Mordòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Mordòvia
Bandera de Mordòvia Escut de Mordòvia
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de Mordòvia dins la Federació Russa
Dades estadístiques
País/Regió històrica Rússia Rússia
Capital Saransk
llengua Rus, moksha i erzya
Superfície 26.200 km²
Població (2005)
  • Densitat
888,766 hab.
33,92 hab/km²
Coordenades 54° 12′ N, 45° 12′ E / 54.2°N,45.2°E / 54.2; 45.2Coord.: 54° 12′ N, 45° 12′ E / 54.2°N,45.2°E / 54.2; 45.2
Dirigents:
• governador:

Nikolai Merkuixkin
Moneda Ruble

La República de Mordòvia (en rus Респу́блика Мордо́вия Respúblika Mordòvia; en moksha: Мордовскяй Республикась Mordovskäj Respubikasj; en erzya: Мордовской Республикась Mordovskoj Respublikasj) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.

Limita al nord amb la Província de Nijni Nóvgorod, al sud i sud-oest amb la Província de Penza, a l'est i sud-est amb la Província d'Uliànovsk, al nord-est i est amb Txuvàixia i a l'oest amb la Província de Riazan.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La república es troba en la part est de la Planura Europea de l'Est, a la conca del Volga. La part nord-oest del país és ocupada per la planura de l'Okà i el Don, on prevalen les formes acumulatives del terreny. El sector sud-est és ocupat pels Alts del Volga, amb una llarga tira de pujols i turonets; les elevacions són descendents de 330-310 metres a l'est fins a 100 metres l'oest.

La república és travessada per molts rius: l'Okà, i els seus tributaris, el Mokxa, Vad, Satis, Sivin, Issa i Urei; el Volga i els tributaris Surà i Alàtir. Els boscos ocupen el 24,2 % de la república, dels quals el 22,5 % són roures, el 29,5 % pins, el 14,5 % albers, el 4,1 % til·lers i el 2,8 % verns. A la part NO hi ha la reserva natural mordòvia P. G. Smidovitx, creada el 1935, amb 32.000 hectàrees entre els rius Mokxa i Satis que conserven nombroses espècies d'ocells, mamífers i altres espècies que han desaparegut a altres zones

Demografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mordovià
  • Població: 888,766 (2002)
    • Urbana: 531,478 (59.8%)
    • Rural: 357,288 (40.2%)
    • Masculina: 408,556 (46.0%)
    • Femenina: 480,210 (54.0%)
    • Naixements: 7,394 (ratio 8.6)
    • Morts: 14,823 (ràtio 17,2)
  • Grups ètnics

Els mordovians són un poble fínic que parla dues llengües semblants, mokxa i erzya, les quals han estat considerades durant molt temps com a dialectes d'una única llengua mordoviana. En realitat hi ha dues ortografies amb noticiaris paral·lels a Mordòvia on només hi viu aproximadament un terç dels mordovians.

Segons el Cens rus (2002), els russos són el 60,8% de la població, mentre que els mordovians són només el 31,9%. Altres grups són els tàtars (5,2%), ucraïnesos (0,5%), i un grapat de grups petits, cadascun amb menys del 0,5% de la població total. 3,700 persones (0,4%) no indicaren cap nacionalitat en el cens.[1]

Cens 1939 Cens 1959 Cens 1970 Cens 1979 Cens 1989 Cens 2002
Mordovians 405,031 (34.1%) 357,978 (35.8%) 364,689 (35.4%) 338,898 (34.2%) 313,420 (32.5%) 283,861 (31.9%)
Russos 719,117 (60.5%) 590,557 (59.0%) 606,817 (58.9%) 591,212 (59.7%) 586,147 (60.8%) 540,717 (60.8%)
Tàtars 47,386 (4.0%) 38,636 (3.9%) 44,954 (4.4%) 45,765 (4.6%) 47,328 (4.9%) 46,261 (5.2%)
Ucraïnesos 7,586 (0.6%) 6,554 (0.7%) 6,033 (0.6%) 5,622 (0.6%) 6,461 (0.7%) 4,801 (0.5%)
Altres 8,884 (0.7%) 6,468 (0.6%) 7,069 (0.7%) 8,012 (0.8%) 10,148 (1.1%) 13,126 (1.5%)

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de Mordòvia

Els jaciments arqueològics més vells del país són del neolític (entre els rius Vad i Moksha). Durant la primera edat de Ferro (entre els segles VII i V aC) les tribus dela cultura de Gorodetsk, de parla fínica, s'establiren al país, on van formar assentaments permanents i es dedicaren a l'agricultura, ramaderia, cacera i pesca,. Podien treballar el ferro, amb el que fabricaven eines i armes.

