Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tabarí (desambiguació)».
Bust de Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí instal·lat a la Biblioteca Nacional del Tadjikistan

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a At-Tabarí o, entre els àrabs, com l'imam At-Tabarí (en àrab أبو جعفر محمد بن جرير بن يزيد بن كثير بن غالب الطبري, Abū Jaʿfar Muḥammad ibn Jarīr ibn Yazīd ibn Kaṯīr ibn Ḡālib aṭ-Ṭabarī; الإمام الطبري, al-imām aṭ-Ṭabarī) (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom. Musulmà sunnita, va passar gran part de la seva vida a Bagdad i va escriure tota la seva obra en àrab. El seu ensenyament és a l'origen d'una efímera escola de jurisprudència islàmica (màdhhab), el jaririsme.

Va estudiar i escriure sobre una gran quantitat de dominis: història, tafsir (exegesi), fiqh (jurisprudència) i comentaris dels hadits. Les seves obres més famoses són la historiogràfica Tarikh ar-rússul wa-l-muluk ("Història dels profetes i dels reis"), també coneguda com a Tarikh al-úmam wa-l-muluk ("Història dels imams i dels reis") o, simplement, com Tarikh at-Tabarí ("Història d'At-Tabarí") i l'exegètica Jami al-bayan an tawil ay al-Quran ("Comentari de l'Alcorà"), més coneguda com a Tafsir at-Tabarí ("Tafsir d'At-Tabarí").