Mozi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mozi (en xinès 墨子, pinyin Mòzǐ, Wade-Giles Mo Tzu, llatinitzat com a Micius, "mestre Mo"), de nom veritable Mo Di (墨翟) (vers el 480 aC - vers el 381 aC), va ser un pensador xinès a l'origen de l'escola anomenada moïsme i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.

Segons la historiografia tradicional xinesa, al principi va adherir al confucianisme, compartint amb aquesta escola la recerca de la pau i el benestar social i la urgència de restablir la "gran harmonia" dels Temps Antics. Ràpidament, però, va rebutjar-la criticant-ne el seu vessant luxós: considerava que molts dels ritus preconitzats, com els funeraris i de dol, eren massa cars i nocius per a la col·lectivitat, i també va criticar les despeses exagerades dels governants i les generades per les guerres.

Més pragmàtic que Confuci, va desenvolupar un corrent de pensament que preconitzava la sobrietat, l'amor universal i la pau, situant la utilitat com a eix central, és a dir, considerant com a just allò que és útil per al poble (allò que beneficia a la majoria és bo, allò que només beneficia a la minoria no ho és). El seu ideal era el d'una societat regida per l'interès general, basada en una norma objectiva i igualitària que només tingués en compte les necessitats vitals.

Si bé la seva escola va rivalitzar seriosament amb el confucianisme durant 200 anys, quan aquest darrer corrent va ser erigit en doctrina oficial de l'Estat amb els Han, Mozi va passar completament a l'oblit, sent redescobert només al segle XX.

El seu discurs i els seus orígens modests han fet que certs historiadors marxistes el considerin com un heroi del proletariat, precursor del pensament comunista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hi ha poques dades verificables sobre la seva vida. Hauria nascut a l'estat de Lu, com Confuci, d'origen aparentment modest segurament eixit de l'àmbit dels artesans, ja que sovint les seves analogies utilitzen la terminologia d'aquest grup social. D'altres teories el fan pertànyer a la classe dels experts en arts marcials (xie), degut als seus coneixements en estratègia. Hauria ostentat breument un càrrec públic i coneixia l'enginyeria (especialment militar); més endavant va viatjar a través del país, oferint els seus serveis a diferents senyors feudals i propagant així el seu ensenyament. Aferrissadament hostil al luxe i al lleure, hauria viscut d'una manera extremadament modesta i frugal, menyspreant fins i tot l'ús de la música.

Comparat amb l'elegància de l'escriptura confuciana, el seu estil era rústec i laboriós, però alhora utilitzava conceptes pragmàtics i racionals, introduint així un rudiment de lògica dins del pensament xinès.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Les textes fondateurs de la pensée chinoise, Le Point n° 13 (Hors-série), mars-abril 2007.
  • Introducció al pensament xinès (Apunts de masters IBEI) per Seán Golden.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mozi Modifica l'enllaç a Wikidata