Muhàmmad (nom)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Muhàmmad és un nom masculí àrab (en àrab محمد, Muḥammad) que literalment significa "ple d'elogis", "molt lloat", "molt lloable".[1] Si bé Muhàmmad és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[2] també se'l pot trobar transcrit, sobretot per influència de la pronunciació dialectal o en altres llengües, Mohammad (sobretot a Iran, Afganistan i Pakistan), Muhammad, Muhammed, Mohamed, Mohammed, Mohamad, Muhamed, Mahammad...[3] Com a nom del darrer profeta de l'islam és un nom molt usual entre els musulmans d'arreu del món, arabòfons o no; aquests darrers l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua: en albanès, Muhamet; en àzeri, Məhəmməd; bosnià, Mehmed; en amazic cabil, Muḥemmed; en català medieval, Maoma, Mahomet, Mafomet; en ful, Muhammadu; en indonesi, Muhammad; en karakalpak, Muxammed; en kazakh, Мұхаммед; en kurd, Mihemed; en serbocroat, Мѐхмед/Mehmed; en somali, Maxamed; en soninke i altres llengües de l'Àfrica occidental, Mamadu o Mamadou; en sorani, محەمەد; en tàtar, Мөхәммәт; en turc modern, Mehmet; en turc otomà, محمد (Meḥmed); en uzbek, Muhammad.

Muhàmmad/Mahoma[modifica | modifica el codi]

Únicament com a nom del darrer profeta de l'islam, existeixen formes pròpies en molts idiomes europeus. En català, aquesta forma és Mahoma. Altres formes són: Mahoma, en aragonès, asturlleonès, castellà, eusquera i gallec; Mahomet, en francès; Μωάμεθ (Moameth), en grec; Maometto, en italià; Mahometus, en llatí; Maomet, en occità; Maomé, en portuguès. Aquestes formes, tanmateix, solament es poden usar per a referir-se a aquest personatge històric.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Etimològicament es tracta del participi passiu (ism maful) del verb hàmmada (حمد, ḥammada), "lloar molt", cf. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. [809] p.. ISBN 8460008428. , s.v. "حمد", i Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. 1300 p. (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. , s.v. "حمد".
  2. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs
  3. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.