Moviment Patriòtic Popular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip del Moviment Patriòtic Popular
Militants d'IKL
Bandera del Moviment juntament amb la bandera finlandesa

Moviment Patriòtic Popular (finès Isänmaallinen Kansanliike, IKL) fou un partit polític finlandès d'extrema dreta, nacionalista i fortament anticomunista, successor del Moviment Lapua, del que només es diferenciava en el fet que participava en eleccions. Fou creat el 5 de juny de 1932 per Herman Gummerus i Erkki Räikkönen, i dissolt el 23 de setembre de 1944 com a conseqüència directa de l'armistici de la Guerra de Continuació.

La seva organització juvenil era Sinimustat (blau i negres), liderada pel carismàtic sacerdot Elias Simojoki. Es va presentar a les eleccions parlamentàries finlandeses de 1933 en coalició amb el Partit de la Coalició Nacional i va obtenir 14 escons, mentre que el seu soci queia de 42 a 18. Això provocà que en fos nomenat cap Juho Kusti Paasikivi, qui va eliminar del partit tots els simpatitzants d'IKL. Tot i això, va mantenir els 14 escons a les eleccions de 1936, però va caure a 8 escons a les de 1939. El 1939 Urho Kekkonen, aleshores ministre d'interior, va intentar prohibir l'IKL, però el tribunal local d'Hèlsinki va aixecar la prohibició.

La Guerra d'Hivern, i en particular la Pau de Moscou, van ser vistos per IKL i els seus simpatitzants com la prova definitiva del fracàs de la política exterior del govern. Després de la Guerra d'Hivern, la política exterior de Finlàndia canviar dràsticament, corresponent a la defensada per IKL, i fins i tot alguns membre d'IKL foren inclosos en el govern de concentració nacional de desembre de 1940. L'entusiasme inicial per la Guerra de Continuació va disminuir l'hivern de 1941. IKL no fou inclosa en el govern d'Edwin Linkomies de primavera de 1943. Quatre dies després que se signés l'armistici de la Guerra de Continuació, i per pressions soviètiques, el moviment fou prohibit.

El 1993 es va restablir amb el nom de Consell Nacional de l'Associació Patriòtica (Isänmaallinen Kansallis-Liitto), però políticament és insignificant.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions parlamentàries
Any Escons Resultats
1933 14
1936 14 97 891 8,34%
1939 8 86 219 6,65%
  Eleccions presidencials
Elecció Col·legi Electoral Resultats
1937 23 90 378 8,1%

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment Patriòtic Popular
  • Uola, Mikko: Sinimusta Veljeskunta. Isänmaallinen Kansanliike. Otava, Keuruu, 1982
  • Paavo Susitaival: Aktivisti ei hellitä. Karisto, Hämeenlinna, 1981.
  • L.J.Niinistö: Paavo Susitaival 1896-1993. Aktivismi elämänasenteena.SHS, Tampere, 1998
  • Vihtori Kosola: Viimeistä piirtoa myöten. Muistelmia elämäni varrelta. 1935.
  • Heikki Eskelinen: Me tahdoimme suureksi Suomenmaan. WSOY, Helsinki, 2004.