Moviment de Pioners Vladimir Lenin
| Moviment de Pioners Vladimir Lenin | |
|---|---|
 |
|
| Eslògan | Всегда готов (Sempre a punt!) |
| Fundació | 19 de maig de 1922 |
| Dissolució | 1991 |
| Integrat dins | * Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Publicació oficial | Pionerskaia Pravda |
| Ideologia | Socialisme, Comunisme, Marxisme-Leninisme |
El Moviment de Pioners Vladimir Lenin (rus Всесою́зная пионе́рская организа́ция и́мени В. И. Ле́нина; transliterat Vsesoyuznaya pionerskaya organizatsiya imeni V. I. Lenina ), també anomenat Moviment de Joves Pioners de la Unió Soviètica va ser una organització juvenil de la Unió Soviètica, dirigida als nens entre 10 i 15 anys, que existí entre 1922 i 1991.
Provenia de l'escoltisme, però diferia d'aquest en aspectes essencials: el sistema era que tot l'abraçava la naturalesa de l'estat, i estava dirigit a l'adoctrinament ideològic dels infants i a la seva educació com a ciutadans, absolutament lleial al Partit Comunista i a l'Estat Soviètic. Formava part de l'estructura i estava gestionat pel Comitè Central del Komsomol.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els orígens dels Pioners cal buscar-lo en el moviment escolta. Al 1917 a Rússia existia una xarxa relativament àmplia d'organitzacions escoltes, sumant uns 50.000 membres. Durant la Guerra Civil es dedicaren a la recerca dels nens del carrer, organitzant unitats infantils de milícia, a més de dedicar-se al treball social. Al mateix temps, als territoris controlats pels bolxevics, el moviment es dividí en diverses àrees: així, mentre que a Moscou Vladimir Popov intentà mantenir-se fidel als principis tradicionals de Baden-Powell, a algunes ciutats (Petrograd, Kazan i d'altres) adoptaren noms com "Germans del Bosc" o "Guardaboscos", finalment començaren a aparèixer tendències bolxevics. El seu portaven més preeminent era un cap escolta de la RSFS de Rússia, Inocenci Júkov, que demanà un "codi de cavalleria mundial i de fraternitat escolta basada en el treball, el joc, l'amor vers l'altre i cap al món", reclamant una cooperació més estreta amb la Unió de Joves Comunistes.
Després de la Revolució d'Octubre de 1917, l'escoltisme a Rússia va quedar sota control bolxevic, la qual cosa promouria la creació d'organitzacions seguint el model escolta però ideològicament alterades, com el ЮК (Юные Коммунисты, Joves Comunistes), i d'altres.
Durant la Guerra Civil Russa, la majoria dels i molts escoltes van lluitar al Moviment Blanc contra l'Exèrcit Roig. Aquests escoltes que no van voler acceptar el nou sistema soviètic o bé van haver d'exiliar-se (com Òleg Pantiukhov i d'altres) o bé van passar a la clandestinitat. Però l'escoltisme clandestí no va durar molt de temps. El Komsomol lluità persistentment contra les restes del moviment. Entre 1918 i 1920, durant el segon, tercer i quart Congrés de la Joventut Comunista de Totes les Rússies (Российский коммунистический союз молодёжи, o Rossiyski kommunistitxeskiy soïuz molodioji) es decidí erradicar el moviment escolta[1] i crear una organització de tipus comunista, que aixoplugaria la joventut soviètica sota del seu paraigua. Aquesta organització, a més, adoctrinaria els nens d'acord les ensenyances comunistes. [2]
En nom del govern soviètic, Nadejda Krúpskaia, esposa de Lenin i Comissaria del Poble per a l'Educació, va ser una de les principals contribuïdores a la causa del moviment. Al 1922 va escriure un assaig titulat "La Unió Russa dels Joves Comunistes i l'Escoltisme". Els caps de la Unió de Joves Comunistes mostraven una actitud negativa vers els escoltes, i van agafar aquesta proposta amb cautela; però després d'una reunió a l'oficina Krupskaia del Komsomol Central el 29 de novembre de 1921 per discutir "l'ús de l'escoltisme per a l'educació dels joves treballadors i els infants" rebé un encàrrec especial; presentant-se un informe detallat, i el 10 de desembre va rebre l'aprovació, començant-se a preparar l'organització. A inicis de 1922 l Però van ser els caps escoltes que quedaven que donaven suport al Komsomol i a l'Exèrcit Roig, com Innokenti Júkov i d'altres al voltant dels "Germans del foc" de Nikolai Fatianov, que li donaren el nom de "Pioner" i convenceren el Komsomol que mantingués el lema escolta "Estigueu preparats!" i l'adaptaren a "Sempre a Punt!", com a lema i crida de l'organització. [3]
Símbols, atributs, rituals i tradicions [modifica]
Els símbols principals dels Joves Pioners eren la bandera roja, l'estendard, el mocador de coll vermell de Joves Pioners i la insígnia de l'organització.
Els atributs eren: la corneta, el tambor i l'uniforme de l'organització (amb les insígnies de rang).
La Promesa Solemne [modifica]
El dia en que un nen s'unia al Moviment de Pioners havia de recitar la següent Promesa Solemne davant d'un grup de companys Pioners. Després de fer-ho, el nou membre rebia el mocador escarlata d'un Pioner més antic i, així, esdevenia un membre de ple dret de l'organització:
|
Jo, (cognom, nom), unint-me als rangs del Moviment de Pioners de Tota la Unió Vladimir Ílitx Lenin, en presència dels meus camarades prometo solemnement: amar i estimar apassionadament la meva Mare Pàtria, viure com el gran Lenin ens ordenà, i com el Partit Comunista ens ensenya, d'acord al que exigeixen les lleis dels Pioners de la Unió Soviètica[4] |
Я, (фамилия, имя), вступая в ряды Всесоюзной пионерской организации имени Владимира Ильича Ленина, перед лицом своих товарищей торжественно обещаю: горячо любить и беречь свою Родину, жить, как завещал великий Ленин, как учит Коммунистическая партия, как требуют Законы пионеров Советского Союза |
Referències [modifica]
- ↑ Història del moviment escolta (rus)
- ↑ Lewis Stegelbaum and Andrei Sokolov, Stalinism As A Way Of Life, p374 ISBN 0-300-08480-3
- ↑ Sebastian Waack: Lenins Kinder: Zur Genealogie der Pfadfinder und Pioniere in Russland 1908-1924. wvb, Berlin 2008. ISBN 978-3-86573-356-6 (alemany)
- ↑ Versió de 1986
