Mosterià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós. Rep aquest nom pel jaciment a la cova de Lo Mostièr, situada a Paisac lo Mostièr (Peyzac-le-Moustier), al Perigord (departament de Dordonya, Aquitània).[1]

Deriva directament, amb tota probabilitat, de la cultura anomenada acheulià i les seves contemporànies.

Apareixen destrals bifacials, triangulars o cordiformes, puntes, peces amb mosques, rascadors, peces denticulades, ganivets de dors rebaixat tallats en amples ascles de pedra, burins, raspadors i perforadors.

Els investigadors Henri Breuil, Denis Peyrony, François Bordes, L. i S. Binford, P. Mellars, N. Rolland, H. Dibble i E. Böeda van analitzar aquest període i, finalment, es va establir una classificació del mosterià en els cinc tipus següents: de tradició aucheliana (A i B), mosterià típic, charentià o Quina Ferrassie, mosterià de denticulats i basconià o Olha.

De tradició aucheliana[modifica | modifica el codi]

  • Tipus A: arcaic. Bifaços cordiformes i triangulars en proporció entre el 5 i el 40%, índex de rascadors entre 20 i 45%, baix percentatge de ganivets de dors.
  • Tipus B: evolucionat. Pocs bifaços, gran desenvolupament de ganivets de dors, làmines, descens d'eines musterianes llevat els denticulats.

Musterià típic[modifica | modifica el codi]

Caracteritzat per l'escassetat de rascadors i peces bifacials, i l'abundància de puntes.

Charentià o de La Quina-La Ferràssie[modifica | modifica el codi]

Impressió d'os del Museu La Quina, de Tolosa.

Caracteritzat por l'escassetat de destrals bifacials, i amb rascadors convexos grossos i d'altres d'ampli retoc bifacial.

Musterià de peces denticulades[modifica | modifica el codi]

Caracteritzat per l'escassetat de rascadors i puntes. Abunden les peces amb mosques i denticulades. Absència de bifaços.

Basconià o Olha[modifica | modifica el codi]

El va proposar Bordes per explicar la presència abundant de tallants al País Basc i Cantàbria. Es caracteritza per uns conjunts de tipus Quina o charentià evolucionat.

A Catalunya, el que es presenta és el musterià amb peces denticulades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.108. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosterià Modifica l'enllaç a Wikidata

Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria. 1a ed. (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0034-9.