Muhyí-d-Din al-Maghribí
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1220 (Gregorià) Al-Àndalus |
Mort | 1283 (62/63 anys) Maragha (il-kanat) |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia, ocultisme i matemàtiques |
Ocupació | Matemàtiques i Astronomia |
Ocupador | Observatori de Maragha |
Influències | |
Influències en |
Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí (àrab: يحيى بن محمد بن أبي الشكر المغربي, Yaḥyà b. Muḥammad b. Abī x-Xukr al-Maḡribī), més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí (àrab: محيى الدين المغربي, Muḥyī d-Dīn al-Maḡribī) o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del segle xiii, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Vida[modifica]
No es coneix gran cosa de la vida de Muhyí-d-Din, que es va veure afectada per les guerres constants de la seva època. Se sap que va estudiar les lleis religioses de l'escola malikita, molt influent a Al-Àndalus en la seva època. També és conegut que va viure a Damasc fins al 1258, on va escriure el Tāj al‐azyāj ('La corona dels llibres astronòmics').
El 1258, va arribar a Maragha com a hoste d'Hülegü Khan, el net de Genguis Khan que havia convertit la ciutat en la capital del seu imperi. Va participar en la construcció del gran observatori de Maragha i va formar part de l'equip científic que, sota el comandament de Nassir-ad-Din at-Tussí, el va dirigir.
Obra[modifica]
Moltes de les seves obres no han estat encara estudiades[1] i no es pot fer un balanç complet de la seva obra i la seva influència.
En el camp de les matemàtiques, els seus llibres més coneguts són el Kitab shakl al-qaa (Llibre sobre el teorema de Menelau) i el Risala fa kayfiyyat istikhraj al-juib al-waqi’a fi͗l-d'ira (Tractat sobre el càlcul dels sinus). En aquest darrer, utilitza el mètode d'interpolació per a calcular el sinus de 1º i l'aproxima amb quatre decimals exactes, aconseguint un valor molt ben aproximat de . També són importants els seus comentaris crítics d'obres clàssiques de la matemàtica grega com els Elements d'Euclides (amb un intent de demostració del cinquè postulat),[2] les Esfèriques de Teodosi, les Còniques d'Apol·loni i les Esfèriques de Menelau.
En el camp de l'astronomia, a part de tres taules astronòmiques (zij), va escriure dos compendis de l'Almagest (Khulasat al-Majistí i Talkhís al‐Majistí), una descripció de la construcció i ús de l'astrolabi (Tassa al-aurlab), un tractat sobre càlculs astronòmics (Maqala fi istikhraj ta'dl al‐nahar wa sa'at al‐mashriq wa‐l‐dʾir min al‐falak) i un tractat sobre els principis rectors del moviment dels estels (Muqaddamat tata’allaqu barakat al-kawakib).
Referències[modifica]
- ↑ Comes, Mercè a Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer. New York, 2007. Pàgina 548
- ↑ Una transcripció de la demostració es pot veure a: Jaouiche, Khalil. La Théorie des Parallèles en Pays d'Islam. Vrin. Paris, 1986. ISBN 2-7116-0920-0. Pàgines 250 i ss
Bibliografia[modifica]
- Comes, Mercé.. Ibn Abī ʾl‐Šukr al‐Magribī, Abū ʿabd Allāh a Lirola, Jorge et al. (eds.) Enciclopedia de Al-Andalus: Diccionario de autores y obras andalusíes. Fundación El Legado Anadalusí. Granada, 2002. ISBN 9788493205188.
- Dorce, Carlos. El Tāy̆ al-azyāy̆ de Muḥyī al-Dīn al-Maghribī. Universitat de Barcelona – Institut Millàs Vallicrosa. Barcelona, 2003.
- Jaouiche, Khalil. La Théorie des Parallèles en Pays d'Islam. Pàgines 118-119. Vrin. Paris, 1986. ISBN 2-7116-0920-0
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Muhyí-d-Din al-Maghribí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Muḥyī al‐Milla wa‐ʾl‐Dīn Yaḥyā Abū ʿAbdallāh ibn Muḥammad ibn Abī al‐Shukr al‐Maghribī al‐Andalusī [al‐Qurṭubī]».. Pàgines 548-549. Comes, Mercè. a Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer. New York, 2007
- «Complete Dictionary of Scientific Biography». . 2008. Encyclopedia.com. Consultat el 29 de setembre de 2012.