Moviment per la unificació de Romania i Moldàvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els territoris romanès i moldau.

El moviment per la unificació de Romania i Moldàvia va néixer a tots dos països després de la revolució romanesa de 1989 i de la política de glasnost de la Unió Soviètica. Les persones que defensen aquest moviment se solen anomenar unionişti o unionistes, i a Moldàvia els contraris a aquesta idea es diuen moldovenişti o moldovenistes.[1] La diferència entre aquest tipus d'unionisme i l'irredemptisme que caracteritza el Partit de la Gran Romania és que els segons ignoren totalment qualsevol mena de compromís internacional de Romania i reclamen que se'ls retornin els territoris de més enllà de les fronteres de Romania i Moldàvia, encara que la presència de romanesos sigui purament testimonial. Per contra, els unionistes, que s'agrupen en organitzacions com ara Noii Golani, Desteptarea o el moviment Basarabia - Pământ Românesc, limiten les seves aspiracions a la integració de tots dos estats.

Context històric[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Moldàvia
Mapa d'un Estat romano-moldau unificat tal com el defensa el moviment unionista.

Bessaràbia havia format part del Principat de Moldàvia fins que se la va annexionar l'imperi Rus, el 1812. Durant la Revolució Russa del 1917, Bessaràbia es va declarar independent i l'any següent el Sfatul Ţării (l'assemblea nacional, acabada de crear) va votar a favor de la unió amb Romania.

El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, Romania va accedir a l'ultimàtum de l'URSS i va cedir la regió a la Unió Soviètica, que la va incorporar a la República Socialista Soviètica de Moldàvia; tot seguit va començar una campanya per crear una identitat ètnica moldava (moldovianisme) diferent de la dels romanesos, considerats per la propaganda oficial «opressors capitalistes».[2]

La política oficial de la Unió Soviètica també considerava que el romanès i el moldau eren dues llengües diferents, i per reforçar la distinció el moldau va passar a escriure's amb un alfabet ciríl·lic especial (l'alfabet moldau), derivat de l'alfabet rus i diferent de l'alfabet que fa servir el romanès, que utilitza una adaptació de l'alfabet llatí.[3]

Primers anys del moviment (1990-1992)[modifica | modifica el codi]

El setembre del 1989, amb la liberalització de la Unió Soviètica, el Parlament de Moldàvia va declarar el moldau llengua oficial i va defensar l'existència d'una «identitat lingüística moldavo-romanesa».[4]

El 6 de maig del 1990, Romania i la República Socialista Soviètica de Moldàvia van aixecar les restriccions a la circulació entre tots dos territoris, i centenars de persones van travessar el riu Prut, que delimitava la frontera entre els dos països.[5] Aquesta decisió va despertar l'esperança —especialment a Romania, però fins a un cert punt també a Moldàvia— que la reunificació seria possible,[6] però la política promoscovita del president romanès Ion Iliescu va refredar les expectatives a totes dues bandes de la frontera i va dificultar l'acostament.[7]

El febrer del 1991, en un discurs al Parlament romanès, Mircea Snegur, el president moldau, va parlar de la identitat comuna de tots dos pobles referint-se als «romanesos de banda i banda del riu Prut» i a les «sagrades terres romaneses ocupades pels soviètics». El juny del 1991, Snegur va dir que Moldàvia avançava cap a la reunificació amb Romania, i va afegir que la Unió Soviètica no es preocupava gaire d'impedir-ho.[8]

Després de declarar-se independent, el 27 d'agost del 1991, Moldàvia va adoptar com a bandera la tricolor romanesa amb l'afegitó d'un escut moldau. «Deşteaptă-te, române!», l'himne nacional romanès, també va ser adoptat com a himne moldau.[6] Però la possibilitat d'incorporar-se a Romania ben aviat va provocar dissensions dins el Front Popular de Moldàvia, un antic moviment opositor que havia arribat al poder, i va acabar provocant que Mircea Snegur i els seus simpatitzants deixessin el partit l'octubre del 1991.[9]

Bona part dels escriptors i dels intel·lectuals moldaus defensaven la unificació i volien «retrobar-se amb la mare Romania»,[10] tot i que era una reivindicació amb poc suport popular, ja que més del 70 per cent dels moldaus la rebutjaven, segons algunes enquestes d'opinió publicades el 1990.[11] Transnistria va fer servir el moviment per la unificació amb Romania com a excusa per declarar-se independent.[11]

Final dels 90 i principi dels 2000[modifica | modifica el codi]

L'entusiasme inicial dels moldaus es va anar apaivagant, i des del 1993 el país es va anar distanciant de Romania. La Constitució adoptada el 1994 feia servir l'expressió «llengua moldava» en lloc de «romanès» i canviava l'himne nacional, que passava a ser el Limba noastră. El 1996 el president moldau, Mircea Snegur, va intentar que la llengua oficial passés a ser el romanès, però el Parlament del país ho va refusar en considerar-ho una manera de «promoure l'expansionisme romanès».

El 2003 es va arribar a un «Pacte Nacional», molt similar al moldovenisme de l'època soviètica, que proclamava que els moldaus (les persones que parlen la llengua moldava) són un poble diferent dels romanesos, que són descrits com una minoria ètnica de Moldàvia.[12]

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Fins fa poc, la unió de Romania i Moldàvia es considerava improbable, a causa de la falta d'interès de tots dos països. A Romania, tot i que la majoria de partits polítics donen un suport tebi a la idea, si més no en teoria, de fet es considera que la unificació suposaria una càrrega per a l'economia romanesa, ja que actualment Moldàvia és un dels països més pobres d'Europa. A més, Romania es va incorporar a la Unió Europea el 2007, i tot i que darrerament la seva política exterior tendeix a donar suport a Moldàvia, bona part dels analistes polítics qüestionen que aquest darrer país estigui preparat i hagi fet prou progressos per tirar endavant la unificació.

Manifestació a Chişinău el gener del 2002. El text de la pancarta, favorable a la unificació, diu: «Poble romanès. Llengua romanesa».

Pel que fa al govern de Transnístria, defensa que qualsevol unificació de Moldàvia amb Romania ha d'incloure només la part de Moldàvia que s'estén fins al riu Dnièster. A l'altra riba del riu, Transnístria refusaria qualsevol forma d'unió amb Romania. Les posicions favorables a la unificació de tots tres territoris no es tenen en compte.

Abans del 2005, a Moldàvia, a part del nou Moviment Unionista de la República de Moldàvia, l'única formació que defensava activament la unificació era el Partit Popular Democristià, tot i que és una posició força qüestionable des del moment que a partir del 2005 el partit va començar a col·laborar amb els comunistes moldaus. Arran d'aquest canvi en la política nacional, es va crear una nova formació, el Partit Liberal Nacional (Partidul National Liberal),[13] que, emmirallant-se en el partit romanès del mateix nom, defensa una unió laxa amb Romania i la integració a la Unió Europea. A les eleccions de l'abril del 2009, aquesta nova formació es va presentar coaligada amb el Moviment d'Acció Europea, però la força resultant, el Moviment Social Polític d'Acció Europea, amb prou feines va superar l'1% dels vots.[14]

Mapa d'una hipotètica unificació de Romania i la República de Moldàvia: La proposta Belkovski, que exclou Transnístria.

L'any 2004, el diari romanès Ziua va publicar una sèrie d'articles afirmant que un diplomàtic rus havia proposat al govern romanès un pla que, segons ell, "venia del president Putin", que unificaria la riba oest de Moldàvia amb Romania a canvi del reconeixement romanàs de la independència de Transnistria. El president Putin no ha confirmat ni desmentit les afirmacions del diari romanès. En qualsevol cas, periodistes i acadèmics romanesos van desestimar el pla immediatament, ja que no tractaria la qüestió de la ciutat de Tighina (en territori moldau però sota control de Transnistria) ni de com Russia aconseguiria convèncer Moldàvia, estat sobirà i independent, per unir-se a Romania.

In January 2006, the Romanian president, Traian Băsescu declared that he strongly supports the Moldovan bid for joining the European Union and that "Romania's minimal policy is that the unification of the Romanian nation would be done within the EU". Interpretations of the word "minimal policy" have led some to believe that the current Romanian administration also has a maximal policy to formally unite the two countries.

According to a March 2006 poll in Romania, 51% of Romanians support a union with Moldova, 27% are against, and another 10% declined to answer[1]. Also, of those supporting the union, 28% support a union with Moldova, including Transnistria, while the rest of 16% support a union without Transnistria.[15]

In July 2006, the Romanian president, Traian Băsescu, said that he had made a proposal of union to the Moldovan president, Vladimir Voronin, enabling Romania and Moldova to join the EU together. The offer, however, had been refused and Băsescu said that he would respect this decision and that Romania would help Moldova find its own way to integrate with the EU. [16]

Dual citizenship[modifica | modifica el codi]

In the autumn of 2006, the Unionist movement has gained some momentum as the subject was more regularly discussed in prominent Romanian language newspapers and as many Moldovans have applied for Romanian passports in August and September 2006, alone.[17] Meanwhile, between 1991 and 2006, 95,000 Moldovans have obtained Romanian citizenship.[18] According to Romanian president Traian Băsescu, by the end of 2006, 530,000 demands from Moldovan citizens have been written, requesting Romanian citizenship [2]. Băsescu has also mentioned that the real number is higher as many of these demands are signed by not just one person but in many cases by entire families.[19] In a subsequent televised interview, Băsescu further explained that so far, based on the over 500,000 demands, about 800,000 Moldovans have requested Romanian citizenship and that it is estimated that by the end of 2007, this number will increase to 1,500,000, which is almost 50% of República de Moldàvia's population. [20] . However, it is important to note that requesting Romanian citizenship does not automatically infer one's Unionist view. Hence, it is unclear whether the relationship between the citizenship demands and Unionism is a strong one or whether there are other causes for Moldovans seeking Romanian citizenship. In 2007, the President of Moldova declared in an interview that the two languages are identical, but said that Moldovans should have the right to call their language for Moldovan. Oleg Serebrean, the leader of the Social-Liberal political party, declared that if the Moldovans and the Romanians decided to unite, neither the United States nor Russia could put a stop to such a union.[21]

Consequences[modifica | modifica el codi]

The economic consequences of unification are not insignificant. In figures, the possible results of unification would be:

Country Population[22] Area Density GDP[23] GDP/capita
Romania 21,489,000 238,391 km² 91 $264.0 B $12,285
República de Moldàvia 3,386,000 33,843 km² 111 $10.720 B $3,166
Romania/Moldova Union 24,875,000 272,234 km² 94 $274.72 B $11,044

An October Cotidianul article, putting the cost of union at US$30-35 billion[24] brought a negative response from the Romanian pro-union newspaper Ziua [3], as well as from two prominent Moldovan newspapers, Timpul [4] and Jurnal de Chişinău [5], which in essence blamed the original Cotidianul editors for exaggerating the cost itself as well as superficially limiting the cost of union to a material dimension.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Unionistii trebuie pedepsiti din toate punctele de vedere!», Ziarul de Garda, 20 de juliol del 2006 (romanès)
  2. Mackinlay, p. 135
  3. Mackinlay, p. 140
  4. Legea cu privire la funcţionarea limbilor vorbite pe teritoriul RSS Moldoveneşti Nr. 3465-XI din 1.9.1989 (Llei per la qual es regula l'ús de les llengües que es parlen al territori de la República de Moldàvia), publicada a Veştile, 9/217, 1989.
  5. «Podul de flori peste Prut. Punţi de simţire românească», a România Liberă, 8 de maig del 1990.
  6. 6,0 6,1 Mackinlay, p. 139
  7. Martha Brill Olcott, «The Soviet (Dis)Union», a Foreign Policy, núm. 82 (primavera del 1991), p. 130.
  8. «Moldavians seek to unite with Romania», a The Independent, 4 de juny del 1991, p. 12.
  9. George Berkin, «Secession blues», a National Review, 9 de setembre del 1991.
  10. King, p. 345
  11. 11,0 11,1 John B. Dunlop, «Will a Large-Scale Migration of Russians to the Russian Republic Take Place over the Current Decade?», a International Migration Review, vol. 27, núm. 3. (tardor, 1993), pp. 605-629.
  12. (romanès) «Concepţia politicii naţionale a Republicii Moldova», al lloc web del Parlament moldau
  13. http://www.pnl.md/ Web del Partit Nacional Liberal romanès (última visita: 13 de desembre del 2011)
  14. http://www.e-democracy.md/elections/parliamentary/2009/results/
  15. Cotidianul. "Unirea cu Moldova", 23 January 2006
  16. "Băsescu şi-a dezvăluit planul unionist secret", in Evenimentul Zilei, 3 July 2006
  17. (romanès) Varujan Vosganian, Cat ne costa idealul reintregirii? (How much does the ideal of reintegration cost us?), Ziua, 5 October 2006
  18. http://www.bbc.co.uk/romanian/news/story/2007/01/070105_moldova_romania_analiza.shtml
  19. http://www.bbc.co.uk/romanian/news/story/2007/01/070116_moldova_basescu_vizita.shtml
  20. http://www.curentul.ro/curentul.php?numar=20070205&art=49718
  21. Politician moldovean: Unirea Moldovei cu Romania ar putea avea loc in 2009
  22. July 2005 est. CIA Factbook
  23. Based on purchasing power parity, 2007 est. IMF est.
  24. "Câţi bani ne-ar costa unirea cu Basarabia" (How much money would the union with Bessarabia cost us), in Cotidianul

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lenore A. Grenoble (2003) Language Policy in the Soviet Union, Springer, ISBN 1-4020-1298-5
  • John Mackinlay, Peter Cross (2003) Regional Peacekeepers United Nations University Press ISBN 92-808-1079-0
  • Charles King, "Moldovan Identity and the Politics of Pan-Romanianism", in Slavic Review, Vol. 53, No. 2. (Summer, 1994), pp. 345-368.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]