Moresnet Neutral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Moresnet (desambiguació)».
Moresnet Neutre
Neutraal Moresnet

Moresnet neutral
Flag of France.svg
1816 – 1920 Flag of Belgium.svg

de}}}

Bandera

Ubicació de
Llegenda:
Capital Kelmis
Altres idiomes esperanto
Forma de govern Condomini
Història
 • Acord d'Aquisgrà 1816
 • Annexió a Bèlgica 1920
Superfície
 • 1900 3,5 km2
Població
 • 1900 est. 3.000 
     Densitat 857,1 h/km²

Moresnet Neutral (Moresnet neutre en francès, Neutral-Moresnet en alemany) fou un micro-estat europeu d'uns 3,5 km² que existí des del 1816 fins al 1919 entre Prússia i el Regne Unit dels Països Baixos, que no aconseguien posar-se d'acord sobre la pertinença del territori. Aleshores decidiren convertir-lo en un territori neutral on la sobirania era compartida. L'antic condomini és situat prop de 7 km al sud-est de la ciutat d'Aquisgrà.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant el Congrés de Viena de 1815 el mapa europeu fou significativament re-dibuixat per a adaptar-lo a la nova balança dels poders de l'època. Una d'aquestes fronteres fou la que hi havia entre el nou Regne Unit dels Països Baixos i Prússia. Ambdues parts estaven d'acord sobre la majoria de la frontera comú, ja que coincidien amb delimitacions anteriors, però hi hagué un problema prop de Moresnet. Entre les viles de Moresnet i Neu-Moresnet es trobà la valuosa mina de zinc de Vieille Montagne (Altenberg en alemany). Ambdós països es disputaven la inclusió d'aquests recursos al seu territori i el 1816 arribaren a una solució: la vila de Moresnet es convertiria en territori neerlandès, Neu-Moresnet passaria a ser part de Prússia, i tant la mina com les 50 cases al voltant de la vila de Kelmis passaria a ser territori neutral, amb una administració conjunta a l'àrea establerta pels dos països.

Segell de Moresnet
Antiga fita n° LIII, actualment al museu Göhltalmuseum a Neu-Moresnet

El nou territori tingué una forma més o menys triangular on la base era la carretera principal des d'Aquisgrà cap a Lieja i correspon a les fronteres antic del municipi de Kelmis, abans la fusió de 1975. La mina es trobava justament al nord d'aquesta carretera. A cada costat dues línies rectes s'enfilaven cap al nord acostant-se fins a coincidir a Vaalserberg. El 1830 el territori fronterer de la part neerlandesa passà sota control belga i, aleshores, els belgues adquiriren els drets i compromisos d'administrador conjunt, si bé els neerlandesos mai no cediren oficialment el control sobre Neutral Moresnet. Al principi el territori fou governat per dos comissaris reials, un per cada país veí, però més endavant Neutral Moresnet obtingué més autogovern quan s'establí un batlle designat pels comissionats (amb rang de cap d'estat) i un ajuntament de deu membres.

L'activitat a Moresnet Neutral estava caracteritzada per les mines de zinc com a principal font d'ocupació laboral, la qual atreia força treballadors dels països veïns que feien augmentar la xifra de població "neutral" inicial, si bé mai no va superar els 3000 habitants. Al ser un territori "neutral", tenien alguns guanys com ara impostos baixos, absència d'aranzels de les importacions provinents dels països veïns, i preus més baixos amb comparació amb les zones frontereres. La majoria dels serveis públics eren compartits per Bèlgica i Prússia (de manera semblant a Andorra). La població "neutral" nascuda també tenia la possibilitat de triar en quin país complia el servei militar obligatori, i a quina jurisdicció volia pertànyer. No obstant açò, com que no era considerat oficialment un estat, no els permetien tindre un exèrcit propi.

La frontera va traçar-se amb un regle a un mapa, sense guardar la realitat del terra. La frontera passava al mig de camps, de boscs i de cases, i així era molt difícil de controla'ls per l'únic duaner. Va esdevenir un paradís del contraban com que cap estat podia aixecar drets duaners a les mercaderies importades. El poble tenia quatre destil·leries legals i unes quantes d'il·legals que produïa ben molt més que per les necessitats locals. L'excés passava la frontera en ampolles d'aigua mineral d'Altenberg. Com que cap dels poders podia legislar o acceptar que s'apliqui una nova llei del país veï, durant tota la seva existència, el Codi Napoleònic tal com era el 1815 va continuar a vigir a l'enclavament. Sense tribunal propi, els plets es jutjaven a Aquisgrà o a Verviers.[1]

Decadència i desaparició[modifica | modifica el codi]

Munts d'escòries de l'antiga mina d'Altenberg
avui la reserva natural del Casinoweiher

Quan la mina fou sobre-explotada el 1885, sorgiren els dubtes sobre la supervivència de Moresnet Neutral. La indústria destil·latòria no compensava els llocs de treball perduts a la mina. Es proposaven algunes idees per a establir una entitat més independent, algunes de les quals eren un casino i un servei postal amb segells propis, encara que aquesta iniciativa fou rebutjada pel govern local. La iniciativa més important fou del Dr. Wilhelm Molly, que proposava que Moresnet es convertira en el primer país esperantista, denominat com a Amikejo ("espai d'amistat"). Fins i tot es proposà un himne en esperanto amb el mateix nom. No contrastant, ni Bèlgica ni Prússia renunciaren a les seues inicials pretensions territorials i, a començaments de l'any 1900, Prússia adquirí una postura especialment agressiva pel territori, i fou acusada de sabotatge i d'entrebancar el procés administratiu per a forçar les negociacions. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, Alemanya envaeix Bèlgica i annexiona Moresnet al seu territori el 1915. Des d'aleshores, ja no és considerat com a neutral.

Després de la guerra, el Tractat de Versalles de 1919 tancaria definitivament l'estat de "neutralitat temporal" d'ençà des de cent anys, i es decidí que Moresnet Neutral passaria a ser part de Bèlgica. Alemanya, en poc temps, tornaria a annexionar-se'n l'àrea durant la Segona Guerra Mundial, però retornà a Bèlgica el 1944. Des del 1970, el territori fa part de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. El 1975, els municipis Kelmis, Neu-Moresnet i Hergenrath es van fusionar.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Martin Herzog, Fünfzig Häuser ohne Staat, al: Die Zeit, 28 de desembre de 2006

Coord.: 50° 43′ 49″ N, 6° 00′ 48″ E / 50.730277777778°N,6.0133333333333°E / 50.730277777778; 6.0133333333333