Mosquiter comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre aquest ocell. Vegeu-ne altres significats a «Ull de bou».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosquiter comú
Descans en una migració en el mar Cant (?·pàg.)
Descans en una migració en el mar
Cant Cant (pàg.)
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Phylloscopidae
Gènere: Phylloscopus
Espècie: P. collybita
Nom binomial
Phylloscopus collybita
(Vieillot, 1817)
1. Cria; només estiu 2. Cria; petits nombres també hivernant 3. Cria; també en hivern 4. No cria visitant d'hivern 5. Localitzadament en hàbitats adequats (oasis, conreus de regadiu)
1. Cria; només estiu
2. Cria; petits nombres també hivernant
3. Cria; també en hivern
4. No cria visitant d'hivern
5. Localitzadament en hàbitats adequats (oasis, conreus de regadiu)


El mosquiter comú o musquetera,[2] Phylloscopus collybita, conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és un ocell passeriforme migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia.

Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica.

És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[3] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[4]
  • P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
  • P. (c.) tristis, sovint és més gran que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[3]

Antigues subespècies ara considerades espècies[modifica | modifica el codi]

  • P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[3] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
La distribució de l'extint P. canariensis exsul es mostra en aquesta foto
  • P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Phylloscopus collybita. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
  2. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. , pàg 418
  3. 3,0 3,1 3,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717. 
  4. Hansson, MC. «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
  5. Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]