Morabatí (moneda)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics

El morabatí (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica. Al regne de Castella, la moneda d'or començà a ser encunyada cap al 1172 per Alfons VIII de Castella, i de seguida per Ferran II de Lleó en peces anomenades maravedís o morabetí, nom que significa moneda almoràvit; les de Castella aleshores eren aràbigues i bilingües. Això significa que tenien forma aràbiga però fons i significació cristiana en les llegendes àrabs.

Les monedes duien una xicoteta creu i el nom d'Alfons en xifra llatina i es van fer entre 1214 i 1255. S'encunyaren, sens dubte, per tal de facilitar el comerç amb els musulmans als dominis de Castilla. El morabatí fou substituït per la dobla, després d'Alfons X.

L'argent fi fou encunyat en monedes castellanes per Alfons X el Savi, que constituí el gros morabatí d'argent o burgalès, equivalent a la sisena part de l'abolit morabatí d'or. Més tard, el burgalès es transformà en morabatí novè, que n'era la quarta part.

A partir de l'any 1497 un ral tenia un valor de 34 morabatins.[1]

Altres morabatins[modifica | modifica el codi]

A part d'aquestes monedes castellanes i lleoneses, en català s'anomenava també morabatí el dinar d'or musulmà propi dels almoràvits i el dirhem d'argent medieval. També en deien morabatins de les monedes d'or del segle XII encunyades per Frederic I Barba-roja, rei de Sicília.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilaplana Persiva, Manuel. Historia del Real de a ocho (en castellà). Editum, 1997, p. 185. ISBN 8476848765. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morabatí (moneda)