Mort a Venècia

Morte a Venezia Mort a Venècia
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció:	Luchino Visconti
Producció:	Luchino Visconti
Guió:	Luchino Visconti i Nicola Badalucco, adaptat de la novel·la La Mort a Venècia, de Thomas Mann
Música:	Gustav Mahler, Modest Mússorgski i Ludwig van Beethoven
Fotografia:	Pasquale de Santis
Muntatge:	Ruggero Mastroianni
Vestuari:	Piero Tosi
Dades i xifres
Països:	Itàlia França
Data d'estrena:	1971
Gènere:	Drama
Duració:	131 min.
Idioma:	Anglès
Companyies
Productora:	Alfa Cinematografica
Fitxa sobre “Morte a Venezia” a IMDb
Valoracions
IMDb

Mort a Venècia és una pel·lícula franco-italiana de Luchino Visconti, estrenada el 1971. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument

L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.

Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia amb abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.

En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en lloc de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès), i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...

Repartiment

• Dirk Bogarde: el compositor Gustav von Aschenbach
• Silvana Mangano: la mare de Tadzio
• Bjørn Andresen: Tadzio
• Marisa Berenson: Frau von Aschenbach
• Romolo Valli: el director de l'hotel
• Nora Ricci: la governanta
• Carole André: Esmeralda

Al voltant de la pel·lícula

• La pel·lícula està inspirada en la novel·la de Thomas Mann, La Mort a Venècia (editada en 1913), però també per una altra de les seves novel·les, El doctor Faust; el director de l'hotel d'altra banda s'assembla molt a un personatge imaginat per Marcel Proust.

• És una meditació sobre la puresa, la impuresa, el malestar, la bellesa; l'home que en un instant s'adona que no s'ha adonat del temps que ha passat.

• La utilització de l'adagietto , de la Simfonia no° 5 de Gustav Mahler, engendrarà una fascinació per la música del compositor, i traurà definitivament la seva obra tota sencera del (relatiu) purgatori en el qual era confinada.

• Bjørn Andresen, l'actor que interpreta el jove Tadzio, ha fet més tard una carrera en la música (també com a compositor) i alguns llargmetratges suecs.

Premis i nominacions

Premis

• Festival Internacional de Cinema de Canes 1971: Premi del 25^è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti per Mort a Venècia i el conjunt de la seva obra.
• 1971 BAFTA
  • Millor direcció artística per Ferdinando Scarfiotti
  • Millor fotografia per Pasqualino De Santis
  • Millor vestuari per Piero Tosi
  • Millor banda sonora per Vittorio Trentino i Giuseppe Muratori

• 1971 David di Donatello Millor Director per Luchino Visconti

Nominacions

• 1972 Oscar al millor vestuari per Piero Tosi

• 1971BAFTA
  • Millor actor per Dirk Bogarde
  • Millor Director per Luchino Visconti
  • Millor pel·lícula

• Palma d'Or per Luchino Visconti

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb
• (francès) Anàlisi de Freddy Buache
• (francès) Fitxa de la pel·lícula

Portal: cinema