Mostassa (condiment)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La planta de la mostassa

La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa. Aquestes llavors són petites, d'un diàmetre aproximat d'un mil·límetre. La seva coloració varia entre el blanc groguenc i el negre. La mostassa és un condiment important en diverses cuines regionals.

A l'Índia, les llavors de mostassa són sovint cuites senceres per donar un sabor particular a l'oli. L'oli extret de les llavors és utilitzat per a la cuina a Bengala.

Varietats de mostassa[modifica | modifica el codi]

Existeixen nombroses espècies de mostassa però només tres tenen interès culinari: la mostassa negra, la mostassa bruna i la mostassa blanca.[1]

  • La mostassa bruna (Brassica juncea), originària dels pendents de l'Himàlaia, habitualment es classifica en dos tipus: d'una banda hi ha l'oriental, que s'empra especialment en la cuina japonesa, i per un altre la provinent de l'índia, que és la més utilitzada en les receptes índies. Es conrea comercialment al Regne Unit, el Canadà i els Estats Units.
  • La mostassa blanca (Brassica alba) que creix de forma silvestre al nord de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Europa mediterrània. És la que serveix com a base per a l'elaboració d'una mostassa de color groc poc picant, coneguda com a mostassa anglesa o americana.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

El condiment conegut amb el nom de mostassa s'extreu de les llavors (en particular les blanques), que són reduïdes a farina i barrejades amb una pasta espessa i una mica d'aigua. A aquesta base s'hi poden afegir altres ingredients, com ara sucre, mel, vinagre, vi o llet. El gust, suau després de la primera barreja, es desenvolupa amb el temps. La mostassa forta té un efecte poderós (i desagradable) sobre les membranes nasals si és mal consumida.

Les llavors senceres poden ser submergides en un líquid abans de ser moltes, si es vol produir mostassa en gra.

La mostassa preparada és molt estesa, però habitualment el producte fresc és àmpliament superior.

Diferents tipus de mostassa[modifica | modifica el codi]

Mostassa en diferents preparacions. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: en gra, molta, amb cúrcuma, mostassa dolça bavaresa, mostassa de Dijon i mostassa francesa a partir de llavors de mostassa negra.
  • Mostassa alemanya: és una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies i acidificant. Acompanya les famoses salsitxes de Frankfurt alemanyes.
  • Mostassa americana: és una mostassa fina i ensucrada, feta a partir de llavors de mostassa, sucre, sal, espècies i d'acidificant. Acompanya les carns calentes o fredes.
  • Mostassa de Dijon: és una mostassa forta que es presenta en diverses varietats. És feta a partir de llavors de mostassa, de vinagre, de sal i d'àcid cítric. Acompanya totes les carns i pot ser utilitzada com un dels ingredients de la salsa maionesa.
  • Mostassa de cassis: és una variant amb grosella (cassis en francès), de la mostassa de Dijon. És excel·lent per acompanyar totes les carns de caça.
  • Mostassa dolça: és una mostassa dolça, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies, acidificant, vinagre de malta, sucre, caramel, i de fines herbes. Es distingeix pel seu sabor agradablement ensucrat.
  • Mostassa a l'estragó: és una variant amb estragó de la mostassa de Dijon. És excel·lent amb el pollastre i les carns fredes.
  • Mostassa a les fines herbes: és una mostassa feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espècies, acidificant, vinagre de vi blanc, sucre, julivert, coriandre, i fines herbes. És excel·lent amb les carns fredes.
  • Mostassa forta anglesa: és una mostassa de textura fina i gust potent, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies, acidificant, vinagre de malta, oli vegetal i lecitina. Acompanya habitualment les hamburgueses i les salsitxes tipus frankfurt o hot dog.
  • Mostassa en grans a l'antiga: és una mostassa de Dijon, feta a partir de llavors de mostassa sencera, sal, espècies i acidificant. Les llavors li donen una textura granulosa i és sovint més suau que la mostassa de Dijon clàssica.
  • Mostassa en grans picant: és una mostassa forta, feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espècies, acidificant i bitxo. És excel·lent amb la carn freda. Les llavors li donen una textura granulosa i el bitxo un gust picant.
  • Mostassa provençal: és una mostassa fina i forta, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies, acidificant, all, pebrot vermell, vi blanc, àcid cítric, oli i fines herbes. Acompanya totes les carns.
  • Mostassa al tomàquet: és una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espècies, acidificant, tomàquets assecats, vinagre de vi i sucre.
  • Mostassa a la violeta: és una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies, acidificant, i suc de violeta. És una especialitat del Sud-Oest de França.
  • Mostassa a la mel: és una mostassa ensucrada, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espècies, acidificant, i mel.
  • Mostassa violeta de Brive: és una mostassa feta a partir de llavors de mostassa i de most de raïm segons una recepta gelosament guardada. Condiment fi, del que en podem gaudir amb la botifarra negra, petits salats o una carn freda. Va conèixer el seu moment de glòria gràcies al papa Climent VI que era originari de Corrèze i, nostàlgic de la mostassa violeta de la seva infantesa, va fer anar a Avinyó una mostassera de la seva terra, i la va anomenar "gran mostassera del papa".
  • Mostassa de Bénichon: és una preparació que recorda més aviat la melmelada. És feta a partir de sucre, canyella, anís, clau d'espècia, farina de mostassa, vi blanc, farina flor i vi cuit. La mostassa de Bénichon és consumida durant la Bénichon, festa popular a certes regions de la Suisse romande. S'estén sobre una llesca de cuchaule, típic brioix de safrà.