Cap al segle I aC s'establiren a les conques de l'Oka, Moksha i Volga. Eren animistes, de la qual religió en queden residus en algunes manifestacions de la vida quotidiana (costums de les dones, costums de bany) i de restes xamanistes (festes pels avantpassats i sacrificis d'animals), així com altres pràctiques màgiques, festes i cerimòmies. D'altra banda, poc es diferencien avui dia dels rússos. Els primers invasors que patiren foren els ostrogots en el segle III.

Entre els segles XII i XIII s'hi desenvoluparen formes polítiques feudals. Durant aquesta època Mordòvia apareix a les cròniques russes com a Purgasova Volost o Purgasova Rus' (el territori entre els baixos marges del Moksha, que era ocupat per les tribus mordovianes, i pels pagesos russos que fugien de l'opressió feudal) governat pel príncep Purgas o Purgasov que ocupava el territori entre els rius Oka i Moksha, però el 1230 foren ocupats pels mongols, que l'incorporaren a la Kizyl Orda, però el 1239 ja s'hi revoltaren. D'antuvi els ajudaren i foren aliats, però el 1378 es posaren de part dels russos contra el khanat de Kiptxaki els venceren a Vozhe i Kulikovo el 1378 i el 1380.

Fins al 1552 fou controlat pel Khanat de Kazan, fins que fou incorporat a Moscòvia. El 1775 el territori mordovià fou dividit entre els governs de Penza, Simbirsk i Tambov. El 1785 es desenvoluparen els primers molins paperers,

Després de la revolució de febrer del 1917, es formaren soviets dirigits per menxevics i socialistes revolucionaris, i el 12 de novembre hi estableixen l'autoritat bolxevic, que el 21 de desembre s'empararà de Saransk. Pel gener del 1918 es formà un Comitè de Districte del Partit Bolxevic, i el març del 1918 els bolxevics s'hi imposaren definitivament, i repartiren 1.090.000 hectàrees de terres privades entre els pagesos desposseïts. Durant la Guerra Civil del 1918-1920 es va mantenir dins el bàndol bolxevic, fins i tot l'agost del 1918 s'hi estacionaren tropes de l'Est.

El 1919 fou creada la secció mordoviana del Comissariat del Poble per Nacionalitats de la RFSS Russa, que el desembre del 1920 organitza districtes mordovians a les regions de Penza, Saratov, Samara, Simbirsk i Tambov, i edita en mordovià una història del Partit Comunista, i el 1921 celebrà el Congrés de Comunistes de Nacionalitat Mordoviana a Samara, en el qual solicaren l'autonomia pel seu poble. Però la regió patí fortes epidèmies de fam que obligaren molts mordovians a emigrar cap a Sibèria.

Tanmateix, la seva dispersió dificultava la creació d'una àrea pròpia, ja que el 1921 eren 1.167.537 en un territori fragmentat entre russos, tàtars i txuvaixos. El 1926 es va fundar a la Universitat de Saratov una branca per a pedagogia i formació de mestres mordovians, que el juliol del 1928 es va traslladar a Saransk, on es va fer el primer Congrés Lingüístic Mordovià, amb vistes a unificar les dues parles en una sola llengua (també els podrien assimilar millor).

