Mosca blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosca blanca
Weisse-Fliege.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hemiptera
Subordre: Homoptera
Família: Aleyrodidae
Gènere: Trialeurodes
Espècie: ''T. vaporariorum''
Nom binomial
Trialeurodes vaporariorum
Westwood, 1856

Mosca blanca és el nom comú de diversos insectes paràsits de les plantes que encara que no pertanyen a l'ordre dels dípters s'assemblen exteriorment a petites mosques amb les ales blanques.

Les mosques blanques més habituals són Trialeurodes vaporariarum (moscla blanca dels hivernacles), la mosca blanca de la col i Aleurothixus floccosus o mosca blanca dels cítrics i altres plantes.[1]

El 2011 es va descobrir que en la mosca blanca Bemisia tabaci una infecció del seu cos pels bacteris de tipus Ricketsia els donava un avantatge evolutiu: ponien més ous, es desenvolupaven més depressa i tenien una taxa de supervivència més alta que les mosques blanques no infectades.[2]

Descripció i biologia[modifica | modifica el codi]

Les mosques blanques pertanyen a l'ordre Hemiptera (com el pugó) al subordre Homoptera i a la família Tryaleurodiae. Es tracta d'insectes d'origen tropical però estesos en els hivernacles de tot el món i també a l'exterior en zones càlides i temperades. Pel fet d'atacar molt sovint plantes de jardins, terrasses i balcons de les ciutats aquestes plantes constitueixen una font de reserva per a més infestacions.

Els adults fan uns dos mil·límetres de llarg. Les ales en repòs cobreixen quasi tot el cos excepte el cap. Té ulls de color vermell fosc. Disposa d'un estilet per a ser clavat en les plantes i xuclar la saba. La femella posa més de cent ous, de 0'2 mm, normalment en el dors de les fulles. La metamorfosi passa per quatre estadis nimfals de forma ovalada i plana abans de convertir-se en adults. Tot el cicle pot durar unes dues o tres setmanes depenent de la temperatura, amb un òptim entre 30 i 33 °C. Hi pot haver 10 generacions de mosques blanques o més en un any

Danys[modifica | modifica el codi]

Són insectes polífags. S'han trobat parasitant unes 300 espècies de plantes algunes d'elles com les malves i les ortigues considerades males herbes. La tomaquera i altres solanàcies són molt atacades.

Danys directes[modifica | modifica el codi]

Provocats per la injecció de toxines de la saliva de l'insecte quan xucla la saba cosa que debilita la planta i torna les fulles grogues i fa disminuir el rendiment.

Danys indirectes[modifica | modifica el codi]

Produïts per l'excreció d'un suc ensucrat (melassa) on es desenvolupa un fong Cladosporium sp que es torna negre (negreta). Tot això asfixia la planta i l'embruta i com és difícil de treure entorpeix la comercialització del producte.

Transmissió de virus[modifica | modifica el codi]

Les mosques blanques són vectors és a dir que poden transmetre gran quantitat de malalties víriques moltes d'elles afecten la tomaquera, com per exemple:

  • Tomato Yellow Leaf Curl Virus (TYLCV): o virus de la cullera és la virosi més important en els conreus del mediterrani, es transmet quan la mosca blanca s'alimenta del floema de la planta.
  • Tomato Yellow Mosaic Virus (TYMV).
  • Tomato Leaf Curl Virus (TLCV).
  • Tomato Golden Mosaic Virus (TGMV).
  • Tomato Yellow Dwarf Virus (TYDV).
  • Leaf Curl Chili Virus (LCChV).
  • Yellow Mosaic French Bean Virus (YMFBV).
  • Tomato Mottle Virus (TMOV).

Mètodes de lluita[modifica | modifica el codi]

Lluita química[modifica | modifica el codi]

S'han d'usar productes sistèmics que penetrin a la planta, ja que la mosca blanca acostuma estar al dors de les fulles i s'ha de tenir en compte que és un paràsit que desenvolupa molt fàcilment resistència als insecticides. La lluita es fa amb insecticides del grup dels piretroides i amb productes reguladors del creixement, ja que aquests darrers tenen l'avantatge de respectar la entomofauna enemiga natural del paràsit.

Lluita biològica[modifica | modifica el codi]

  • En primer lloc cal eliminar les males herbes infestades, col·locar malles en els hivernacles, trampes enganxoses de color groc per detectar les primeres infestacions i fer el seguiment de les poblacions del paràsit.
  • Hi ha molts insectes que s'alimenten de la mosca blanca tant a l'aire lliure com en hivernacle: entre ells destaquen el coleòpter Delphastus pusillus (Catalinae), el dípter Achetoxenus formosus i el neuròpter Chrysoperla carnea.
  • Es crien en laboratori per tal d'introduir en l'hivernacle diverses espècies d'himenòpters Aphelinidae que parasiten les mosques blanques com Eretmocerus mundus present i abundant a l'àrea mediterrania sobretot a la tardor. També es fan servir els himenòpters pertanyents al gènere Encarsia com E. formosa i E. tricolor.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosca blanca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Xavi Fontanet i Roig, «Les mosques blanques de les hortalisses», Agrocultura, 1999
  2. [enllaç sense format] http://www.sciencedaily.com/releases/2011/04/110407141328.htm