Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim

Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim (1037-1091) fou emir d'Almeria (1051-1091) i poeta destacat. El seu nom complert era Abu Yahya Muhàmmad ibn Man ibn Muhammad ibn Sumadih al-Mútassim al-Tugibí (Abū Yahyā Muhammad b. Ma'n b. Muhammad ibn Sumādih al-Mu'tasim al-Tudjībī).

Vers el 1051 a la mort del seu pare Abu-l-Àhwas Man ibn Muhàmmad ibn Sumàdih el va succeir al govern de l'emirat d'Almeria, però es va haver d'enfrontar a la revolta del seu germà Abu Utba Sumàdih ibn Man ibn Sumàdih, que com ell mateix estava casat amb una germana del rei de València Abd al-Aziz ibn Abi Amir; el rebel devia tenir el suport del seu cunyat. No obstant Abu Yahya Muhàmmad es va erigir triomfador vers 1052. Aquesta lluita fou aprofitada pels Banu Labbun de Lorca per fer-se independents.

Abu Yahya Muhàmmad va agafar el títol de Muizz al-Dawla que vol dir "el que honora a l'estat" o "el que engrandeix l'estat" i mes tard va afegir els lakabs d'al-Mútassim bi-llah ("El que es refugia en Deu") i Watiq bi-fadl Allah ("El segur del favor de Deu") i potser el d'al-Rashid ("el Guia") que esmenten alguns autors. Fou autor de diverses obres poètiques i patró de literats i savis. Va fer construir palaus i altres obres notables com la kasaba i parcs amb jocs i fruiters. Va tenir conflictes menors amb els emirats veïns de Granada i València, però quan Alfons VI de Castella va ocupar Toledo, no va considerar necessari demanar ajut als almoràvits, si be va enviar regals al emir d'aquestos Yússuf ibn Taixfín quan va desembarcar a Algesires el 1088. Va excusar per la seva edat avançada l'assistència a la campanya que va acabar a Sagrajas, a la que va enviar al seu fill Izzat al-Dawla i el 1089 va donar suport al setge d'Aledo que fou un cert fracàs.

Va morir a Almeria el dijous 15 de maig de 1091. El seu fill Abu Muhàmmad Abd Al·lah (o Ubayd Al·lah) ibn Muhammad ibn Man ibn Muhàmmad ibn Sumàdih Izz al-Dawla o Izzat al-Dawla el va succeir.

Referència

• J. Lirola Delgado, volum 5 de la "Biblioteca de al-Andalus".
• Enciclopèdia de l'Islam, VI, 329 i VII, 777