Mr. Skeffington

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mr. Skeffington

Fitxa tècnica
Direcció: Vincent Sherman
Direcció artística: Robert Haas

Producció: Philip G. Epstein
Julius J. Epstein

Guió: Philip G. Epstein
Julius J. Epstein

Música: Franz Waxman

Fotografia: Ernest Haller

Muntatge: Ralph Dawson

Vestuari: Orry-Kelly

Dades i xifres
País: Estats Units
Gènere: Drama
Duració: 145 m

Companyies
Productora: Warner Bros.

Pàgina sobre “Mr. Skeffington a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Mr. Skeffington és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent Sherman i estrenada l'any 1944.

Argument[modifica | modifica el codi]

Fanny Trellis (Bette Davis), reina de la bellesa de Nova York, rep la inesperada visita de Job Skeffington (Claude Rains), un mag de les finances que li explica que Trippy (Richard Waring), el seu irresponsable germà, ha fet un desfalc en el banc de Skeffington, on treballa, i ha utilitzat els diners per a pagar els seus deutes de joc. Com que els seus mitjans no li permeten pagar els descoberts en els comptes del seu germà, Fanny es guanya l'afecte de Job i s'hi casa per a evitar que jutgin a Trippy i li enviïn a la presó. Indignat pel matrimoni de la seua germana amb Skeffington, Trippy s'enrola al British Air Corps i mor en acció durant la Primera Guerra Mundial. Fanny, que culpa Job de la mort de Trippy, es mostra inconsolable i el seu embaràs no aconsegueix més que augmentar la seua pena. Quan finalment acaba la guerra, Fanny i Job, els quals fa molt temps que són separats, es divorcien i ell li concedeix una quantiosa remuneració. Com que la seua filla, en créixer, li recorda constantment el pas dels anys, Fanny accedeix a que se'n vagi a viure a Europa amb el seu pare. Al llarg del seu matrimoni, Fanny havia seguit rebent i adulant els seus admiradors i, un cop lliure, augmenta la seua col·lecció d'amants. En esclatar la Segona Guerra Mundial, Job envia la jove Fanny (Marjorie Riordan), que ara té divuit anys, a casa de la seua mare, el darrer amant de la qual és el jove enginyer Johnny Mitchell (Johnny Mitchell). Mentre navega amb Johnny, Fanny, malalta de diftèria, està a punt de morir. Quan es restableix, la seua esplèndida bellesa ha desaparegut i, fins i tot, li han caigut els cabells. Recorrent als artificis de la cosmètica, tracta de mantenir-se atractiva, però s'ha d'enfrontar a l'aclaparadora certesa que, essent vella, no és ni una ombra del que era. La seua vanitat rep un cop addicional quan la seua filla es casa amb Johnny Mitchell i se'n va a viure amb ell a la costa oest. Sola i lletja, Fanny contempla un futur negre. Un dia, el seu cosí George (Walter Abel), que en tot moment ha estat el seu conseller i amic, li comunica que Job, víctima de l'antisemitisme dels nazis, ha tornat d'Europa totalment arruïnat. Fanny es nega a veure'l perquè ja no és bonica, però canvia de parer quan George li prega que tingui un gest altruista si més no una vegada a la vida. En veure de nou Job i descobrir que està cec es llança als seus braços i li promet que dedicarà la seua vida a cuidar-lo. Ignorant del deteriorament sofert per Fanny, Job li assegura que sempre serà bella per a ell.[1]

Crítica[modifica | modifica el codi]

"Els aficionats a la mímica es divertiran com a micos imitant Bette Davis en el paper de Fanny Skeffington, nascuda Trellis. (...) En una excel·lent interpretació d'una dona lleugera i egoista en aquesta la seua darrera pel·lícula, l'actriu guanyadora del premi de l'Acadèmia en anys anteriors aconsegueix la més definitiva de les seues caracteritzacions. (...) És, exactament, el tipus d'actuació amb què enlluernar als amants de la paròdia."[2]

Repartiment[1][modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Bette Davis no fou la primera opció triada per a interpretar Fanny: abans el paper fou ofert a Merle Oberon i, després, a Hedy Lamarr, les quals el van rebutjar.
  • Lux Radio Theater en va emetre una adaptació radiofònica de 60 minuts l'1 d'octubre del 1945 amb Bette Davis reprenent el seu mateix paper del film.[3]

Lapsus del rodatge[modifica | modifica el codi]

  • Les imatges del vaixell de guerra que apareixen al noticiari correspon al Viribus Unitus, el qual es va enfonsar durant els darrers dies de la Primera Guerra Mundial i no pas abans de l'entrada dels Estats Units a l'esmentada guerra com deixa entreveure l'informatiu.
  • En una escena prèvia, el bastó de Job cau als seus peus... En la següent, ha de caminar sis passes per a recollir-lo.
  • Quan Job porta la seua filla al restaurant, el got d'aigua d'ella alterna entre completament ple i un terç de la seua capacitat sense haver-ne begut.[4]

Frases cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • Fanny Skeffington: Em sembla que mai s'han de cercar admiradors si, al mateix temps, una s'està caient a trossos.
  • Edward Morrison: No has estat llegint el diari?
    • Jim Conderley: I tant! Però em sembla que no he passat mai de la lectura de la primera pàgina.
  • Job Skeffington: (a Fanny, quan ella el renya per ésser infidel) No hauries d'ésser massa dura amb les meues secretàries: són força comprensives amb mi quan arribo a l'oficina després d'un dia dur de treball a casa.[5]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 110-111.
  2. Fragment d'un article del Los Angeles Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 111).
  3. Mr. Skeffington. Trivia a IMDb (anglès)
  4. Mr. Skeffington. Trivia a IMDb (anglès)
  5. Mr. Skeffington. Quotes a IMDb (anglès)
  6. Bette Davis a Los Angeles Times (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mr. Skeffington Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema