Muhàmmad al-Bàqir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina 16 de desembre del 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites. El nom Al-Bàqir era l'abreujat de bàqir al-ilm ("el que sap molt" o "el que dóna la llum").

Va succeir com a imam el seu difunt pare Alí Zayn-al-Abidín (la data varia entre 712 i 714) i va seguir la seva política quietista. La seva fama d'il·lustrat en matèria religiosa i de profeta es va estendre.[1] Va instaurar el dogma de l'imamat: la transmissió d'un imam a l'altre per un orde diví revelat i per cada imam designant el successor. Va sostenir discussions teològiques amb altres musulmans mutazalites i kharigites, així com amb cristians.

Va tenir bones relacions amb el seu germà Zayd ibn Alí, però el va advertir de no revoltar-se contra els omeies abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al-Hàssan (+738), va intentar agafar la direcció de l'herència del Profeta, però no se'n va sortir.

Fou enverinat per ordre d'Hixam ibn Abd-al-Màlik en 733[1] i enterrat al Baqi-al-Gharkad a Medina. La secta dels baqíriyya va refusar acceptar la seva mort i va esperar el seu retorn com a Mahdí.

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Alí Zayn-al-Abidín
5è imam xiïta
714-733
Succeït per:
Jàfar as-Sàdiq