Moshe Dayan
| Moshe Dayan משה דיין |
|
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 20 de gener de 1977 – 23 d'octubre de 1979 |
|
| President | Menachem Begin |
| Precedit per | Yigal Allon |
| Succeït per | Yitzhak Shamir |
|
|
|
| Mandat 5 de juny de 1967 – 3 de juny de 1974 |
|
| Precedit per | Levi Eshkol |
| Succeït per | Shimon Peres |
| President | Levi Eshkol Yigal Allon (en funcions) Golda Meir |
|
|
|
| Mandat 17 de desembre de 1959 – 4 de novembre de 1964 |
|
| Precedit per | Kadish Luz |
| Succeït per | Haim Gvati |
|
|
|
| Mandat 1955 – 1958 |
|
| Precedit per | Kadish Luz |
| Succeït per | Haim Gvati |
|
|
|
| Naixement | 20 de maig de 1915 Kibbutz Degania Àlef, Imperi Otomà |
| Mort | 16 d'octubre de 1981 (als 66 anys) Tel Aviv, Israel |
| Partit polític | Mapai |
| Professió | Militar |
| Religió | jueu |
| Carrera militar | |
|---|---|
| País: |  Regne Unit Israel |
| Arma/servei: |  Exèrcit britànic Haganah Foces de Defensa d'Israel |
| Anys de servei: | 1932–1974 |
| Rang: |  Rav Aluv |
| Comandaments: | Cap de l'Estat Major Comandament Sud Comandament Nord |
| Batalles/guerres: | Revola àrab a Palestina Segona Guerra Mundial Guerra araboisraeliana de 1948 Crisi de Suez Guerra dels Sis Dies Guerra de Desgast Guerra del Yom Kippur |
| Condecoracions: | Orde del Servei Distingit Gran Oficial de la Legió d'Honor |
Moshe Dayan (משה דיין) (Degania Àlef, Palestina, 20 de maig de 1915 - Tel Aviv, Israel, 16 d'octubre de 1981), va ser un militar i polític israelià; va ser cap d'Estat Major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Infància [modifica]
Dayan va néixer al kibbutz Degania Àlef, a la riba del Mar de Galilea, al que llavors era una província de l'imperi Otomà. Quan tenia 14 anys va ingressar a la Haganà, l'organització militar sionista, on serà marcat per la influència del Major Orde Charles Wingate, oficial britànic pro-sionista, qui ensenyarà a l'embrió de l'exèrcit jueu els mecanismes de la guerra moderna (combats de nit, accions de guerilla).
Segona Guerra Mundial [modifica]
El 1939, com a causa del rol actiu de la Haganà en la introducció il·legal d'immigrants jueus —majoritàriament fugitius del règim nazi— dins del protectorat, el govern britànic de Palestina va declarar il·legal l'organització. Dayan, llavors sergent, fou detingut i empresonat. Va ser alliberat el 1941, juntament amb bona part dels seus companys, per sumar-se a les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. El van destinar a Síria formant part de la 7a Divisió Armada de l'exèrcit australià; en accions contra l'exèrcit de Vichy, va perdre l'ull esquerre. Va dur un pegat tota la vida. Va ser condecorat amb l'Ordre de Serveis Distingits per les seves accions.
Comandant militar [modifica]
El 1948, essent coronel de la Haganà, va participar a la guerra del 48 israeliana com a cap de la defensa de la vall del Jordà, lloc que el va veure néixer. El 1953 va ser escollit cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Israelià. L'octubre de 1956 es va encarregar de les operacions de penetració militar sobre la franja de Gaza i la Península del Sinaí durant la crisi del Canal de Suez, que el govern de Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat i tancat al trànsit israelià. Aquesta operació, li va valer un ampli reconeixement popular.
Guerra dels Sis Dies [modifica]
El 1958 va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la política. L'any següent va entrar a les files del Mapai, bloc d'esquerres liderat per David Ben-Gurion. Va ser ministre d'Agricultura fins el 1964. El juny de 1967, quan la tercera guerra entre Israel i la Lliga Àrab semblava imminent, fou nomenat ministre de Defensa en mans del primer ministre Levi Eshkol i va comandar les operacions de la Guerra dels Sis Dies.
Guerra del Yom Kippur [modifica]
Tanmateix, els esdeveniments d'octubre de 1973, quan les forces síries i egípcies van llançar un atac sorpresa sobre posicions israelianes contra les quals no en van poder fer front, van precipitar la seva sortida del govern. La seva negativa d'atacar preventivament va ser una de les causes de les catàstrofes militars dels primers dies. Tot i així, va poder recompondre les accions militars i acabar el conflicte de manera victoriosa.
Servei com a ministre d'Afers Exteriors [modifica]
Moshe Dayan va tornar a la primera plana de l'actualitat política el 1977, quan fou nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern del primer ministre Menahem Begin, un gir cap a la dreta que va ser interpretat per molts dels seus antics companys com a una traïció. Durant els anys que va ser al front d'aquesta cartera fou un dels arquitectes dels Acords de Camp David, que van segellar la pau amb Egipte. L'octubre de 1979, després d'enfrontar-se amb Menahem Begin per la seva política sobre los territoris ocupats de Cisjordània, va presentar la dimissió.
Mort [modifica]
El 1981 Dayan va formar un nou partit, Télem, que proposava la cessió incondicional i unilateral dels territoris ocupats. Fou escollit a la Knéset per Télem, però complicacions d'un càncer de còlon que patia el van dur a la mort poc temps després a Tel Aviv.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moshe Dayan |
