Mosca de l'oliva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosca de l'oliva
Adult sobre una fulla ia
Adult sobre una fulla ia
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Família: Tephritidae
Gènere: Bactrocera
Subgènere: Daculus
Espècie: B. oleae
Nom binomial
Bactrocera oleae
(Rossi, 1790)
Sinònims

Dacus oleae (Rossi, 1790)
Dacus oleae var. flaviventris Guercio, 1900
Dacus oleae var. funesta Guercio, 1900
Musca oleae Rossi, 1790

La mosca de l'oliva (Bactrocera oleae Gmelin, 1790) és un dípter que és la plaga més important de les olives, la seva larva s'alimenta del fruit de les oliveres i espatlla les olives i aquestes produeixen un oli de mala qualitat. Pel fet que afecta zones extenses els tractaments amb insecticides es fan generalment mitjançant avions. A Catalunya[1] i el País Valencià[2]els tractaments poden ser obligatoris degut a estar considerats d'interès públic i causen danys especialment a les comarques de Baix Ebre, Montsià i Ribera d'Ebre

Distribució[modifica | modifica el codi]

La seva dsitribució original coincidia amb la conca del Mediterrani, en les zones mès càlides on es conrea l'olivera, abastant també l'est i sud d'Àfrica, Illes canàries, Índia i oest d'Àsia. Des de 1998 es va detectar també als Estats Units, concretament a Califòrnia on hi ha plantacions d'oliveres.[3]

Aquesta espècie està associada a les espècies del gènere Olea.

Caracterítiques[modifica | modifica el codi]

Larva del tercer estadi

L'ou fa de 0,7 a 1.2 mm de llarg. la larva té un front estret cònic cilíndric. Es desenvolupa en tres estadis (larva, primer, segon i tercer estadi). La larva madura mesura de 6 a 7 mm de llarg i és de color blanc groguenc.

L'estadi de pupa es forma en un capoll el·líptic de 3,5 a 4,5 mm de llarg de color blanc crema a marró-groc quan està sec. Capoll de la C

Capoll de la pupa

Els adults, tant els mascles com les femelles, fan de 4 a 5 mm de llarg. Tenen una petita taca negra a l'àpex de l'ala. Laa femella adulta té un cap groguenc. L'ovopositor és clarament visible.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Mascle adult

Les femelles ponen els ous a partir de l'estiu quan l'oliva arriba acom a mínim als 7-8 mm de diàmetre. L'ou es pon punxant l'oliva amb l'ovopositor i deixant l'ou a la part de sota del forat. Lalarva que neix excava inicialment un túnel dins l'oliva però després es desplaça més endins a la polpa de l'oliva. Dins el fruit tenen lloc dos estadis de desenvolupament i creixement de la larva.

Femella adulta

Al volant del tercer estadi larvari l'insecte prepara el forat de sortida per la mosca adulta, és en aquest moment quan l'oliva presenta clarament els signes exteriors de l'atac de l'insecte i es veu més fosca amb un clar forat circular.

Quan està madur l'insecte trenca la pupa i emergeix. A finals de tardor i l'hivern el seu comportament canvia: lalalrva madura emergeix de l'oliva i cau al sòl on es fa la pupa.

Els adults de la mosca de l'oliva s'alimenten principalment de mel de melada. Com que aquesta alimentació és baixa en proteïna se senten atrets i la complementen amb substàncies nitrogenades volàtils com els excrements dels ocells. Això es pot aprofitar en els programes de control contra elles utilitzant atraients com proteïnes hidrlitzades o sals d'amoni.

Necessitats ambientals[modifica | modifica el codi]

Punxada recent

El cicle de desenvolupament està estretament lligat al clima i l'estadi de les olives. Coneixent-los es pot programar l'estratègia de control.

Durada de cada estadi:

Estadi Estiu Tardor-hivern
Ou 2–3 dies 10 dies (tardor)
Larva 10–13 dies 20 dies o més
Pupa 10 dies uns 4 mesos (pupes hibernants)
Adults diversos mesos

La durada de la larva jove varia d'un mínim de 20 dies a un màxim de5 mesos en la generació que hiberna.

Temperatures per sobre de 30 °C redueixen la fecunditat de les femelles; una femella pon de mitjana 2-4 ous per dia a l'estiu i de 10 a 20 a la tardor. Temperatures persistents per sobre de 32 °C causen la mort del 80% dels ous i larves.

Les temperatures baixes hivernals només afecten la mosca de l'oliva en els oliverars més al nord o a més altitud i per tant més freds.

Danys[modifica | modifica el codi]

Forat d'eclosió

Els danys són de dos tipus:quantitatius i qualitatius.

Quantitatius els causenles larves dle segon i especialment del tercer estadi que treuen polpa de l'oliva i en redueixen el rendiment. També algunes olives atacades cauen a terra prematurament. Les olives per a menjar en amanides resulten inutilitzades.

Qualitativament l'oli obtingut d'olives afectades té més acidesa (del 2 al 10%) que l'oli obtingut d'olives sanes i un índex de peròxids també més alt A qualitative aspect to be considered is the significant deterioration in the quality of the oil extracted from olives with a high percenta. Secundàriament les olives atacdes poden desenvolupar fongs de floridura que també espatllen la qualitat de l'oli que se n'obté.

Control biològic amb enemics naturals[modifica | modifica el codi]

A la natura són relativament pocs els enemics naturals en control biològic.

Control químic[modifica | modifica el codi]

Es fan servir insecticides per ruixar les oliveres com són: el dimetoat (barat i que deixa pocs residus en l'oli), deltametrina i fosmet. Estan encara en estudi l'ús d'insectiicides naturals (no de síntesi química) com l'azadiractina, un repel·lent extret dels fruits de l'arbre Neem i la rotenona.

Es fa una programació dels tractaments preventius i períodics de mitjans d'estiu i/o setembre.

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]