Moviments migratoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ésser humà, igualment com d'altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residència fins a un altre. Segons el punt de vista, es parla d'emigració (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment.

El volum d'una població concreta no depèn únicament de la relació entre natalitat i mortalitat. Les societats són obertes i dinàmiques, per tant poden créixer o decréixer en funció de la migració.

El moviment migratori donada l'estructura política, permet concreta un punt de partida, d'on s'emigra, d'on la persona és considerada emigrant, hi un destí, on s'immigra. El conjunt de moviments migratoris es concreta politicament en Migracions internacionals.

A la destinació, la persona és considerada immigrant, el qual pot variar en funció de les característiques de la població i les seves necessitats.

Les migracions per elles mateixes no són bones ni dolentes, sinó que el resultat dependrà de l'ús que se’n faci, de la capacitat d'acollida del país o regió i de la manera com els immigrants s'integrin al cos social on arriben.

Períodes històrics[modifica | modifica el codi]

Les migracions històriques es divideixen grans períodes:

  • Migracions tempranes: van donar lloc a les diferents espècies d'homínid i a les races humanes.
  • Migracions neolítiques: van originar els diferents pobles (com les migracions dels indoeuropeus)
  • Migracions medievals i modernes: van formar la majoria dels Estats actuals
  • Migracions per la Revolució Industrial: van suposar l'èxode del camp a la ciutat dins els països
  • Migracions contemporànies: desplaçaments de països subdesenvolupats a països desenvolupats

Tipus[modifica | modifica el codi]

Podem diferenciar diversos tipus de migracions:

Causes[modifica | modifica el codi]

Hi ha hagut migracions des de sempre, de fet són una de les causes del procés d'hominització. La migració pot estar causada per diversos motius: econòmics, polítics, estacionals... Quan una persona ha marxat de casa seva involuntàriament (per les guerres, canvis de govern, fam, etc.) però no s'ha establert en un altre lloc, es parla de desplaçat o refugiat. El nomadisme és un sistema de vida de migracions estacionals segons els recursos disponibles per a la subsistència.

  • Situacions crítiques del país d'origen produïdes per causes naturals (terratrèmols, inundacions, ...)
  • Situacions de conflicte bèl·lic i polític (produït per l'home)
  • Factors econòmics i de treball (existència d'un índex d'atur molt elevat, esperança d'un salari i un nivell de vida millors,...)
  • Motius socio-culturals (necessitat de llibertat, atracció per altres zones, ...)

Punts forts[modifica | modifica el codi]

  • En el país d'acollida a nivell empresarial es poden pagar salaris més baixos, per l'increment de la mà d'obra
  • Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per les persones del país o zona d'acollida
  • Pels països d'origen és una arribada de divises.
  • Disminueixen els problemes socials en els països d'origen

Punts febles[modifica | modifica el codi]

  • Increment de problemes socials en el país d'acollida. En alguns casos es desenvolupen situacions de racisme i xenofòbia.
  • Per al treballador del país d'acollida comporta un descens de salari.
  • Risc que una concentració massiva d'immigració porti a una exclusió per ella mateixa
  • Creació de polítiques integradores per a què les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.
  • La incorporació massiva de nous residents poden posar en perill la pròpia identitat del país o zona.
  • L'arribada massiva a una zona pot arribar a saturar els serveis sanitaris, públics i higiènics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diversos autors. Immigració. Nadala 2007. Fundació Lluís Carulla
  • Diversos autors. Intercambio. Editorial Vicens Vives. Edició 1979