Morell cap-roig
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg)  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aythya ferina (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El morell cap-roig (Aythya ferina) o boix, és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Medeix 45 cm.
- El mascle té el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.
- La femella és terrosa i té una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estén cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.[2]
- Ambdós sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.
- En vol tots dos sexes presenten una franja alar grisa.
- Coll més curt, cos més rabassut i plomatge més atapeït que els ànecs de superfície.
- Com que té les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.
Reproducció [modifica]
Es reprodueix als Països Catalans (escassament al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, i, més abundantment, als marjals de El Fondo i a Santa Pola). Se situa prop de les aigües dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfície de l'aigua, amb un munt de vegetació que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes més els pollets ja volen.[3]
Alimentació [modifica]
Menja arrels, fulles, brots d'herbes aquàtiques, mol·luscs, insectes aquàtics i peixets.
Hàbitat [modifica]
És un típic ànec cabussador que se submergeix contínuament en aigües relativament fondes (1 m de fondària com a mínim) amb presència de prats de macròfits.
Distribució geogràfica [modifica]
Crien a l'Europa temperada i del nord i, també, en algunes zones d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i occidental. Als Països Catalans es troba al Delta de l'Ebre, a les zones humides del Segrià, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i en algun embassament.
Costums [modifica]
És sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres ànecs cabussadors) i hiverna regularment als Països Catalans, incloent-hi les Balears. Pot escollir de viure en aigua salada o dolça, i s'alimenta, sovint, a la nit.
Els migrants arriben a la darreria d'agost, malgrat que el gros de la població arriba per octubre-novembre, i se'n van cap als quarters d'estiu pel març i començaments d'abril.
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Morell cap-roig. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (anglès).
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 30. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- Estudi de la població de morell cap-roig del Principat de Catalunya. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell a les Illes Britàniques. (anglès)
- El morell cap-roig a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies del morell cap-roig. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morell cap-roig |
