Muhàmmad ibn al-Hanafiyya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Muhàmmad ibn al-Hanafiyya fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i khawla de la tribu Banu Hanifa. Encara que no tenia sang de Mahoma com els seus germanastres Al-Hàssan i Al-Hussayn, a la renúncia del primer i la mort del segon (680) a Karbala, fou considerat per molts com el cap de família.

És considerat un home dèbil que no va actuar políticament per manca de confiança; ell i la seva família eren aficionats a certs luxes, i el califa omeia els va controlar amb pensions i prebendes que no representaven gairebé res per l'estat i mantenien sota control els elements alides.

Dades[modifica | modifica el codi]

El 685 l'aventurer Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd es va revoltar a Kufa en defensa dels drets d'Ibn al-Hanafiyya i en contra dels d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, però el primer va refusar el títol de Mahdí i es va mostrar evasiu en relació a Mukhtar, del qui pensava que en realitat defensava el seu propi interès; però l'evasiva fou interpretada com una acceptació i la revolta es va ampliar. Abd-Al·lah ibn az-Zubayr va fer empresonar Ibn al-Hanafiyya junt amb altres, com Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, sent deportat finalment a la Meca prop del pou de Zamzam, des d'on va demanar ajut a Mukhtar el qual va enviar un exèrcit al Hijaz que va salvar al darrer moment, tot evitant enfrontaments amb les forces d'Ibn az-Zubayr.

Ibn al-Hanafiyya es va refugiar a Mina i després a Taïf, però ja no va estar al costat d'Al-Mukhtar i quan aquest va morir en combat a Kufa el 687, Ibn al-Hanafiyya no va quedar compromès. Com que no volia fer homenatge ni a Abd-al-Màlik ibn Marwan a Síria ni a Abd-Al·lah ibn az-Zubayr al Hijaz, i només acceptava reconèixer aquell que fes unanimitat dins l'umma, es va manifestar independent i disposat a col·laborar amb omeies, zubàyrides i kharigites.

Després de la mort d'Ibn az-Zubayr el 692 va reconèixer el califa omeia i el va visitar (697/698) a Damasc retornant després a Medina on va morir el 700/701. Per un temps va sorgir la creença de la seva tornada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • At-Tabarí, Crònica, volum II, Els oemies
  • Balyuzi, H. M., Muhammad and the Course of Islam. Oxford, U.K.: George Ronald, 1976.
  • H. Banning, Muhammad ibn al-Hanafiya, 1909
  • Momen, Moojan, An Introduction to Shi'i Islam. Oxford, U.K.: George Ronald, 1985