Moonraker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Moonraker
Moonraker
Moonrakerposter2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Lewis Gilbert
Direcció artística: Ken Adam

Producció: Albert R. Broccoli

Guió: Christopher Wood a partir de la novel·la homònima d’Ian Fleming

Música: John Barry, cançó dels crèdits interpretada per Shirley Bassey

Fotografia: Jean Tournier

Muntatge: John Glen

Protagonistes: Roger Moore, Michael Lonsdale, Lois Chiles, Richard Kiel

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1979
Gènere: Acció
Duració: 121 minuts

Companyies
Productora: EON
Distribució: United Artists
Pressupost: 34 milions de dòlars

Pàgina sobre “Moonraker a IMDb

Valoracions
IMDb 6.1/10 stars
FilmAffinity 5.7/10 stars

Moonraker és una pel·lícula franco-britànica de 1979 de la sèrie dels James Bond, protagonitzada per Roger Moore. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

L'agent secret britànic James Bond 007 (Roger Moore) investiga la desaparició d'una llançadora espacial americana, «Moonraker», confiada al govern britànic. 007 va als Estats Units per interrogar el responsable de la construcció del coet, Sir Hugo Drax (Michael Lonsdale). Coneix l'encantadora doctora Holly Goodhead (Lois Chiles) i descobreix que Drax és de fet el responsable de la desaparició de la nau.

Tauró (Richard Kiel), el seu vell enemic de 2,35 m amb la mandíbula d'acer, ha estat contractat per Drax per matar Bond. Aquest últim descobreix ràpidament el pla de Drax: destruir tota vida humana a la Terra i recrear-hi un nou món a la imatge d'una " super-raça" perfecta, els genitors de la qual han estat escollits per Drax i amagats a la seva estació espacial invisible. Tauró, traït per Drax, s’uneix a 007 amb la seva nova amiga rossa. Junts, 007, Holly i Tauró salven el món de la destrucció, i Bond mata Drax, mentre intentava escapar-se.

La pel·lícula Moonraker reprèn una sola escena del llibre d'Ian Fleming, mentre que la resta és un remake de la pel·lícula italiana Se tutte le donne del mondo, una paròdia de James Bond realitzada 13 anys abans.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Llocs de l’acció[modifica | modifica el codi]

Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • En la versió original de la pel·lícula, el personatge de Tauró es diu Jaws (mandíbules en anglès) en referència al títol original de la pel·lícula Tauró . Al final de la pel·lícula, es deixa entendrir pel somriure d'una noia, i salva James Bond, fins i tot quan ell mateix se sap condemnat. L’artista que fa aquest paper és Richard Kiel, que ja havia sortit a la pel·lícula precedent L'espia que em va estimar .
  • Els Moonrakers són àmpliament inspirats en les llançadores espacials estatunidenques, llavors en desenvolupament. El primer vol d'una llançadora espacial va tenir lloc el 1981, mentre que la pel·lícula va ser estrenada el 1979.
  • La melodia composta a intèrfon amb codi digital del laboratori a Venècia és la de la pel·lícula Encontres a la tercera fase.
  • La melodia del corn de caça tocada per un dels esbirros de Drax és la de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai.
  • El lloc on comença el combat entre James Bond i el Xinès ha servit igualment a una escena de Casino Royale.
  • La trobada entre James Bond i el doctor Goodhead ha estat rodada al Centre nacional d'art i de cultura Georges-Pompidou a París.
  • L'actriu Lois Chiles, que fa el paper de l'agent de la CIA Holly Goodhead, va estar a punt d'interpretar el paper d'Anya a L'espia que em va estimar.
  • Una de les creacions de Drax és interpretada per Melinda Maxwell, 22 anys a l'època, la noia de Lois Maxwell (que fa el paper de Miss Moneypenny).
  • Johnny Mathis, Kate Bush i Frank Sinatra tot tres estat a punt d’interpretar la cançó del títol de la pel·lícula. Finalment va ser Shirley Bassey l’escollida algunes setmanes abans de la sortida de la pel·lícula.
  • El treball de Roger Moore a Moonraker va superar els límits del rodatge. En efecte, per promocionar la pel·lícula en la seva sortida, va donar 388 entrevistes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema