Muixeranga de Sueca
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Nova muixeranga |
| Història | |
| Creació | 24 desembre 2005 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
  | |
La muixeranga de Sueca és una muixeranga que es fa a la població valenciana de Sueca.
Origen[modifica]
L'actual Muixeranga de Sueca va nàixer en el context del Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM).[1] La Muixeranga és una dansa, una coordinació estètica de moviments corporals, a la qual moltes vegades s'hi afegeix un component ritual que la converteix en pràctica transcendent per als que l'executen.[2] La referència més antiga que s’hi conserva, es troba a l’Arxiu Municipal de Sueca i data de 1798.[3] S'hi havia executat fins als anys 40 del segle xx, i Joan Fuster en parla al seu llibre Elogi del meu Poble.[4]
La tradició va reviure la Nit de Nadal de 2005 quan un grup de gent convocada pel Casal Jaume I de la Ribera Baixa, van alçar tres figures a la plaça de l'Ajuntament, ajudats i animats per uns quants muixeranguers de la Safor (embrió de la que seria després l'Entitat Promotora de Muixerangues (EPM).[5] Entre el grup de saforencs anava la xiqueta Aleixa, que va fer d'enxaneta. Així, va nàixer la colla al caliu de les nadales, el tabal, la dolçaina, les danses i les fogueres. Els joves s'il·lusionaren i els més majors que encara recordaven haver vist de petits la muixeranga, s'emocionaren.[6]
Primeres actuacions[modifica]
Gràcies a la difusió donada pels mitjans de comunicació, tant a l'acte com al fet d'estar recuperant-se la Muixeranga a Sueca, la colla va créixer. Es va decidir anar a Algemesí per aprendre més ràpid i es crearen grans lligams d'amistat que encara hui perduren.[7] Començaren a assajar i les visites de la gent muixeranguera de Gandia, l'Alcúdia i sobretot d'Algemesí permeteren evolucionar ràpidament. La Safor feia poc que havia recuperat la tradició.[6] L'Alcúdia tot i que la va recuperar a principis dels 80 va reviscolar el 2004.[8]
D'aquesta manera el 3 de juny de 2006 s'organitzà el II Aplec de Muixerangues del País Valencià a Sueca. El patrocinà l'ajuntament i aquell dia s'estrenà l'actual indumentària; pantaló blanc, camisa vermella i faixa negra.
El 6 d'agost actuà part de la colla a Silla per ajudar la formació de la Muixeranga de Silla que havien promogut El Ball dels Porrots i muixeranguers «sense fronteres» de la Safor, la Ribera Alta i Sueca. El Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM) anava prenent forma.
Pel setembre al Festacarrer d'Ondara, a la plaça de bous, amb una nombrosa presència de públic, es va carregar la primera torreta de 4 amb la col·laboració de Paula, de la Nova Muixeranga d'Algemesí, que va fer d'alçadora. Dies després s'actuà a Sueca amb molt d'èxit en la processó de la festa major, recuperant així una tradició molt antiga. Va ser una gran satisfacció, ja que era el més gran dels objectius quan començà la colla aquella nit de Nadal.
Després de la processó[modifica]
El 30 de setembre, La Muixeranga de Sueca, actuà a la Malva-rosa per a l'Associció de Veïns i amb la música d'Estrela Roja. Tot propiciat pel 'Cicle al voltant de la dolçaina i el tabal'. Ací ja es carregaren les primeres dues construccions de 4 alçades fetes íntegrament per membres de la colla: una torreta i un pilar aixecat per sota. Entre els espectadors, membres de l'Associació de Veïns del barri de Sant Marcel·lí que van quedar impressionats per l'actuació. En aquella època els «muixeranguers sense fronteres» amb Estrela Roja i l'Assemblea de Veïns de Benimaclet havien iniciat la Muixeranga de València. La incorporació de la gent de Sant Marcel·lí va ser decisiva per la consolidació de la colla del Cap i Casal.[1]
El 7 d'octubre, a la Fira Gastronòmica de l'Alcúdia es tornà a carregar una torreta i un aixecat per sota de 4, i a Sueca, el 9 d'octubre en la cercavila del Correllengua, s'alçaren dues torretes de 4 i, entre altres figures, una sénia al pati de Casa Fuster i 4 pilars –com les quatre barres de la senyera– mentre es desplegava el Penó de la Conquesta a la balconada de l'Ajuntament. Així va nàixer una nova tradició i d'aquesta manera es va conformar el calendari festiu de la colla amb tres diades. 24 de desembre, Processó del 8 de setembre i 9 d'octubre al Correllengua.
