Moviment Ibèric d'Alliberament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Ideologia i història[modifica | modifica el codi]

Ideològicament el MIL defugia qualsevol dirigisme polític o sindical i preconitzava la lluita armada com a eina d'alliberament de la classe obrera contra el capitalisme. Assumia tendències com el consellisme i el situacionisme com a alternatives al marxisme-leninisme tradicional que rebutjaven totalment (inclòs el trotskisme ). Dels teòrics que van influir a aquest grup es poden mencionar Anton Pannekoek, Antonio Ciliga i Étienne Balázs [1]

Les seves files es nodriren d'activistes joves provinents de la classe mitjana barcelonina com Oriol Solé Sugranyes, Santiago Soler Amigó, Josep Lluís Pons Llovet i després Salvador Puig i Antich. El MIL comptava també amb grups de suport de joves llibertaris al sud de França (com Jean-Marc Rouillan), organitzats per Oriol Solé Sugranyes arran del seu exili a Tolosa.

Va iniciar les seves activitats el febrer de 1971 i s'estructurava en Grups Autònoms de Combat (GAC). Les seves accions consistien en atracaments a sucursals bancàries. Amb els diners robats editaven les seves publicacions clandestines i ajudaven els comitès de vaga i els obrers represaliats. El seu lloc de refugi després d'aquestes accions era el sud de França on tenien el suport de vells militants de la CNT.

El fet de no ser partidaris d'una estructura rígida i contraris a una disciplina cega els va dotar de molta flexibilitat i una llibertat de moviments enorme però també va permetre que els punts dèbils de la seva organització tinguessin una gran repercussió: un d'ells eren les cites, de vegades no eren puntuals o arribaven a esperar mitja hora. Un dels errors més greus que van cometre va ser deixar una cartera amb documentació i una pistola dins d'una bossa en un bar.[2] La policia i la Guàrdia Civil estaven darrere la seva pista però, anys més tard, segons va explicar Santiago Soler i Amigó que el grup tenia un infiltrat: un suposat col·laborador conegut per "El Legionario".

Les contradiccions entre els seus membres sobre com organitzar la lluita aviat es varen fer paleses, fins al punt que el grup va decidir la seva autodisolució l'agost de 1973. Només un mes després, gairebé tots els seus components varen ser detinguts a Barcelona i empresonats.

Salvador Puig i Antich va ser executat el març de 1974 després de ser condemnat per la mort d'un policia el dia que el varen detenir.

Oriol Solé Sugranyes va ser mort a les muntanyes navarreses l'abril de 1976 després d'haver protagonitzat amb un grup de presos d'ETA, FAC i el seu company Josep Lluís Pons Llovet la fugida de la presó de Segòvia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Solá, Antonio Téllez. El MIL y Puig Antich. 1a ed.. Barcelona: Virus Editorial, 1994, p. 58, 74 al 78 i 91. ISBN 9788488455109. 
  2. Diari "El País ", 27 de febrer de 1984.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tajuelo, Telesforo. El Movimiento Ibérico de Liberación, Salvador Puig Antich y los grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista : teoría y práctica, 1969-1976. París. Ruedo Ibérico, 1977.
  • Cortade, André. Le 1000: histoire désordonnée du MIL, Barcelone 1967-1974. Paris. Dérive 17, 1985.
  • Téllez Solá, Antonio. El MIL y Puig Antich. Barcelona. Virus, 1994.
  • Tolosa, Carlota. La torna de la torna : Salvador Puig Antich i el MIL.. Barcelona. Empúries, 1999.
  • Rosés Cordovilla, Sergi. El MIL: una historia política. Barcelona. Alikornio, 2002.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]