Mosterià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del Paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós. Rep aquest nom del jaciment a la cova de Lo Mostièr, situada a Paisac lo Mostièr (Peyzac-le-Moustier), al Perigord (departament de Dordonya, Aquitània).[1]

Deriva directament amb tota probabilitat de la cultura anomenada Acheulià i les seves contemporànies.

Apareixen destrals bifacials, triangulars o cordiformes, puntes, peces amb mosques, rascadores, peces denticulades, ganivets de dors rebaixat tallats en amples ascles de pedra, burís, raspadors i perforadors.

Els investigadors Henri Breuil, Denis Peyrony, François Bordes, L. i S. Binford, P. Mellars.N. Rolland, H. Dibble i E. Böeda van analitzar aquest període i finalment es va establir una classificació del Mosterià en els cinc tipus següents : De tradició Aucheliana (A i B), Mosterià típic, Charentià o Quina Ferrassie, Mosterià de denticulats i Vasconià o Olha.

De tradició aucheliana[modifica | modifica el codi]

  • Tipus A: arcaic. Bifaços cordiformes i triangulars en proporció entre el 5 i el 40%, índex de rascadores entre 20 i 45% baix percentatge de ganivets de dors.
  • Tipus B: evolucionat. Pocs bifaços, gran desenvolupament de ganivets de dors, làmines descens d'eines musterianes llevat els denticulats.

Musterià típic[modifica | modifica el codi]

Caracteritzat per l'escassetat de rascadores i peces bifacials, i l'abundància de puntes.

Charentià o de La Quina-La Ferràssie[modifica | modifica el codi]

Os à impression de La Quina Muséum de Toulouse

Caracteritzat por l'escassetat de destrals bifacials, i amb rascadores convexes grosses i altres d'ampli retoc bifacial.

Musterià de peces denticulades[modifica | modifica el codi]

Caracteritzat per l'escassetat de raederes i puntes. Abunden les peces amb mosques i denticulades. Absència de bifaços.

Vasconià o Olha[modifica | modifica el codi]

El va proposar Bordes per explicar la presència abundant de fenedors en el País Basc i Cantàbria. Es caracteritza per uns conjunts de tipus Quina o charentià evolucionat

A Catalunya el que es presenta és el Musterià amb peces denticulades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.108. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosterià Modifica l'enllaç a Wikidata

Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria. 1a ed. (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0034-9.