Motoneurona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A la dreta s’observa una secció de la medul·la espinal. El feix ventral (inferior) té motoneurones que innerven fibres musculars (sota).

Motoneurona o neurona motriu fa referència, en els vertebrats, a la neurona del sistema nerviós central que projecta el seu axó cap a un múscul o glàndula. Las neurones motrius són, per tant, eferents.

D’acord amb el teixit d'innervació es classifiquen com:

  • Motoneurones somàtiques, que actuen sobre múscul esquelètic, involucrat generalment en la locomoció.
  • Motoneurones viscerals especials, que innerven la musculatura branquiomèrica, és a dir, la situada en les brànquies en els peixos i, en els vertebrats terrestres, algunes parts de la cara i del coll.
  • Motoneurones viscerals generals, que actuen de forma indirecta sobre múscul cardíac i múscul llis de les vísceres (artèrias, per exemple). Efectuen sinapsi en neurones dels ganglis del sistema nerviós perifèric.

D’aquesta classificació se’n deriva una altra que indica que les motoneurones de múscul esquelètica i musculatura branquial són monosinàptiques (requereixen només una motoneurona, somàtica o branquial, que fa sinapsis sobre el múscul); mentre que les viscerals són disinàptiques, ja que involucren una segona neurona en el gangli nerviós (aquesta segona neurona és la que fa sinapsi en l’òrgan diana).

Branca Situació Neurotransmissor
Somàtica n/a Acetilcolina
Parasimpàtica Preganglionar Acetilcolina
Parasimpàtica Ganglionar Acetilcolina
Simpàtica Preganglionar Acetilcolina
Simpàtica Ganglionar Norepinefrina
*Excepte fibres que innerven glàndules sudorípares i alguns vasos sanguinis.
Neurotransmissors de motoneurones

Totes les motoneurones de vertebrats són colinèrgiques (és a dir, empren acetilcolina com neurotransmissor). Les neurones ganglionars parasimpàtiques també són colinèrgiques, mentre que la majoria de neurones ganglionars són noradrenèrgiques (és a dir que empren norepinefrina, també dita noradrenalina).

Funció[modifica | modifica el codi]

La interfície existent entre una motoneurona i una fibra muscular és una sinapsi especialitzada denominada placa motora o unió neuromuscular. La transmissió de l'impuls nerviós per part de la motoneurona condueix a l’alliberament de neurotransmissors a la membrana postsinàptica de la cèl·lula muscular, que contés receptors que reconeixen aquest senyal i desencadenen una resposta específica.

En animals invertebrats, depenent del neurotransmissor emès i del receptor present, la resposta pot ser tant la inhibició com l’excitació de la fibra muscular . En canvi en els vertebrats la resposta sempre és excitatòria. La relaxació muscular només es produeix en els animals vertebrats mitjançant la inhibició de la motoneurona, per això elsrelaxants musculars actuen a nivell de les motoneurones disminuint la seva activitat electrofisiològica o colinèrgic, sense que hi hagi una activitat directa sobre els músculs

Quan la funció d’aquestes cèl·lules està alterada, es produeixen diverses malalties que en conjunt reben el nom de malaltia de la motoneurona.

Motoneurones somàtiques[modifica | modifica el codi]

Les motoneurones somàtiques es classifiquen en dos tipus, «neurones eferents alfa» i «neurones aferents gamma». L’adjectiu «eferent» denota que el flux d’informació es dóna de forma centrífuga del sistema nerviós central cap al sistema nerviós perifèric.


Referències[modifica | modifica el codi]

  • Sherwood, L. (2001). Human Physiology: From Cells to Systems (4 ed.). California: Brooks/Cole.
  • Marieb, E. N., Mallatt, J. (1997). Human Anatomy (2 ed.). California: Benjamin/Cummings.
  • Randall, D.; Burggren, W. et French, K.. Eckert Fisiología animal. 4ª, 1998. ISBN 84-486-0200-5.