Montsó

Montsó
	Monzón (es)
Localització
	41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.18333333333333°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital de	Cinca Mitjà
Capital	Montsó
Conté la subdivisió	Conchel ; Montsó ; Poblado Monsanto (es) ; Selgua
Població humana
Població	17.839 (2023) (115,07 hab./km²)
Geografia
Diòcesi	bisbat de Barbastre-Montsó
Superfície	155,022476 km²
Altitud	273 m
Limita amb	Binèfar ; Ilche ; Castejón del Puente ; L'Almúnia de Sant Joan ; Peralta de Alcofea ; Puidemoros ; Sant Miquel del Cinca ; Binacet ; Sant Esteve de Llitera
Dades històriques
1089	Esdeveniment clau
1089	setge de Montsó
1642	Setge de Montsó
19 maig 1642	Setge de Montsó (1643)
Organització política
• Alcaldessa	Rosa Maria Lanau Morancho
Identificador descriptiu
Codi postal	22400
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22158
Altres
Agermanament amb	Muret ; Barcelona ; Elx
Lloc web	monzon.es

Montsó^[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Història[modifica]

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral —de planta romànica— i el Castell de Montsó —d'origen àrab— són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.^[1]

Durant la Guerra dels Segadors, fou pres el 1642 per les tropes francocatalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle xvii s'hi va mantenir la llengua catalana.^[1]

Vegeu també[modifica]

Corts de Montsó (1289)

Llocs d'interès[modifica]

Castell de Montsó.
Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles xii i xiii.
Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó).
Ermita de la verge de l'Alegria, del segle xvii.
L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII.
Porta de Luzán.
Muralla romànica.
Mare de Déu de Lacs.^[2]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Joaquín Saludas	PCE	19/04/1979
1983 - 1987	Carlos Allué	PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Ernesto Baringo	PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Ernesto Baringo	PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Nicolás Fortuño	PP	17/06/1995
1999 - 2003	Nicolás Fortuño	PP	03/07/1999
2003 - 2007	Fernando Heras Laderas	PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	Fernando Heras Laderas	PSOE	16/06/2007
2011 - 2015	Rosa María Lanau Morancho	PP	11/06/2011
2015 - 2019	Álvaro Burrell	PSOE	13/06/2015
2019 - 2023	Isaac Claver Ortigosa	PP	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Persones il·lustres[modifica]

Berenguer de Peralta (1200?-1256): frare dominic, canonge i bisbe electe de Lleida.
Joan de Montsó (c.1340-1412): teòleg tomista de l'Orde dels Predicadors.
Pedro Juan de Lastanosa (-1576): matemàtic, cartògraf i enginyer.
Joaquín Costa (1846-1911), polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més gran del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el Regeneracionisme.
Luz Gabás (1968): novel·lista, filòloga i política.
Conchita Martínez (1972), tenista.