Moviment Socialista Panhel·lènic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα
Panellinio Sosialistikó Kínima
President Georgios Andreas Papandreu
Fundació 1974
Seu 50, Charilaou Trikoupi St.,
106 80 Atenes
Ideologia Socialdemocràcia,[1][2][3][4][5][6]
social-liberalisme[7][8][9][10]
Afiliació europea Partit Socialista Europeu
http://www.pasok.gr

Moviment Socialista Panhel·lènic (grec Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα, Panellinio Sosialistikó Kínima, ΠΑ.ΣΟ.Κ) és un partit polític grec d'ideologia socialdemòcrata, fundat el 1974 per Andreas Papandreu.

Després de governar el país durant la major part dels anys vuitanta i noranta, va perdre el poder a les eleccions legislatives gregues de 2004 i es va transformar en el principal partit d'oposició. Cinc anys després, el 4 d'octubre de 2009, va guanyar de nou les eleccions amb majoria absoluta.


Història[modifica | modifica el codi]

El PASOK va ser fundat el setembre de 1974, després de la caiguda del règim militar grec i la restauració de la democràcia. El seu fundador va ser Andreas Papandreu, fill del dirigent liberal Georgios Papandreu. Els seus principis eren "independència nacional, sobirania popular, emancipació social i procés democràtic."

A les eleccions legislatives gregues de 1974, el PASOK va obtenir el 13.5% dels vots i 15 escons, convertint-se en el tercer partit, després del conservador Nova Democràcia de Konstandinos Karamanlís i els liberals de George Mavros. a les eleccions de novembre de 1977, el PASOK va passar als liberals, va doblar el seu percentatge de vots i va arribar la xifra de 92 escons, convertint-se en l'oposició oficial.

L'octubre de 1981 el PASOK va guanyar les eleccions amb el 48% dels vots i 173 escons, amb els quals va formar el primer govern socialista de la història de Grècia. Encara que Papandreu havia fet campanya contra l'entrada de Grècia a l'OTAN i a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), aviat va canviar d'opinió i va començar a renegociar les condicions de l'entrada de Grècia en la CEE. El 1985 el govern del PASOK va reformar la Constitució de Grècia per a reduir els poders del President i donar major autoritat al Primer Ministre i al govern. Al juny del mateix any, el PASOK va tornar a guanyar les eleccions amb el 45% dels vots i 161 escons. El juny de 1989, el vot del PASOK va baixar al 40%, i es va produir un bloqueig institucional. Es van celebrar eleccions al novembre del mateix any, amb el mateix resultat.

Després d'una llarga crisi política, les eleccions d'abril de 1990 van retornar el poder a Nova Democràcia. A més, el PASOK va sofrir una crisi de lideratge: Papandreu va ser jutjat per la seva implicació en l'escàndol del Banc de Creta. No va ser condemnat, i a les eleccions d'octubre de 1993 va explotar el sentiment nacionalista generat pels problemes de Macedònia i Xipre per a recuperar el poder. El 1995, la salut de Papandreu va empitjorar i el PASOK va viure diverses lluites internes pel poder. El gener de 1996 Papandreu es va retirar, a causa de la seva malaltia i li va succeir Kostas Simitis, candidat del sector renovador i europeista del PASOK. Papandreu va morir al juny, i es va convertir en una figura de culte entre els partidaris del PASOK.

A les eleccions de setembre de 1996, Simitis va vèncer per dret propi, i el desembre Grècia va accedir a entrar en l'euro, enterrant el nacionalisme grec que havia estat una de les característiques del PASOK de Papandreu. El setembre de 1997 es va saber que Grècia organitzaria els Jocs Olímpics d'estiu de 2004. Simitis va guanyar també les eleccions d'abril de 2000, amb el 42,7% dels vots i 158 escons: un assoliment important, per a un partit que estava el poder, gairebé ininterrompudament, des de 20 anys enrere.

