Mossad
De Viquipèdia
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
El Mossad (forma abreujada de ha-Mossad le-Modiín u-le-Tafqidim Meyuhadim; hebreu הַמוֹסָד לְמוֹדִיעִין וּלְתַפְקִידִים מְיֻחָדִים, "Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials"), és una de les agències d'intel·ligència d'Israel, responsable de la recopilació d'informació d'intel·ligència, acció encoberta, espionatge i contraterrorisme, l'àmbit del qual és tot el món fora dels límits del país. La intel·ligència i el contraespionatge dintre d'Israel i Cisjordània, estan a càrrec del Xabak.
El Mossad va ser format a l'abril de 1951 a partir de l'Institut Central de Coordinació i l'Institut Central d'Intel·ligència i Seguretat. És un servei civil que depèn directament del Primer Ministre i no usa rangs militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en les Forces Armades, com part del sistema de conscripció obligatòria d'Israel, i bona part d'ells són oficials. El Mossad té el seu quarter general al nord de Tel Aviv i compta amb vuit departaments.
El Mossad té la fama d'una agència d'intel·ligència de summa eficàcia. Tanmateix, també hi ha opinions divergents al respecte. Stansfield Turner, director de la CIA de 1977 a 1981, descrigué el Mossad com una "agència d'intel·ligència mediocre que excel·lia en relacions públiques".[1]
Taula de continguts |
Operacions conegudes [modifica]
Entre les seves operacions més conegudes, es troben:
- L'obtenció del discurs secret on Nikita Khruixov condemnava a Stalin (1953).
- La captura del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, coneguda també com Operació Garibaldi, gràcies a la col·laboració del caçanazis Simon Wiesenthal.
- L'alliberament de passatgers segrestats a l'aeroport ugandès d'Enttebe.
- Anteriorment a la Revolució Iraniana de 1978–79, la policia secreta iraniana SAVAK i el servei d'intel·ligència foren creats sota la direcció dels serveis secrets dels Estats Units d'Amèrica i d'Israel el 1957 per a defensar i protegir el règim del xà Mohammad Reza Pahlavi, arrestant, torturant i executant els dissidents (especialment de l'esquerra). A mesura que les relacions de seguretat entre els EUA and Iran es deterioraren, a començament dels 1960s, portant ala retirada del personal de la CIA d'Iran, el Mossad augmentà la seva activitat a Iran, "entrenant el personal del SAVAK i duent a terme nombroses operacions conjuntes."
- Assassinat de l'escriptor i intel·lectual palestí Ghassan Kanafani, i de la seva neboda de curta edat, mitjançant un cotxe bomba a Beirut, el 1972.
- Assassinat d'Abdel Wael Zwaiter, professor, poeta i traductor palestí, el 16 d'octubre de 1972 a Roma, per dos agents israelians que li dispararen 12 bales a l'entrada de casa seva.[2] Artistes, escriptors, cineastes i poetes, entre el quals Pier Paolo Passolini, Alberto Moravia o Jean Genet, així com la seva parella, l'artista australiana Janet Venn-Brown, condemnaren l'assassinat i desmentiren cap vinculació de Wael amb grups militants palestins.
- Assassinat, el 10 d'abril de 1973 a Beirut, del poeta Kammal Nasser, i del periodista Mohammad Youssef Al-Najar, membre de l'OAP, i la seva dona,[3][4]
- Assassinat de l'escriptor palestí Izz Al-Din Al-Qalaq, representant palestí a París i de la seva secretària l'1 d'agost de 1978.
- Assassinat del científic físic nuclear egipci Yahya al-Mashad, el 1980.
- Assassinat, l'1 de juny de 1981, del Representant palestí a Brussel·les, Naim Khadr.
- Assassinat a Roma del representant palestí Majed Abu Sharar, el 6 d'octubre de 1981, amb una bomba col·locada al seu cotxe.[5]
- Jonathan Pollard, infiltrat a la contrainteligència naval nord-americana, sostragué milers de pàgines de documents secrets dels EUA relatius a Israel durant el mandat de Reagan, entre els quals, documentació relativa a la cooperació en desenvolupament conjunt d'armes nuclears d'Israel amb el règim de l'Apartheid de Sud Àfrica. Durant els anys 70 i 80, el Mossad hauria col·laborat també amb la B.O.S.S. i la NIS, els serveis secrets sudafricans, en la repressió contra els activistes antiapartehid del Congrés Nacional Africà.[6]
- Segrest i trasllat a Israel de l'activista pacifista Mordechai Vanunu, l'any 1986, Vanunu havia revelat proves de l'existència de l'arsenal nuclear il·legal israelià.[7]
- Durant els anys 1987 i 1988, agents israelians, encapçalats per l'ex tinent-coronel del Mossad Yair Gar Klein, participen en la formació dels grups paramilitars colombians. L'any 2008, Gar Klein va ser extradit de Russia a Colòmbia per ser posat a disposició judicial en relació als crims paramilitars contra la població civil camperola.[8]
- Assassinat del dirigent palestí de l'OAP Khalil Wazir ('Abu Jihad', número 2 de Fatah) a Tunísia el 1988.[9]
- Assassinat del metge i dirigent palestí Fathi Shqaqi a Malta, el 1995.
- Assassinat del dirigent palestí Mahmud el-Khawaja quan es dirigia a la seva feina a l'UNRWA al camp de refugiats de Shatti, a Gaza, per part de tres agents israelians, el 22 de juny de 1995.
