es convertiren al cristianisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa.
Economia
Montserrat gaudeix d'una activitat econòmica predominant en el domini de l'agricultura. Els cultius més importants del poble han estat els de secà, tant de vinyes com de garroferes, però avui dia són molts els camps que tenen com únic cultiu els tarongers regats per degoteig. També s'ha de tenir en compte que són pocs els qui es dediquen a l'agricultura, ara els habitants treballen fora de la població, dedicats al sector dels serveis o al de la construcció. A la Cooperativa s'hi produeix la "Mistela Nova" marca d'un producte (mistela) que s'està exportant arreu de l'estat.
Demografia
La seua propera situació a la capital de la província ha propiciat un espectacular creixement demogràfic en la darrera dècada.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.523 | 2.578 | 2.771 | 2.762 | 2.958 | 3.157 | 3.364 | 4.091 | 4.921 | 5.452 | 6.089 | 6.784 |
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 4 de Partit Popular, 2 de l'Agrupació Independent General d'Urbanitzacions i Associacions (AIGUA), 2 de Compromís per Montserrat i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Josep Maria Mas i Garcia | 975 | 30,49% | 4 ( )
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Laura Sanjuán Campos | 896 | 28,02% | 4 ( -2)
| |
| Agrupació Independent General d'Urbanitzacions i Associacions (AIGUA) | Fitxer:Aigua.png | Joan R. Garcia Perales | 511 | 15,98% | 2 ()
| |
| Compromís per Montserrat | Fitxer:Bob compromis.png | José González Sánchez | 461 | 14,42% | 2 ( +2)
| |
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Ramón Cerveró Chasán | 284 | 8,88% | 1 ()
| |
| Vots en blanc | 
|
71 | 2,22% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.198 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 66 | 2,02% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.264 | 63,66%** | ||||
| Abstenció | 1.863* | 36,34%** | ||||
| Total cens electoral | 5.127* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Josep Maria Mas i Garcia (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PSPV, 2 d'AIGUA i 1 d'EUPV[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2011 l'alcalde de Montserrat és Josep Maria Mas i Garcia de PSPV-PSOE.[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Llacer Gimeno | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Llacer Gimeno | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Campos Sesé | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Antonio Campos Oliva | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Antonio Campos Oliva | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Maria Mas i Garcia | Independent | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Maria Mas i Garcia | Independent | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Laura Sanjuán Campos | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Josep Maria Mas i Garcia | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Josep Maria Mas i Garcia | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Monuments
El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:
- Castell d'Alcalà o dels Alcalans, o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època taifal. Actualment, tot i estar declarat bé d'interés cultural, no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
- Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
- El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
- Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
- Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.
Llocs d'interés
Hi ha diversos paratges naturals com ara la Serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà, lloc d'esbarjo al redós d'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils.
Cultura i festes
Les festes oficials són el 23 d'abril, Sant Vicent Ferrer, i el 16 d'agost, Sant Roc. A més, enquadrat en la llarga dins de les festes d'agost (les principals del poble), té lloc la Setmana Internacional de Música de Cambra, on tots els anys hi actuen prestigiosos musics de tot el món de música clàssica.[7] El festival normalment consta d'una setmana de concerts nocturns a la plaça de l'Església (lloc de privilegiada acústica per la seua morfologia) i al mateix temps s'hi celebren cursets de perfeccionament musical, concursos de composició musical i de grups de cambra, conferències i diverses activitats paral·leles. La Setmana Internacional de Música de Cambra se celebra des dels anys huitanta i és un referent cultural al País Valencià, ja que és un dels pocs festivals d'aquesta categoria a la terra.
La Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat és l'agrupació simfònica de vent del poble.
A Montserrat, com a tants indrets del País Valencià, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de Sant Josep.
Fills il·lustres
- Salvador Hervàs Llàcer, "Voro" (Montserrat, 1968) és un pilotari
- Josep Onofre Díez Monzó, director de la Societat Instructiva Unió Musical fins a l'any 2013
Referències
- ↑ P.F. «El PSOE sella un pacto de gobierno con Aigua y EU que aboga por la transparencia y la participación» (en castellà). Levante-EMV [Alzira], 19-06-2015 [Consulta: 12 desembre 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 49 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Montserrat», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Montserrat. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ SIMC
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montserrat |
- Pàgina web de l'Ajuntament de Montserrat
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
