Mulholland Drive (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mulholland Dr.
Mulholland Drive
Mulholland.png

Fitxa tècnica
Direcció: David Lynch

Producció: Alain Sarde, Pierre Edelman i Mary Sweeney

Guió: David Lynch

Música: Angelo Badalamenti, David Lynch i John Neff

Fotografia: Peter Deming

Muntatge: Mary Sweeney

Protagonistes: Naomi Watts
Laura Harring
Justin Theroux
Ann Miller

Dades i xifres
Països: Estats Units
França
Data d'estrena: 2001
Gènere: Drama
Duració: 146 minuts

Companyies
Productora: StudioCanal
Distribució: Universal Pictures (Estats Units); TVA Films (Canadà); StudioCanal (international)
Pressupost: 15 milions de dòlars

Pàgina sobre “Mulholland Dr. a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars

Mulholland Drive (títol original Mulholland Dr.) és una pel·lícula franco-estatunidenca escrita i dirigida per David Lynch el 1999 i 2000, i estrenada el 2001.

La pel·lícula, que va descobrir Naomi Watts, Laura Harring i Justin Theroux, es va emportar el premi a la millor direcció al festival Internacional de Cinema de Canes així com una nominació a l'Oscar al millor director.

Va estat escollida millor pel·lícula del decenni 2000 pels Cahiers du cinéma (n°; 652, gener de 2010).

La història, com la de Una història de debò, passa a la carretera.

« Es tracta del somni de Hollywood, d'una relació entre dues noies diferents i un polar, amb viratges interessants »

, va explicar Lynch.

Història de la producció[modifica | modifica el codi]

Mulholland Drive ha inspirat sovint els novel·listes i els guionistes. Aquesta carretera muntanyosa al bell mig de Los Angeles és molt llarga, molt sinuosa i relativament perillosa. Va de Hollywood als canyons de Bel Air, al llarg de la cresta. Des d'allà dalt, es pot admirar el «centre de la ciutat» de Los Angeles, el Panell Hollywood en lletres majúscules, però també la majoria dels estudis de producció, com la Universal Studios o la Warner Bros. Pictures. David Lynch confia que hom se sent «fictici, un personatge irreal» quan va per aquesta carretera.

L'equip de la pel·lícula al Festival de cannes el 2001, amb (esquerra a dreta): Naomi Watts, David Lynch, Laura Harring i Justin Theroux.

Inicialment, Mulholland Drive havia de ser un nou Twin Peaks, una sèrie de televisió destinada a ser difós per la xarxa ABC. El pilot, amb els actors originals, és objecte de diversos muntatges, que fa perdre tot el sentit al treball de Lynch, però que el director refà ell mateix en una sola nit. Però ABC no queda convençuda pel pilot, i amb Lynch parlen des del començament dels anys 1990 de les relacions conflictives, entre grans èxits (Twin Peaks), fracassos (On The Air, Hotel Room) i tensions. Després de molts tractes, la cadena, que ja ha desembutxacat set milions de dòlars, decideix no utilitzar el pilot, espantada per la seva durada (2 h 30) i per la complexitat de la història. Jutja igualment el ritme massa lent. Llavors Studiocanal contacta amb Lynch per convèncer-lo de transformar el pilot en un llargmetratge pel cinema. El cineasta és immediatament seduït per aquesta idea i, amb el suport financer de Canal+ i d'Alain Sard, decideix doncs fer-ne una pel·lícula. Roda algunes escenes i canvia totalment la història.

Tanmateix, Lynch mai no ha revelat quines parts de la pel·lícula eren en el pilot de la sèrie i quines parts han estat rodades de nou:

  • En el pilot, se sobreentén que el despatx de Mr Rock i la casa de producció d'Adam Kesher estan en el mateix edifici (afirmant el misteri i sospitant del sistema de les produccions de Hollywood de manera satírica), fent sortir els Castigliani abans de Kesher al final de la reunió en la cimera.
  • El pilot contenia una història d'amor entre Betty i Adam Kesher, que ha estat completament eludit en el muntatge final. Betty està considerant trobar Adam a causa que el seu veí, Wilkins, que apareix un dels vespres en què Betty i Rita discuteixen (en el pilot), mentre que (a la pel·lícula) només apareix, com una picada d’ull, a la vesprada on Camilla anuncia el seu matrimoni amb Adam (Wilkins és el veí de taula de Betty/Diane). D'altra banda Wilkins deixa el seu gos fer les seves necessitats arreu de la residència de Coco.

Canal+ ha rodat un documental sobre la pel·lícula, Tornada a Mulholland Drive, dirigida per Philippe Rouyer, fent-ne una lectura no oficial.

Argument[modifica | modifica el codi]

Víctima d'un accident de cotxe, una misteriosa dona, amnèsica i ferida, erra sobre la sinuosa carretera de Mulholland Drive. Es refugia a la primera casa que troba, l’apartament de la tia de Betty Elms, aprenenta d’actriu acabada de desembarcar a Hollywood. Intrigada per aquesta desconeguda que es fa dir Rita, Betty, intentant ajudar-la a trobar la memòria, descobreix a la seva bossa una quants lligalls de dòlars i una clau blava. Cada vegada més còmplices i convertides en amants, les dues joves investiguen per trobar la identitat de Rita. Entre consciència i inconsciència, fins al moment que la clau blava troba el seu pany i la història cau.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Banda original[modifica | modifica el codi]

  1. Jitterbug
  2. Mulholland Drive
  3. Rita Walks/Sunset Boulevard/Aunt Ruth
  4. Diner
  5. Mr Roque/Betty's Theme
  6. The Beast
  7. Bring It On Home
  8. I'Ve Told Every Little Star
  9. Dwarfland/Love Theme
  10. Silencio
  11. Llorando
  12. Pretty 50s
  13. Go Get Some
  14. Diane And Camilla
  15. Dinner Party Pool Music
  16. Mountains Falling
  17. Mulholland Drive/Love Theme

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències vinculades a la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • L'última paraula de la pel·lícula és
« Silencio »

, com

« Silenzio »

és l'última paraula de la pel·lícula El Menyspreu, de Jean-Luc Godard.

Articles connexes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema