Muhàmmad VII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VII) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf II al que va succeir quan va morir el 3 d'octubre de 1392.

Era el fill més jove de quatre: Alí, Yússuf, Àhmad i el propi Muhàmmad. El tron hauria d'haver estat per Yússuf però Muhàmmad el va tancar a la presó a Salobreña. Ibn Zamrak va ser confirmat com a ministre principal. Intentant aprofitar els conflictes del regnat d'Enric III de Castella, va fer una expedició a Caravaca prop de Lorca (1392) que no va tenir l'èxit esperat al ser derrotats a la tornada al Port de Nogalete; unes disculpes van arranjar la situació de moment però van obrir la porta a diversos xocs fronterers. El ministre Ibn Zamrak fou deposat a l'estiu del 1393 i executat.

El 1394 Martín Yáñez de la Barbuda, gran mestre de l'orde de Calatrava, va atacar la Vega de Granada (abril), sent derrotat i mort; aquesta vegada fou el rei castellà el que va demanar disculpes i la treva va continuar. Homes de frontera dels dos bàndols van continuar les ràtzies sovint només per apoderar-se de ramats o collites. La situació va durar una dotzena d'anys. El 1404 Enric III de Castella va proposar un atac conjunt a Granada al rei català; el 1405 Muhàmmad VII va ordenar un atac cap a la regió de Múrcia on fou derrotat, però al front occidental es va apoderar d'Ayamonte, prop de Ronda. Es van fer diverses negociacions que van portar a una nova treva que no fou respectada: els granadins van atacar la regió de Jaén i Quesada; els castellans van vèncer a Vera de Múrcia (16 de febrer de 1406), però van patir una seriosa derrota a la batalla de Collejares (octubre de 1406). El 25 de desembre de 1406 va morir el rei Enric III i el va succeir el seu fill Joan II de Castella de 2 anys. Però el regne ja havia iniciat preparatius polítics, econòmics i militars per una gran campanya contra Granada que no foren aturats per la mort del rei, sinó que foren continuats pel seu germà Ferran i la vídua Catalina de Lancaster, que eren regents. Els granadins van assetjar Baeza però foren rebutjats si be van poder saquejar Lújar i Santillán i ocupar Bedmar. Al final de 1407 tot estava a punt. Els castellans van ocupar Cañete de las Torres i Coníl; els granadins van assetjar Alcaudete sense poder ocupar-la. L'abril de 1408 finalment es va concertar una treva.

Muhàmmad VII va morir el maig del 1408. El seu germà Yússuf III que havia pogut fugir es va presentar a Granada i fou reconegut com a rei.

Referència

• Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas, per José Antonio Conde.