Mostela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mostela
Mostela
Mostela
Mustela nivalis vulgaris

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Subfamília: Mustelinae
Gènere: Mustela
Espècie: M. nivalis
Nom binomial
Mustela nivalis
Linnaeus, 1766
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Una mostela, posant-se dreta
Detall del cap
Dues mosteles lluitant.

La mostela (Mustela nivalis) (a les Balears, el mostel) és el carnívor més petit de tots, de mida, fins i tot, inferior a la d'una rata de claveguera amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

  • Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga.
  • El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior.
  • Dimensions corporals: cap + cos=15 - 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm.
  • Pes: 45 - 180 g.

Reproducció [modifica]

Les femelles són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de 5 cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de gestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.[1]

Subespècies [modifica]

Alimentació [modifica]

La seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hi lemmings a l'extrem nord de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menja ous i cries d'ocells, insectes i llangardaixos. Els mascles són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les femelles són més propenses a caçar petits rosegadors.[3]

Depredadors [modifica]

Els individus joves que encara es troben al niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per aus rapinyaires (mussols i falcons).[4]

Hàbitat [modifica]

Se la pot trobar en tota mena de boscos, màquies, garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. També habita en jardins i, fins i tot, s'arriba a instal·lar en construccions humanes de pobles i ciutats.

Distribució geogràfica [modifica]

És autòctona de l'Afganistan, Albània, Algèria, Andorra, Armènia, Àustria, l'Azerbaijan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, el Canadà, la Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, l'Estat francès, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Irak, Israel, Itàlia, el Japó (Honshu, Hokkaido i Sakhalín),[5] Jordània, el Kazakhstan, Corea, Corea, el Kirguizistan, Letònia, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, el Marroc, els Països Baixos, Noruega, Polònia, la Península Ibèrica, Romania, Rússia, San Marino, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Síria, el Tadjikistan, Turquia, el Turkmenistan, Ucraïna, la Gran Bretanya, els Estats Units, l'Uzbekistan i el Vietnam, i ha estat introduïda a Nova Zelanda, Malta, Creta, les Illes Açores i São Tomé.[6][7]

Costums [modifica]

És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.

Gràcies a la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.

Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.

Espècies semblants [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Brainmuseum (anglès)
  2. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994. Mustela nivalis. Mammalian Species 454: 1-10.
  4. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  5. ↑ Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, el Japó.
  6. ↑ Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994.
  7. ↑ UICN (anglès)

Bibliografia [modifica]

  • Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia.
  • Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, ISBN 978-3-933066-30-5.
  • Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units.
  • Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88.
  • Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar.
  • Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430.
  • Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virginia, els Estats Units.
  • Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, els Estats Units.
  • Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918.
  • McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (Mustela erminea) and weasels (Mustela nivalis) in England. Environmental Pollution 103: 17-23.
  • Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
  • Pulliainen, E., 1999. Mustela nivalis. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
  • Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999, ISBN 0-8018-5789-9.
  • The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 194-195.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mostela
Wikispecies-logo-en.png
 Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mostela&oldid=11379552»