Després de la reorganització de la Regió o Kraj del Mig Volga el 1928, que ja incloïa un Oblast Mordovià (el districte de Srednevolzhskogo), el 10 de gener del 1930 esdevindria Oblast Autònom. També es creà una emisora de ràdio a Saransk que emet en rus i mordovià, un Institut de recerca lingüística i científica, un teatre, un conservatori i una editorial, que el 1933 publicarà el primer abecedari en erzya, Tundon Chi (Dia de primavera). No adquirirà estatut de República Socialista Soviètica Autònoma fins al 20 de desembre del 1934, i es formarà una Unió d'Escriptors de Mordòvia similar a la d'altres repúbliques, així com el grup de dansa Umarina. Però el 1939 tenia una població ètnicament mordoviana del 34,1 %.

Després de cinc plans quinquenals anteriors a la guerra, s'inicià el "socialisme de guerra", tot col·lectivitzant l'economia i desenvolupant la indústria pesant. Enviaren al país nombrosos tècnics russos, i molts mordovians anaren a estudiar a Moscou i Leningrad. El 1932 col·lectivitzaren tota l'agricultura, i es multiplicà 9,5 cops la però es produïren repressions massives i més fam.

Durant la Segona Guerra Mundial, uns 75.000 soldats de la República foren condecorats, destacant al front una columna de tancs i un esquadró d'aeroplans. Hi instal·laren algunes indústries d'altres repúbliques el 1941.

Cap al 1950 aparegueren les primeres indústries mecàniques, elèctriques i cimenteres, principalment a Saransk, així com el ferrocarril electrificat Saransk-Moscou, i el 1957 fou inaugurada a Saransk per N. P. Ogorev la Universitat Estatal Mordoviana. Continuà, però, la industrialització i la colonització que encoratgen la destrucció de la seva cultura ètnica, sobretot a les ciutats.

El 1961 es va fundar la primera emissora de televisió, i durant tota la dècada dels seixanta i setanta el país es va integrar totalment en el sistema rus i soviètic. El 30 de maig del 1978 es va aprovar una nova constitució, on es consagra la integració en la Rússia soviètica. Fins i tot el juny del 1985 se celebrà el 500è Aniversari de la integració mordoviana en Rússia, en les quals celebracions hi participaria en nom del PCUS el futur president Boris Ièltsin.

Amb l'arribada de la perestroika es produïren alguns conflictes entre mordovians i russos. El maig del 1989 es produïren les primeres manifestacions demanant democràcia, però fins al 25 de febrer del 1990 no es van autoritzar els primers mítings i manifestacions que permeteren la creació del Partit Socialdemòcrata de Mordòvia i la societat sociocultural Mastorava, així com la societat dels tàtars del país Yaktashlar (Amics del País). L'octubre del 1991 se celebraren trobades amb societats d'altres països finoúgrics, alhora que es creava el càrrec de president de la República de Mordòvia per elecció popular el 14 de desembre. Seran escollits Vassili Gusliannikov, i com a vicepresident, V. P. Narezhnyj.

El primer decret del president, el gener del 1992, és reorganitzar les granges col·lectives, alhora que Mastorava obria una seu a Moscou i el febrer del 1993 es creaven diverses fundacions per fomentar l'ús i l'ensenyament de les llengües mordovianes. El PSD Mordovià s'enregistra novament amb el nom Erzyan Mastor.

El 7 d'abril del 1993 el parlament va deposar el president, Vasili Gusliannikov, per majoria de dos terços, derogà el càrrec de president i fou substituït pel parlament, a causa de la crisi econòmica, però aquest governà per decret i cridà en ajut seu veterans de la guerra d'Afganistan. El gener del 1995 nomenarà portaveu N. I. Merkushkin, qui el març aprovarà nous símbols nacionals, un himne i una constitució el juliol del 1995. Al marge, el març del 1995 se celebrà el II Congrés del Poble Mordovià, que vol representar únicament a l'ètnia mordoviana.

El setembre del 1994 se celebrà a Saransk un festival de cinema en llengües finoúgriques, i es fundà a Orenburg el primer diari en moksha i ezra Lismaprya (Primavera). La nova constitució entrarà en vigor a finals d'any, i Merskushkin serà ratificat en el seu càrrec. També se signen acords econòmics amb altre repúbliques finoúgriques, com la dels Komi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «http://www.perepis2002.ru/index.html?id=87» (en anglès). Cens de 2002. [Consulta: 13/10/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mordòvia