El 7 de gener de 2004 Kostas Simitis va dimitir com a màxim dirigent del PASOK. El seu successor va ser Georgios Andreas Papandreu, fill d'Andreas Papandreu. El PASOK esperava que pogués donar la volta a les enquestes, que predeien la victòria de Nova Democràcia, sota la direcció de Kostas Karamanlís. Encara que Papandreu va reduir el desavantatge en un 3%, no va ser capaç de canviar la idea de molts votants que el PASOK duia massa temps en el poder i s'havia convertit en un partit burocràtic i corrupte. ND va guanyar còmodament en les eleccions del 7 de març de 2004, que van situar al PASOK en l'oposició després d'onze anys seguits de govern. A les eleccions de 2007 continuà a l'oposició.

El PASOK és membre del Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista. Té vuit diputats al Parlament Europeu.

Líders del partit[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals 1974-2009[modifica | modifica el codi]

Any Líder del partit Vots Percentatge Escons Posició al Parlament
1974
Andreas Papandreu
666,413
13.6%
12
Oposició
1977
Andreas Papandreu
1,300,025
25.3%
93
oposició
1981
Andreas Papandreu
2,726,309
48.1%
172
govern
1985
Andreas Papandreu
2,916,735
45.8%
161
govern
1989-I
Andreas Papandreu
2,551,518
39.1%
125
oposició
1989-II
Andreas Papandreu
2,724,334
40.7%
128
Govern de coalició
1990
Andreas Papandreu
2,543,042
38.6%
123
oposició
1993
Andreas Papandreu
3,234,777
46.9%
170
govern
1996
Kostas Simitis
2,813,245
41.5%
162
govern
2000
Kostas Simitis
3,007,596
43.8%
158
govern
2004
Georgios Andreas Papandreu
3,002,531
40.6%
117
oposició
2007
Georgios Andreas Papandreu
2,727,853
38.10%
102
oposició
2009
Georgios Andreas Papandreu
3,012,373
43.92%
160
govern

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parties and Elections in Europe: The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck
  2. Dimitrakopoulos, Dionyssis G.; Passas, Argyris G. The Panhellenic Socialist Movement and European integration: The primacy of the leader. Taylor & Francis, 2011, p. 117–156. 
  3. Magone, José M. Contemporary European Politics: A Comparative Introduction. Routledge, 2011, p. 376. 
  4. Andrew Glyn. Social Democracy in Neoliberal Times: The Left and Economic Policy Since 1980. Oxford University Press, 2001, p. 138–. ISBN 978-0-19-924137-8 [Consulta: 14 juliol 2013]. 
  5. Dimitri Almeida. The Impact of European Integration on Political Parties: Beyond the Permissive Consensus. CRC Press, 27 abril 2012, p. 71–. ISBN 978-1-136-34039-0 [Consulta: 14 juliol 2013]. 
  6. Encyclopedia of Digital Government. Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 398–. ISBN 978-1-59140-790-4 [Consulta: 18 juliol 2013]. 
  7. Μητρόπουλος, Αλέξης Π. Το... μέλλον του ΠΑΣΟΚ [Τhe... future of PASOK], Ελευθεροτυπία, 20 November 2011.
  8. Νταβανέλλος, Αντώνης «Η σοσιαλδημοκρατία στην εποχή του σοσιαλφιλελευθερισμού: Ποιο μέλλον έχει το ΠΑΣΟΚ; | Διεθνιστική Εργατική Αριστερά». Η σοσιαλδημοκρατία στην εποχή του σοσιαλφιλελευθερισμού: Ποιο μέλλον έχει το ΠΑΣΟΚ; [Social democracy in the age of social liberalism: What is the future of PASOK?], Διεθνιστική Εργατική Αριστερά, 25 January 2012.
  9. Kazamias, Andreas M. Modernity, State-Formation, Nation Building and Education in Greece, International Handbook of Comparative Education, Vol. 2, p. 253 (2009)
  10. Fotopoulos, Takis Greece: The implosion of the systemic crisis, The International Journal of Inclusive Democracy, Vol. 5, No. 4 / Vol. 6, No. 1 (Autumn 2009 / Winter 2010)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dimitris Michalopoulos, "PASOK and the Eastern Block", in Greece under Socialism, New Rochelle, New York: Orpheus Publishing Inc., 1988, pp.339–337. ISBN 0-89241-460-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment Socialista Panhel·lènic Modifica l'enllaç a Wikidata