Muhàmmad Ibn Marwan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705). Era fill d'una esclava i fou general i governador.

El 684/685 fou enviat pel seu pare a la Jazira per assegurar el control d'Armènia a la que va fer una incursió el 684 o 685. El 691 manava l'avantguarda de l'exèrcit omeia a la batalla de Dayr al-Djathalik quan Musab ibn al-Zubayr fou derrotat. El 692/693 fou governador militar d'Armènia i la Djazira fins al 695. El 693, cridats pel governador bizantí Sembat II Bagratuni, els àrabs van enviar un exèrcit dirigit per Muhammad Ibn Merwan que va restablir el domini del Califa, als que el prefecte bizantí Symbatios va entregar el país. Va derrotar els bizantins a Sebaste o Sebastopolis (Capadòcia o Cilícia). Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Màslama els va poder rebutjar més tard. El 694 va derrotar el bizantins a Marash.

El 695 Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili. El 701 Muhammad fou enviat en ajut del governador de l'Iraq i Orient al-Hajjaj ibn Yúsuf con el rebel Ibn al-Àixath i després de la batalla de Dayr al-Djamadjin va representar al califa en les converses juntament amb el seu nebot Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik.

Altra vegada Armènia en poder dels bizantins des el 698, el califa Abd-al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad ibn Marwan i Uqba a Armènia vers el 702 i els nakharars es van rendir sense lluita. Muhammad va tornar a ser governador del 702 al 706. El patriarca Sahak III va anar a veure al califa per intercedir, i va morir durant el viatge (703). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies.

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II Bagratuni, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharars al governador de Nakhtxivan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhtxivan i una de Khram (al sud de Nakhtxivan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).

Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn Merwan fou confiat a Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili. No obstant Muhammad el va conservar nominalment fins al 709 en què fou nomenat el seu nebot Maslama, germà de Abd al-Walid.

Va morir el 101 de l'hègira (719/720).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

H. Lammens, L'avènement des Marwanides et le califat de Marwan Ier, 1927