Història[modifica | modifica el codi]

Detall del Museu de la mostassa a Mount Horeb, Wisconsin

La mostassa és coneguda des de temps immemorials, una de les primeres citacions és a la Bíblia en la paràbola del gra de mostassa.[2]

En l'antiguitat clàssica, es creu que foren els romans els que van desenvolupar el preparat de mostassa que coneixem en l'actualitat. Barrejaven suc de raïm sense fermentar, conegut com a "most" amb llavors de mostassa, anomenades sinapis per formar el mustum ardens o "most ardent". L'empraven com a condiment gastronòmic, Plini l'esmenta com un additament per als vins especiats i com que també confitaven en vinagre les seves fulles, era emprat en l'elaboració del moretum (formatge especiat). Com a planta medicinal era aplicada com a remei contra el mal de cap o simplement com a digestiu. Els grecs l'empraven com condiment i Pitàgores recomanava el seu consum ja que tenia la convicció que augmentava la memòria i alegrava l'ànim. Se sap també que el botànic Teofrast la conreava als jardins.

És en l'edat mitjana quan la mostassa té un paper important com a condiment de les carns (sobretot bovines), potser per ocultar el sabor de la carn en mal estat. En el segle XIII apareix a gairebé tots els plats de la gastronomia europea, i el seu cultiu es va intensificar, especialment a les ciutats de Cremona i Dijon; en aquesta última, la producció continua avui en dia, i se'n considera una de les més famoses del món (una gran part de la producció mundial prové d'aquesta regió de la Borgonya i l'altra del Canadà).

Ja en l'edat moderna ens trobem nombroses receptes d'elaboració diferents segons els diversos països, a Castella en el segle XVII, per exemple, el cuiner reial de Felip III esmenta una recepta espanyola[3] d'elaboració de la mostassa.

En el segle XX es fa tristament famosa al ser associada amb la iperita coneguda també com a gas mostassa simplement pel fet de tenir una olor similar a la mostassa.

Avui en dia s'empra com a salsa acompanyant de salsitxes i és un integrant important de les hamburgueses i del menjar ràpid o fast food en general.

Juntament amb rave rusticà, entra en la composició dels succedanis del condiment japonés wasabi.[4][5]

Propietats[modifica | modifica el codi]

La Mostassa és una salsa baixa en calories i colesterol. La seva llavor té un alt contingut proteic i de minerals. A més posseeix propietats antisèptiques i digestives.

Producció[modifica | modifica el codi]

Producció en tona de grans de mostassa. Dades de 2003-2004
Dades obtingudes a FAOSTAT (FAO)

Canadà 226100 33 % 281000 37 %
Nepal 132865 19 % 135000 18 %
República Txeca 59589 9 % 112000 15 %
Rússia 85610 12 % 75000 10 %
Ucraïna 68700 10 % 50000 7 %
Myanmar 35000 5 % 35000 5 %
Estats Units d'Amèrica 35100 5 % 21400 3 %
Altres països 48293 7 % 48014 6 %
Total 691257 100 % 757414 100 %

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/curiosidades/2005/01/20/115242.php
  2. «Al Regne del cel, digué, li passa com a un gra de mostassa que un home va sembrar al seu camp. Prou és la més petita de totes les llavors, però, quan ha crescut, resulta més gran que les hortalisses, i es fa un arbre, talment, que vénen els ocells i s'ajoquen a les seves branques» (Mateu 13:31-32)
  3. Arte de la cocina, pastelería, bizcochería y conservería, Francisco Martínez Motiño, 1611.
  4. «Sushi Items – Wasabi». The Sushi FAQ. [Consulta: 6 maig 2012]. (anglès)
  5. «Condiments - Wasabi: real vs. fake». The Effingham Daily News. [Consulta: 6 maig 2012]. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]