El 14 d'octubre torna la colla a la Marina Alta, actuant a Pego amb motiu d'unes Jornades per a la Recuperació de la Memòria Històrica que va organitzar el Casal Cultural de Pego, la Marina anava deixant-se seduir per la muixeranga. En la plaça de la Font van aixecar tot el repertori: sénia, marieta, font, retaule, 2 4-en-1-peu rodats, aixecat per sota de 4, torreta de 4 per dues vegades i un intent de desplegada de 4 i que es quedà en això, un intent. L'acte va servir per posar en contacte a L'EPM i a gent de Sueca, amb la gent de Pego. L'any 2008 es creà La Muixeranga de Pego.
L'any 2009 arribà una invitació per anar a Xiva, població que manté la tradició de fer torres humanes d'una manera molt particular i espontània. A mitjan agost a Xiva se celebren les festes del Torico. Quan acaben els bous tot el poble va a la plaça on s'aixequen torres de tres pisos de manera totalment improvisada. La falta d'assaig fa que suiguin bastant inestables.[8]
Un grup de gent que té ganes de millorar aspectes tècnics, organitzà una série d'actes per donar a conèixer el fet muixeranguer. Així en poc temps es va fer una actuació, uns mesos més tard una xerrada-taller i finalment alguns suecans anaren el dia de la festa a vore actuar aquesta gent tan valenta. El 2010 tornaren a anar per comprovar les evolucions positives d'aquesta colla que any rere any va guanyant en destresa i seguretat.
La Muixeranga de Sueca fa a casa a la comarca de La Ribera Baixa allò que ja han fet a altres poblacions. Ha col·laborat en la formació de la Muixeranga de Cullera.[9] Amb La Nova Muixeranga d’Algemesí, La Muixeranga de la Safor, Els Negrets de L’Alcúdia i els Locos de L’Olleria el 2006 van crear la Federació de Muixerangues del País Valencià, que el 2018 ja reunia vint-i-ú colles.[3] El 2013 al cinquantè aniversari de la publicació del llibre Nosaltres els valencians van participar en un notable homenatge a Joan Fuster.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El Moviment de Recuperació de les Muixerangues». A: L'univers casteller, avui : I Simposi Casteller. Valls, 29 de gener del 2011, 2012. ISBN 978-84-9034-017-2.
- ↑ Alcaraz i Santonja, Albert. Un món de muixerangues. Algemesí: Ajuntament d'Algemesí, 2004. ISBN 84-922401-8-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Carlos, Maria Vàzquez «15 Anys de la recuperació de la muixeranga de Sueca». Levante - EMV, 26-12-2020 [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Fuster, Joan. Elogi del meu poble. 3a ed. Sueca: Llibreria Sant Pere, 2006. ISBN 84-932816-8-9.
- ↑ Vázquez, Maria «“L’enyor era tan gran que vaig pensar a muntar una colla castellera a Andorra"». El Temps, 26-06-2021. «Jordi Manyes, un dels “culpables” de la recuperació de la Muixeranga de Sueca, ens conta com passà de muixeranguer a casteller.»
- ↑ 6,0 6,1 15 dies (Quinzenal comarcal d'informació general de la Safor ja desapareguda)
- ↑ La Figuereta. la Nova Muixeranga d'Algemesí.
- ↑ 8,0 8,1 Bofarull Solé, Joan. L'origen dels castells : anàlisi tècnica i històrica. 1. ed. Valls: Cossetània Edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-291-4.
- ↑ «Muixeranga de Cullera». Federació Coordinadora de Muixerangues, 2020. [Consulta: 18 maig 2022].