Muga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muga
La Muga.JPG
Canyer a la resclosa de la Muga a Pont de Molins
Cota del naixement 1.214 msnm
Naixement Muntanya de Montnegre
Desembocadura Castelló d'Empúries
Longitud 58 km
Cabal mitjà a Castelló d'Empúries
3,34 /s
Superfície de la conca 853,8 km²
Territoris de la conca Alt Empordà
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. És possible que el seu nom provingui de Sambuca o Sambroca.[1] Muga també pot provenir del mot basc, o iber, significant frontera o límit.[1] En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.[2]

A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.

Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... A la desembocadura hi ha llisses i llobarros.

Referències literàries[modifica | modifica el codi]

El poeta empordanès Carles Fages de Climent va fer servir el pseudònim lo Gayter de la Muga per disfressar els seus epigrames, sovint satírics sobre personatges coneguts de la comarca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Negre Pastell, Pelai. «Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], núm. 1, 1946, pàg. 177-208 [Consulta: 10 ago 2013].
  2. Plan de gestión de la anguila europea (en castellà). Agència Catalana de l'Aigua, p. 80. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muga

Coord.: 42° 18′ 49.55″ N, 2° 55′ 42.44″ E / 42.3137639,2.9284556