Morell cap-roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Morell cap-roig
Aythya ferina (Marek Szczepanek).jpg
Mascle de morell cap-roig fotografiat a Hertfordshire (Anglaterra).
Mascle de morell cap-roig fotografiat a Hertfordshire (Anglaterra).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Aythya
Espècie: A. ferina
Nom binomial
Aythya ferina
(Linnaeus, 1758)
Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó.
Exemplar mascle
Exemplar fotografiat a Lituània.

El morell cap-roig (Aythya ferina) o boix, és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 45 cm.
  • El mascle té el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.
  • La femella és terrosa i té una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estén cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.[2]
  • Ambdós sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.
  • En vol tots dos sexes presenten una franja alar grisa.
  • Coll més curt, cos més rabassut i plomatge més atapeït que els ànecs de superfície.
  • Com que té les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix als Països Catalans (escassament al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, i, més abundantment, als marjals de El Fondo i a Santa Pola). Se situa prop de les aigües dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfície de l'aigua, amb un munt de vegetació que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes més els pollets ja volen.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja arrels, fulles, brots d'herbes aquàtiques, mol·luscs, insectes aquàtics i peixets.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un típic ànec cabussador que se submergeix contínuament en aigües relativament fondes (1 m de fondària com a mínim) amb presència de prats de macròfits.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Crien a l'Europa temperada i del nord i, també, en algunes zones d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i occidental. Als Països Catalans es troba al Delta de l'Ebre, a les zones humides del Segrià, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i en algun embassament.

Costums[modifica | modifica el codi]

És sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres ànecs cabussadors) i hiverna regularment als Països Catalans, incloent-hi les Balears. Pot escollir de viure en aigua salada o dolça, i s'alimenta, sovint, a la nit.

Els migrants arriben a la darreria d'agost, malgrat que el gros de la població arriba per octubre-novembre, i se'n van cap als quarters d'estiu pel març i començaments d'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Morell cap-roig. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (anglès).
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 30. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]