Moviment d'alliberament animal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El moviment d'alliberament animal, també conegut com a "moviment abolicionista d'alliberament animal", és el moviment global d'activistes, acadèmics, campanyes i grups organitzats que s'oposen a l'ús d'animals per investigació, aliment, entreteniment i tèxtils (cuir, llana i pelleteria). L'objectiu general del moviment és eradicar l'especisme, concentrant-se en l'especisme antropocèntric, és a dir, en la discriminació negativa dels animals per la seva pertinença a espècies diferents a la humana.

Símbol del Veganarquisme; combina la 'V' de vegà amb l'A d'anarquisme.[1]

Terminologia i Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Els termes "moviment d'alliberament animal" i "moviment de defensa animal" són, en general, usats com a equivalents, però el terme "moviment de defensa animal" és més ampli, ja que inclou a organitzacions i activistes benestaristes, aquests últims no propendeixen per l'abolició total de l'especisme sinó pel millorament de les condicions de vida dels animals.

Tots els seguidors del moviment d'alliberament animal pensen que els animals tenen necessitats bàsiques i interessos que mereixen reconeixement i protecció, no obstant això poden ser dividits en tres amplis sectors: d'una banda, els defensors dels drets dels animals asseguren que aquests interessos bàsics posicionen als animals com a subjectes de dret; tal com proposa la filosofia de Tom Regan i de Gary Francione. D'altra banda, els utilitaristes no creuen que els animals posseeixin drets per se, però argumenten que com tenen la facultat de sentir dolor,[2] Aquí trobem, per exemple, el famós treball del filòsof Peter Singer. Finalment, els activistes antiestatistes i anarquistes-vegans com Steve Best refusen emprar vies exclusivament legalistes per posar-li fi a l'especisme, igualment denuncien el sexisme de moltes organitzacions animalistes i la seva desídia per enfrontar altres tipus de discriminacions, subordinacions i opressions associades a l'Estat, al capitalisme, a la raça/racialització, etc.

Característiques del moviment[modifica | modifica el codi]

Pòster del grup Persones pel Tracte Ètic dels Animals contra l'ús dels óssos per a la diversió humana.
Cabres preses de l'antic laboratori militar de QinetiQ pel Front d'Alliberament Animal el juliol de 2006.

Els integrants del moviment d'alliberament animal habitualment boicotegen indústries que usen animals. Majoritàriament granges industrials[3] que produeixen carn, làctics i ous als països desenvolupats. El transport d'animals de granja cap a l'escorxador ha estat en els anys recents un dels principals blancs d'aquests grups, particularment al Regne Unit i a Escandinàvia.

La gran majoria dels activistes del moviment d'alliberament animal adopten algun tipus d'alimentació vegetariana, tendint a l'alimentació vegetariana estricta (sense productes d'origen animal) que promou el veganisme[4] i no usen roba feta amb pell animal com a sabates i jaquetes de cuir, ni productes que continguin subproductes animals o ingredients que hagin estat provats en animals. Els boicots dedicats a una empresa en particular també són comunes, la corporació Procter & Gamble, per exemple, prova alguns dels seus productes en animals, la qual cosa provoca que molts activistes no consumeixin els seus productes en general doncs no volen recolzar les experimentacions de cap manera, encara que sigui indirecta.

Així mateix molts activistes es dediquen a educar i persuadir al públic. Algunes organitzacions, com Persones pel Tracte Ètic dels Animals (PETA), fan això captant l'atenció mediàtica, comunament amb protestes cridaneres o propaganda per obtenir la cobertura dels grans mitjans de comunicació.

Entre els moviments nord-americans hi ha una tendència a destinar tots els recursos amb l'objectiu de promocionar l'alimentació 100% vegetariana, no obstant això diverses organitzacions pensen que l'èmfasi en l'alimentació és un inconvenient i prefereixen concentrar-se en altres punts. Grups com Vegan Outreach i Compassion Over Killing dediquen el seu temps a exhibir les pràctiques de les granges industrials publicant informació per als consumidors i organitzant investigacions encobertes.

Un nombre cada vegada més elevat d'activistes es dediquen a l'acció directa, això, en general, inclou el rescat d'animals dels llocs infiltrats, o dany a la propietat. Moltes de les tècniques d'aquests activistes van ser desenvolupades per britànics com Barry Horne. En aquest sentit, el Regne Unit ha cridat l'atenció per l'"extremisme" que hi mostra el moviment, i per la seva influència sobre la resta del món; Patti Strand del grup americà National Animal Alliance li va dir a la BBC: "El moviment d'alliberament animal amb el qual tractem a Estats Units és una aportació directa del Regne Unit".[5]

El Front d'Alliberament Animal és considerat com una amenaça terrorista pel FBI. Més de mil atacs en un any, solament en el Regne Unit, van causar pèrdues materials de prop de 2,6 milions de lliures esterlines, fent que alguns experts declaressin que la "defensa animal" ara encapçala la llista de promotors de violència en aquest país.[6] Molts grups benestaristes condemnen els atacs, mentre algunes organitzacions defensores dels drets dels animals com PETA els recolzen.[7] El Front d'Alliberament Animal sosté que el seu moviment és de naturalesa no violenta, ja que "els activistes prenen totes les precaucione necessàries per a no fer mal cap animal (humà o d'altra classe)",[8] la qual cosa és un dels punts clau de les seves bases ètiques.

També ha crescut el número de ""rescats oberts", en els que els activistes ingr3essen en diferents llocs per a alliberar animals sense amagar la seva identitat. Els rescats oberts els duen a terme activistes compromesos que anirien a la presó si fossin perseguits , però gairebé cap granger ha presentat càrrecs.[9]

Altres activistes han utilitzat el xantatge i activitats il·legals, com la campanya d'intimidació per a tancar la granja Darley Oaks (dedicada a la cria de cobaies per a investigacions biomèdiques i proves farmacològiques), que emprava correu amenaçant, trucades malicioses, amenaces falses de bombes, atacs incendiaris i destrucció de la propietat, arribant al punt de robar les restes de Gladdys Hammond, sogra de l'actual propietari de la granja.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dominick, Brian. Animal Liberation and Social Revolution: A vegan perspective on anarchism or an anarchist perspective on veganism, Critical Mess Media, 1995.
  2. Stewart, Noel. «6». A: Ethics: An Introduction to Moral Philosophy, p. 114. «By now, there should be enough evidence to convince all but die-hard sceptics that [non-human] animals do really feel pain and pleasure.» («Ja n'hauria prou proves per convèncer tothom excepte els escèptics obstinats que els animals [no-humans] de debò senten el dolor i el plaer.» 
  3. Cruelty to Animals: Mechanized Madness, GoVeg.com.
  4. Singer, Peter. Animal Liberation, second edition, Random House, 1975; this edition 1990, p. 160ff.
  5. Cox, Simon & Vadon, Richard. "How animal rights took on the world", BBC Radio 4, retrieved June 18, 2006.
  6. Animal rights, terror tactics - BBC News
  7. "Beauty and the beasts", The Observer, August 1, 2004.
  8. Credo/Guide - Animal Liberation Front.com
  9. Anti-terror law 'could trap animal extremists', The Telegraph, 25th October 2005.
  10. Guinea pig farm's family targeted - BBC NEWS

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]