Moviment pels Drets i les Llibertats
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ДПС  | ||||
| Tipus | Partit polític búlgar | ||||
| Ideologia política | Liberalisme, Centre polític, Turcs de Bulgària | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1990 | ||||
| Fundador | Ahmed Dogan (en)  | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Mustafa Karadayı | ||||
| Afiliació europea | PLDRE | ||||
| Representació | 38 escons al Parlament búlgar | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.dps.bg | ||||
El Moviment pels Drets i les Llibertats (búlgar Движение за права и свободи, Dvizhenie za prava i svobodi, turc Hak ve Özgürlükler Hareketi) és un partit polític centrista dels turcs de Bulgària. El MDL és membre de la Internacional Liberal i es considera un partit liberal, igual que el Partit Popular Suec (partit dels suecs de Finlàndia). Ha estat liderat per Ahmed Dogan des del seu establiment oficial, el 4 de gener de 1990.
Història
1985-1989
El partit va començar com a una organització en la dècada de 1980, amb el nom de Moviment Nacional Turc Llibertat (Türk Millî Kurtuluş Hareketi) com a resposta a la política portada a terme per Tòdor Jívkov de bulgarització forçada de la minoria turca al país.
Després de 1989
El Moviment per Drets i Llibertats va obtenir a les eleccions de 2001 el 7,5% del total de vots, és a dir, 21 dels 240 escons de l'Assemblea Nacional. A continuació, va formar part del govern liderat per l'exrei de Bulgària Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha del Moviment Nacional Simeó II.
A les eleccions del 25 de juny de 2005, el seu pes electoral es va incrementar, arribant al 13,7% dels vots i a 33 escons. Va continuar integrant el govern com a part d'una coalició liderada per Serguei Staníxev. A les eleccions de 2007 al Parlament Europeu va obtenir el 20,26% dels sufragis i 4 eurodiputats dels 18 en joc. Dos dels eurodiputats electes pel partit (Mariela Baeva, Vladko Panayotov) són d'ètnia búlgara. A les eleccions legislatives búlgares de 2009 va augmentar al 14,45% i va obtenir 34 escons.
Controvèrsies
Naturalesa ètnica
El 8 d'octubre de 1991, 93 membres de l'Assemblea Nacional búlgara -pràcticament tots els afiliats a l'antic Partit Comunista Búlgar- van sol·licitar a la Cort Constitucional que declarés inconstitucional el MDL, citant l'article 11.4 de la Constitució, que explícitament prohibeix l'existència de partits polítics "formats sobre bases ètniques, racials o religioses". El 21 d'abril de 1992 la Cort va rebutjar la petició i va afirmar la constitucionalitat del MDL.
A pesar d'això, i que el MDL ha estat des de llavors legalment parteix de la vida política búlgara, alguns ultranacionalistes búlgars, i particularment l'ultradretà Unió Nacional Atac, continuen afirmant que és inconstitucional per estar compost principalment per persones d'ètnia turca. No obstant això, l'estatut del MDL establix clarament que és "una organització pública i política independent, fundada amb el propòsit de contribuir a la unitat de tots els ciutadans búlgars". Addicionalment, partidaris del MDL argumenten que prohibir partits polítics per raó de la seva composició ètnica constituïx un cas de discriminació ètnica i contravé la legislació europea, en particular l'Acord Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, del que Bulgària és signatari. A més, a pesar d'una prohibició constitucional similar, els partits religiosos, tals com la Coalició Cristiana Búlgara, han competit en eleccions parlamentàries des de 1997, i de nou en 2005, sense que això produís cap oposició en mitjans polítics. Más recentment, Antonina Zheliazkova, directora del Centre per les Relacionis Interétniques a Sofia, va elogiar Ahmed Dogan per haver declarat que estava treballant fortament per a obrir el partit a tots els ciutadans, i va exhortar als partidaris del MDL a sentir-se lliures de votar per partits no-ètnics.
Altres faccions polítiques turques
Actualment hi ha tres altres petites faccions polítiques turques que s'oposen a les polítiques del MDL. Aquests grups -que s'han unit per a formar la Lliga Democràtica Balcana- són el Moviment de la Dreta Democràtica (DDK), liderat per Osman Oktay; el Partit per la Democràcia i la Justícia (PDS), dirigit per Nedim Gencev; i la Unió dels Turcs Búlgars (SBT), encapçalada per Seyhan Türkkan. No obstant això, aquests moviments, igual que el Moviment Nacional per Drets i Llibertats, membre d'una coalició socialdemòcrata (Coalició Rosa), van fracassar en obtenir representants electes, fins i tot a través de coalicions amb partits no ètnics, mentre que el MDL s'ha convertit en el tercer partit polític de Bulgària a les eleccions legislatives búlgares de 2005, i va formar part de la coalició de govern al costat del Partit Socialista Búlgar i del Moviment Nacional Simeó II.
Manipulant els vots
El MDL ha estat severament criticat per la Unió Nacional Atac, així com per la majoria dels partits de dreta, com Demòcrates per una Bulgària Forta i la Unió de Forces Democràtiques, i fins i tot pels seus socis de coalició del Moviment Nacional Simeó II, per haver manipulat vots en les eleccions de juny de 2005. No obstant això, les al·legacions que persones d'ètnia turca haurien vingut a votar a Bulgària al seu domicili permanent i després haurien retornat a Turquia a votar amb els seus passaports, no van poder ser "verificades o confirmades" per observadors internacionals, la valoració dels quals de l'elecció fou que aquesta havia estat lliure i neta. Els observadors internacionals estaven de fet més preocupats perquè "la restricció en l'ús de les llengües minoritàries podria ser considerada un obstacle per a la plena participació política de les persones que pertanyen a comunitats minoritàries" i per "els esforços unilaterals encapçalats pel govern per a incrementar la participació electoral" entre les persones d'ètnia búlgara.
Un partit liberal que s'oposa a una privatització
Al febrer de 2005 el MDL es va oposar a la privatització de la més gran companyia tabaquera de Bulgària, Bulgartabak, mesura que rebia suport del govern i la Unió Europea, sobre la base que la indústria tradicionalment emprava a persones d'ètnia turca. La crisi resultant va conduir a la renúncia de la viceprimera ministra Lidia Shuleva.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment pels Drets i les Llibertats |