Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola - Partit del Treball (Portuguès: Movimento Popular de Libertação de Angola - Partido do Trabalho) és un partit polític Angolès que ha dirigit el país des de la independència el 1975.

El MPLA va ser fundat al desembre del 1956, a través de la fusió del Partit de Lluita Unida dels Africans a Angola (PLUA) i el Partit Comunista Angolès (PCA). Més tard d'altres moviments van emergir a dins del MPLA, com el Moviment per a la Independència Nacional d'Angola (MINA) i el Front Democràtic per a l'Alliberament d'Angola (FDLA).

El partit era un dels tres moviments partidaris de la independència Angolesa de Portugal. Els altres dos eren:

La base essencial del MPLA inclou el grup ètnic Mbundu i la burocràcia de raça mixta de la capital, Luanda. Formalment tenia enllaços amb els partits comunistes Europeus i Soviètics però ara és un membre de ple dret de la Internacional Socialista que agrupa partits de democràcia social.

La branca armada del MPLA eren les FAPLA (Forces Armades per l'Alliberament d'Angola). Les FAPLA més tard van esdevenir les forces armades nacionals del país.

El 1960, es va ajuntar amb el PAIGC, un partit germà de Guinea-Bissau i Cabo Verde, per dirigir un combat contra l'imperi Portuguès de l'Àfrica. El següent any, l'estès grup del protectorat CONCP va substituir el FRAIN, afegint els socis Marxistes-Leninistes FRELIMO de Moçambic i el CLSTP, precursor del MLSTP de Sao Tome i Principe.

La Revolució dels Clavells del 1974 a Portugal va establir un govern militar que aviat va cesar la lluita pro-independència a Angola i va acceptar entregar el poder a una coalició dels tres moviments. La coalició ràpidament es va trencar i Angola va esclatar en un estat de guerra civil.

Sud-àfrica va intervenir militarment a favor del conservador FNLA i UNITA, el Zaire i els Estats Units també van ajudar de forma important els dos grups. Cuba va desplegar milers de tropes el 1975 per ajudar el MPLA, la Unió Soviètica va ajudar-los a tots dos, Cuba i el govern del MPLA, durant la guerra. Al novembre del 1980, el MPLA ho tenia tot però va aixafar UNITA, i les forces Sud-Africanes es van retirar. El Congrés dels Estats Units va aturar la implicació de l'exèrcit dels E.U.A. al país, tement un altre pantà a l'estil Vietnam.

Mantenint el control sobre Luanda i els lucratius camps petolífers de la costa Atlàntica, el MPLA va declarar la independència d'Angola a l'11 de novembre del 1975, el dia que els Portuguesos van abandonar la capital. El poeta i lluitador per la llibertat Agostinho Neto va esdevenir el primer president després de la independència, i va ser succeït per José Eduardo dos Santos el 1979.

El 1976, el MPLA va adoptar el Marxisme-Leninisme com a ideologia del partit. Va mantenir estrets lligams amb la Unió Soviètica i el bloc Comunista, establint semblants polítiques econòmiques socialistes i un estat uni-partidista. Uns quants milers de tropes Cubanes va romandre al país per combatre els insurgents de UNITA i reforçar la seguretat del règim.

El 1983, el MPLA va afegir Partido do Trabalho (Partit del Treball) al seu nom.

La guerra civil amb UNITA, que va rebre suport divers dels E.U.A. i Sud-àfrica als anys 80, va continuar fins al 2002, quan el líder de UNITA Jonas Savimbi va ser assassinat. Els dos partits aviat va acceptar aturar el foc, i un pla va ser traçat per UNITA per desmobilitar-se i esdevenir un partit polític pacífic.

A les eleccions del 1992, el MPLA-PT va guanyar el 53.74% dels vots, i 129 dels 227 membres del parlament.

El MPLA-PT és actualment un membre de la Internacional Socialista.

Les organitzacions de la massa majoritàra del MPLA-PT són:

  • Organização da Mulher Angolana (Organització de la Dona Angolesa)
  • União Nacional dos Trabalhadores Angolanos (Unió Nacional dels Treballadors Angolesos)
  • Organização dos Pioneiros de Agostinho Neto (Organització dels Pioners d'Agostinho Neto)
  • Juventude do MPLA (Joventut del MPLA)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Pàgina oficial del MPLA