Moshe Dayan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moshe Dayan
משה דיין
Moshe Dayan

20 de gener de 1977 – 23 d'octubre de 1979
President Menachem Begin
Precedit per Yigal Allon
Succeït per Yitzhak Shamir

5 de juny de 1967 – 3 de juny de 1974
President Levi Eshkol
Yigal Allon (en funcions)
Golda Meir
Precedit per Levi Eshkol
Succeït per Shimon Peres

17 de desembre de 1959 – 4 de novembre de 1964
President David Ben-Gurion
Levi Eshkol
Precedit per Kadish Luz
Succeït per Haim Gvati

1955 – 1958
President Yitzhak Ben-Zvi
Precedit per Kadish Luz
Succeït per Haim Gvati
Dades biogràfiques
Naixement 20 de maig de 1915
Imperi Otomà Kibbutz Degania Àlef, Imperi Otomà
Defunció 16 d'octubre de 1981 (als 66 anys)
Israel Tel Aviv, Israel
Partit Mapai
Professió Militar
Religió jueu
Carrera militar
Lleialtat: Regne Unit Regne Unit
Israel Israel
Arma/servei: Exèrcit britànic Exèrcit britànic
Haganah Haganah
Forces de Defensa d'Israel Forces de Defensa d'Israel
Anys de servei: 1932–1974
Rang: Rav Aluv Rav Aluv
Comandaments: Cap de l'Estat Major
Comandament Sud
Comandament Nord
Batalles/guerres: Revola àrab a Palestina
Segona Guerra Mundial
Guerra araboisraeliana de 1948
Crisi de Suez
Guerra dels Sis Dies
Guerra de Desgast
Guerra del Yom Kippur
Condecoracions: Orde del Servei Distingit
Gran Oficial de la Legió d'Honor

Moshe Dayan (משה דיין) (Degania Àlef, Palestina, 20 de maig de 1915 - Tel Aviv, Israel, 16 d'octubre de 1981), va ser un militar i polític israelià; va ser cap d'Estat Major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància[modifica | modifica el codi]

Dayan va néixer al quibuts Degania Àlef, a la riba del Mar de Galilea, al que llavors era una província de l'imperi Otomà. Quan tenia 14 anys va ingressar a l'Haganà, l'organització militar sionista, on serà marcat per la influència del Major Orde Charles Wingate, oficial britànic pro-sionista, qui ensenyarà a l'embrió de l'exèrcit jueu els mecanismes de la guerra moderna (combats de nit, accions de guerilla).

Menàjem Beguin i Moshe Dayan (21 de març de 1978)

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 1939, com a causa del rol actiu de la Haganà en la introducció il·legal d'immigrants jueus —majoritàriament fugitius del règim nazi— dins del protectorat, el govern britànic de Palestina va declarar il·legal l'organització. Dayan, llavors sergent, fou detingut i empresonat. Va ser alliberat el 1941, juntament amb bona part dels seus companys, per sumar-se a les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. El van destinar a Síria formant part de la 7a Divisió Armada de l'exèrcit australià; en accions contra l'exèrcit de Vichy, va perdre l'ull esquerre. Va dur un pegat tota la vida. Va ser condecorat amb l'Ordre de Serveis Distingits per les seves accions.

Comandant militar[modifica | modifica el codi]

El 1948, essent coronel de la Haganà, va participar en la guerra del 48 israeliana com a cap de la defensa de la vall del Jordà, lloc que el va veure néixer. El 1953 va ser escollit cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Israelià. L'octubre de 1956 es va encarregar de les operacions de penetració militar sobre la franja de Gaza i la Península del Sinaí durant la crisi del Canal de Suez, que el govern de Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat i tancat al trànsit israelià. Aquesta operació, li va valer un ampli reconeixement popular.

Guerra dels Sis Dies[modifica | modifica el codi]

El 1958 va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la política. L'any següent va entrar a les files del Mapai, bloc d'esquerres liderat per David Ben-Gurion. Va ser ministre d'Agricultura fins al 1964. El juny de 1967, quan la tercera guerra entre Israel i la Lliga Àrab semblava imminent, fou nomenat ministre de Defensa en mans del primer ministre Levi Eshkol i va comandar les operacions de la Guerra dels Sis Dies.

Guerra del Yom Kippur[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, els esdeveniments d'octubre de 1973, quan les forces síries i egípcies van llançar un atac sorpresa sobre posicions israelianes contra les quals no en van poder fer front, van precipitar la seva sortida del govern. La seva negativa d'atacar preventivament va ser una de les causes de les catàstrofes militars dels primers dies. Tot i així, va poder recompondre les accions militars i acabar el conflicte de manera victoriosa.

Tomba de Moshe Dayan al cementiri de Nahalal

Servei com a ministre d'Afers Exteriors[modifica | modifica el codi]

Moshe Dayan va tornar a la primera plana de l'actualitat política el 1977, quan fou nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern del primer ministre Menahem Begin, un gir cap a la dreta que va ser interpretat per molts dels seus antics companys com a una traïció. Durant els anys que va ser al front d'aquesta cartera fou un dels arquitectes dels Acords de Camp David, que van segellar la pau amb Egipte. L'octubre de 1979, després d'enfrontar-se amb Menahem Begin per la seva política sobre los territoris ocupats de Cisjordània, va presentar la dimissió.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 1981 Dayan va formar un nou partit, Télem, que proposava la cessió incondicional i unilateral dels territoris ocupats. Fou escollit a la Knéset per Télem, però complicacions d'un càncer de còlon que patia el van dur a la mort poc temps després a Tel Aviv.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moshe Dayan Modifica l'enllaç a Wikidata