Morró
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) Flors de Morró
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Stellaria media (L.) Vill., 1789 |
||||||||||||||
Els morrons o morrons de canari (el mot s'utilitza sempre en plural) (Stellaria media) també rep els noms de borrissol (l'Empordà), morruts (Tarragona), tinya, picapoll o picagallina i ocellera a Catalunya, i el de saginera a Mallorca. A d'altres indrets del domini lingüístic català també hi rep els noms de llapó, herba d'ocells o herba de caderneres [1]. És una planta considerada mala herba, per bé que n'hi ha que la mengen crua en amanides. Tanmateix, i com indica de sobres el seu nom, tradicionalment s'han utilitzat les llavors d'aquesta planta per alimentar els canaris, les caderneres, els pinsans i d'altres ocelles petits de gàbia. L'aviram casolà tampoc no les menysprea, d'aquí les designacions picapoll i picagallina, que indiquen que tant als polls com a les gallines els agrada menjar-ne.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció botànica
Pertany a la família Cariofil·làcia (la família del clavell) i dins la tribu Alsineae
És una herba erecta o ascendent. Fulles oposades, agudes i sense pèls. Les flors són hermafrodites, calze amb sèpals lliures, corol·la de cinc pètals blanca. La forma de petits estels blancs que tenen les seves flors han donat nom al gènere (Stellaria). Fruit en càpsula. No sol fer més de 40 cm. d'alçada.
[modifica] Danys i control
És una planta invasora però fàcil d'eliminar amb llaurades malgrat que les llavors asseguren una nova reinfestació. Aquesta mala herba no suporta la secada ni la calor forta de l'estiu. Normalment apareix des de la tardor a la primavera. És sensible als herbicides en general.
[modifica] Distribució
Cosmopolita. És general als Països Catalans en l'època menys càlida de l'any.
[modifica] Altres usos
És comestible en amanides.
