Muhàmmad VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Muhàmmad VI ibn al-Hàssan».

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah "el Bermejo" fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant 22 mesos, el 1360-1362. Era fill de Ismaïl ibn Muhàmmad i nét de Muhàmmad ibn Faraj (germà d'Ismaïl I). La seva esposa era fill de Yússuf I i de la vídua d'aquest, Maryam, una dona ambiciosa, que va moure els fils des de l'ombra d'una revolució que va portar al poder a Abu-l-Walid Ismaïl (Ismaïl II), el seu cosí i germà de la seva dona, en un cop d'estat de palau que va enderrocar a Muhàmmad V. Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou qui va prendre el palau per assalt, matant al ministre Ridwan, però Muhàmmad V no era a palau i es va poder refugiar a Guadix des d'on va fugir a Fes (novembre del 1359). Al cap de deu mesos, com que tenia el poder efectiu al tenir el comandament de les forces militars, va fer matar a Ismaïl II (24 de juny de 1360) i es va proclamar rei com a Muhàmmad VI.

Era groller en el seu comportament i vestia d'una manera que no agradava al poble; era tan impopular com l'enderrocat Ismaïl II. Muhàmmad VI es va mostrar pro-català i va rebutjar el tribut pagat a Castella, alineant-se oficialment amb la corona catalana. Però Pere I el Cruel va rebutjar als catalans i aragonesos que havien ocupat Nájera el 1360 i el 13 de maig de 1361 es va signar el tractat de pau de Terrer, podent llavors dedicar-se al seu antic vassall de Granada. L'enderrocat Muhàmmad V de Gharnata reclamava l'ajut de Castella per recuperar el tron. Amb suport castellà, Muhammad V va poder tornar al regne de Granada des de Fes, el 1361, i va reunir un exèrcit a Ronda. Una conjunció de forces castellanes i de Muhàmmad V va iniciar l'ofensiva el mateix 1361 però sense gaire èxit; l'atac castellà a la Vega de Granada fou rebutjat i els atacants foren després derrotats a Guadix el gener del 1362, i molts soldats cristians van caure presoners dels granadins. Però després els castellans van començar a ocupar fortaleses, destacant especialment Iznájar. Muhàmmad V es va apoderar de Màlaga i van seguir Loja, Antequera, Vélez i Alhama. El març de 1362 el rei Muhàmmad VI (el Bermejo) va abandonar Granada i es va anar a entrevistar amb Pere el Cruel a Sevilla, esperant arribar a un acord, però el castellà el va fer executar a Tablada (prop de Sevilla, 25 d'abril de 1362). Muhàmmad V que era a les portes de Granada, fou llavors reconegut i va poder entrar a la ciutat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]