Morró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la planta cariofil·làcia. Vegeu-ne altres significats a «Morró (mirsinàcia)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Morró
Flors de Morró
Flors de Morró

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Caryophyllaceae
Gènere: Stellaria
Espècie: S. media
Nom binomial
Stellaria media
(L.) Vill., 1789
Stellaria media - MHNT

El morró,[1][2][3] morrons[4] o morrons de canari[4] (Stellaria media) també rep els noms de borrissol (l'Empordà), morruts (Tarragona), tinya, picapoll o picagallina i ocellera a Catalunya, i el de saginera a Mallorca. En altres indrets del domini lingüístic català també hi rep els noms de llapó, herba d'ocells o herba de caderneres. És una planta considerada mala herba, per bé que n'hi ha que la mengen crua en amanides. Tanmateix, i com indica de sobres el seu nom, tradicionalment s'han utilitzat les llavors d'aquesta planta per alimentar els canaris, les caderneres, els pinsans i d'altres ocelles petits de gàbia. L'aviram casolà tampoc no les menysprea, d'aquí les designacions picapoll i picagallina, que indiquen que tant als polls com a les gallines els agrada menjar-ne.

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

Pertany a la família Cariofil·làcia (la família del clavell) i dins la tribu Alsineae

És una herba erecta o ascendent amb fulles oposades, agudes i sense pèls. Les tiges són cilíndriques i tenen una línia longitudinal de pèls, que és útil per distingir aquesta espècie d'altres de semblants del mateix gènere.[2][5]

Les flors, situades sobre llargs peduncles,[3] són hermafrodites, amb calze amb sèpals lliures i corol·la blanca de cinc pètals profundament dividits,[2] de manera que els cinc pètals gairebé semblen ser-ne deu. La forma de petits estels blancs que tenen les seves flors han donat nom al gènere (Stellaria). Fruit en càpsula. No sol fer més de 40 cm. d'alçada.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És de distribució cosmopolita.

És general als Països Catalans en l'època menys càlida de l'any. La subespècie media és molt comuna a tot el territori des del nivell del mar fins als 2000 m d'altura.[2] Molt més rares però també presents hi ha les subespècies major i pallida,[2] si bé aquesta darrera algunes fonts la consideren una espècie separada (Stellaria pallida).[2][6]

Es fa en llocs alterats com ara camps conreats i vores de camins.[2][3][5]

Danys i control[modifica | modifica el codi]

És una planta invasora però fàcil d'eliminar amb llaurades malgrat que les llavors asseguren una nova reinfestació. Aquesta mala herba no suporta la secada ni la calor forta de l'estiu. Normalment apareix des de la tardor a la primavera. És sensible als herbicides en general.

Usos[modifica | modifica el codi]

És comestible en amanides.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «morró». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Stellaria media». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 març 2013].
  4. 4,0 4,1 Diccionari Català-Valencià-Balear
  5. 5,0 5,1 Moore, Peter D. Guía de las flores silvestres. Barcelona: Folio, 1982, p. 23. ISBN 84-85902-36-X. 
  6. «Stellaria pallida». Herbari virtual del Mediterrani occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 març 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morró