Muhàmmad al-Bàqir
Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina 16 de desembre del 676 o 10 de maig de 677-entre 732 i 735), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites. El nom Al-Bàqir era l'abreujat de bàqir al-ilm ("el que sap molt" o "el que dóna la llum").
Va succeir com a imam el seu difunt pare Alí Zayn-al-Abidín (la data varia entre 712 i 714) i va seguir la seva política quietista. La seva fama d'il·lustrat en matèria religiosa i de profeta es va estendre. Va instaurar el dogma de l'imamat: la transmissió d'un imam a l'altre per un orde diví revelat i per cada imam designant el successor. Va sostenir discussions teològiques amb altres musulmans mutazalites i kharigites, així com amb cristians.
Va tenir bones relacions amb el seu germà Zayd ibn Alí, però el va advertir de no revoltar-se contra els omeies abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al-Hàssan (+738), va intentar agafar la direcció de l'herència del Profeta, però no se'n va sortir.
La data de la seva mort no s'ha determinat i les fonts parles de diverses dates (732, 733, 734 i 735). Fou enterrat al Baqi-al-Gharkad a Medina. La secta dels baqíriyya va refusar acceptar la seva mort i va esperar el seu retorn com a Mahdí.
Referència [modifica]
- Enciclopèdia de l'Islam, VII. 399 a 401.
| Precedit per: Alí Zayn-al-Abidín |
5è imam xiïta 714-733 |
Succeït per: Jàfar as-Sàdiq |