- Participació del Mossad en l'operació de segrest del dirigent kurd Abdullah Öçalan, a Kenia, el 1999, Ocalan seria traslladat a Turquia, on fou condemnat a mort per la seva activitat com a dirigent independentista (sentència commutada posteriorment a cadena perpètua). En les protestes posteriors a Alemanya, agents del Mossad assassinaren 3 manifestants kurds.
- Assassinat d'Elie Hobeika, antic dirigent de les Falanges cristianes libaneses, aliades d'Israel en la guerra del Líban, i testimoni de càrrec que havia de declarar en el judici a Bèlgica contra Ariel Sharon per la Matança de Sabra i Xatila, a Beirut el 24 de gener de 2002.[10]
- El General Jacob Levi i l'oficial Jehad Leiner, identificats com a agents del Mossad, participaren el 2009 en l'ensinistrament dels cossos policíacs hondurenys del govern golpista de Roberto Micheletti a Hondures, encarregats de la repressió de les protestes de les forces democràtiques arran del cop d'estat contra el govern de Manuel Zelaya. Els agents serien també responsables de la seguretat de Porfirio Lobo, l'empresari elegit nou president en les eleccions organitzades pels colpistes sense participació de l'oposició.
Desfetes [modifica]
El Mossad també ha patit diversos fracassos:
- En 1973, el Mossad va matar per error a Lillehammer (Noruega) Ahmad Bushiji, un cambrer àrab que va ser confós amb Ali Hassan Salameh, un dels dirigents del grup Setembre Negre, responsable de la massacre de Munic.
- En 1997, dos agents del Mossad van ser capturats a Jordània després d'atemptar contra Khàled Mash'al, dirigent del grup Hamàs, mitjançant la injecció d'una droga letal. El descobriment prematur de l'operació, i la conseqüent violació pública de la sobirania jordana, van causar un dur enfrontament entre el Primer Ministre Benjamin Netanyahu i el rei Hussein, qui, com condició per a alliberar als agents del Mossad i resoldre el malentès, va exigir a Israel subministrar l'antídot contra el verí utilitzat, i a més alliberar diversos palestins presos a Israel, en particular el xeic Ahmad Iassín, fundador de Hamàs.
- El 2 d'agost 2006, durant els bombardejos i invasió finalment fallida d'Israel al sud del Líban, el Mossad i l'Exèrcit Israelià afirmaren que havia capturat el dirigent libanès Hassan Nasrallah en una operació dels seus comandos d'elit. Finalment, resultà ser un error, el suposat líder xiita detingut era un pastor libanès amb el mateix nom, molt comú a la zona.
- El 19 de gener de 2010 un grup d'onze d'agents del Mossad van assassinar el membre de Hamàs Mahmoud al-Mabhouh en un hotel de Dubai. Poc després, els serveis de seguretat de Dubai identificaren tots els agents, que haurien actuat amb passaports de ciutadans europeus i australians, i que haurien deixat nombroses pistes, incloses nombroses gravacions de càmeres de seguretat, fotografies i targetes de crèdit.[11] La descoberta, que suposà que les imatges dels agents fossin difoses per tots els mitjans, provocà tensions amb els països europeus, així com la sol·licitud d'arrest internacional del cap del Mossad Meir Dagan per part de les autoritats de Dubai, per la implicació d'aquesta agència en el crim. La mateixa premsa israeliana reclamà la destitució de Dagan.[12] El 23 de març Anglaterra expulsa del país un diplomàtic israelià per la implicació d'Israel en la falsificació de passaports britànics per als suposats autors de l'assassinat.[13]
Directors [modifica]
1951-1952 Reuven Shiloaj
1952-1963 Iser Har'el
1963-1968 Meir Amit
1968-1974 Zvi Zamir
1974-1982 Yitzjak Jofi
1982-1990 Najum Admoni
1990-1996 Shabtai Shavit
1996-1998 Dani Yatom
1998-2002 Efraim Halevi
2002- Meir Dagan
Referències [modifica]
- ↑ Turner, Stansfield (1985). Secrecy and Democracy - The CIA in Transition. Houghton Mifflin Company. ISBN 0-395-35573-7.
- ↑ Nico Perrone, Il Manifesto (Roma), 9 de setembre de 1993: "In memoria di Wael e di Nablus"
- ↑ New York times, 17 d'abril de 1988, "Assassination: undiplomatic mideast tool"
- ↑ Sameh A. Habeeb, diari Al Hayat, Londres, 17 d'agost de 2009: "Palestine: A dream of leader"
- ↑ Samaa Abu Sharar, The Star (Jordania), 21 d'octubre de 1999 "Majed Abu Sharar Remembering a father and a leader"
- ↑ BBC, 12 de maig de 1998: "Israel admits it spied on US"
- ↑ Martin, Susan Taylor. "The spy - and the man she busted", St. Petersburg Times, March 21, 2004. Retrieved October 27, 2006
- ↑ Agencia de Prensa de Mercosur, 16/03/2008: "Yair Klein, el Mossad y Colombia: Extraditan a uno de los padres del paramilitarismo"
- ↑ The Washington Post, 17 d'abril de 1988: "Top PLO Leader Assassinated; Khalil Wazir Gunned Down at Home by Commandos in Tunisia"
- ↑ Joseph Samaha, Al-Safir, Líban, 25 de gener de 2002: “Who benefits from this crime?”
- ↑ "Credit cards implicate Mossad in Dubai hit: report" Reuters, 20 de febrer de 2010
- ↑ "Following alleged Dubai mess, the Mossad chief must go". Haaretz, 25 de febrer de 2010.
- ↑ 3cat24 Miliband confirma l'expulsió del Regne Unit d'un diplomàtic israelià.
Enllaços externs [modifica]
